Pacte d’Estat, promesa per superar la LOMQE

PalmaLa proposta estrella dels principals partits polítics que concorren a les eleccions generals en matèria educativa és la consecució d’un pacte d’Estat per superar canvis legislatius constants i aconseguir l’estabilitat, tan anhelada pel sector. Des del PP, passant per Ciutadans, UPyD, PSOE, Podem, Unitat Popular, MÉS i El Pi, tots aposten per aquesta fórmula. La proposta, emperò, sona poc realista des del moment en què a escala autonòmica hi ha hagut diversos intents de tirar endavant un pacte social i polític i o bé els partits l’han subscrit i no n’han fet cas -com succeí amb el PP de Bauzá i el pacte impulsat per Alexandre Forcades-, o bé els partits no s’hi han volgut sumar, com és el cas del PP, Podem i Ciutadans respecte del Pacte per les Illes.

Durant el debat organitzat per la plataforma Illes per un Pacte que es dugué a terme dijous vespre a la UIB, hi hagué alguns intents de definir algunes de les línies vermelles d’aquest pacte. El PP no renuncia al finançament de l’educació privada que segrega per sexes; “ho avala el Tribunal Constitucional”, defensà el candidat al Senat, Miquel Ramis.

El pacte també hauria de resoldre el model lingüístic, que Ciutadans defensà trilingüe, tot i que Pericay negà que el seu partit mai hagi “negat la unitat de la llengua”, després que Camargo li recordàs que el “balear no existeix”. Ramis, a misses dites, admeté que el TIL fou un “error”, però igualment advocà pel trilingüisme.

Tanmateix, aquest pacte hauria de servir per superar un panorama normatiu marcat per la LOMQE, que la majoria rebutja. Ben igual que en el moment d’aprovar-se, l’any 2013, el PP quedà tot sol dijous defensant la LOMQE en el debat. Les vuit principals forces polítiques de les Illes acudiren a la cita per exposar què saben d’ensenyament i què pensen fer-hi després de les eleccions generals del 20-D.

Si bé és cert que el candidat del PP al Senat, Miquel Ramis, reconegué implícitament els errors de l’exministre Wert en lloar els encerts de l’actual, no passà d’aquí, i defensà alguna de les mesures que inclou la llei, com ara les revàlides obligatòries a final d’ESO i Batxillerat, durament qüestionades pel sector educatiu. Antoni Manchado, candidat al Senat pel PSOE, advocà per la derogació de la norma “tan aviat com sigui possible”. La diputada de Podem, Laura Camargo, precisà que la derogació serà “immediata” si depèn del seu partit. També aposten per derogar-la MÉS, que creu que és una norma “centralitzadora”, en paraules de la diputada Bel Busquets, i El Pi, que apuntà que demanar-ne la derogació serà la “segona acció” que faran, digué el candidat al Congrés, Jaume Font. Ciutadans tampoc no va de LOMQE i proposa una nova llei “sense ideologia”, proclamà Xavier Pericay. La candidata d’UPyD, Natalia Prieto, recordà que el seu partit votà contra l’aprovació de la norma fa dos anys, ja que és una llei “de part”.

Ramis no s’engruna els dits amb el finançament

L’increment del percentatge del PIB destinat a Educació és una altra de les constants de les campanyes electorals, que sovint acaben en paper mullat. Podem es fixa arribar al 5% en un “primer horitzó”, el mateix que promet el PSOE en dues legislatures per arribar al 7% a “mitjan termini”. MÉS es decanta pel 6%, UPyD pel 6,5% i Unitat Popular pel 7%. Ara Espanya se situa en el 4,3%, per davall de la mitjana europea i molt per darrere de països com Dinamarca (8,5%). El candidat del PP al Senat refusà donar un percentatge concret.