El pa de xeixa, injustament arraconat

L’oli de Menorca fa passes

Ja hi ha 15 o 16 explotacions d’olivar mínimament consistents

A Menorca hi ha un savoir faire antic i perdurable que es manifesta de moltes maneres. La sensibilitat menorquina per l’agricultura i la seva cultura gastronòmica es fa sentir d’una manera sòlida i potser, en determinats caires, més madura que a les altres illes. Menorca està molt centrada en la producció làctia i els seus formatges, però a poc a poc està recuperant altres produccions de qualitat que són elements de diversificació i futur: la fruita i la verdura, la carn, els embotits, els vins i l’oli. L’associació Oli de Menorca està fent una feina que comença a donar resultats. Ja hi ha 15 o 16 explotacions d’olivar mínimament consistents i els primers olis embotellats han sortit al mercat. Ara per ara, són veritables delicatessen, però aviat hi haurà prou massa crítica per aspirar a una identificació geogràfica. En altres paraules: l’oli de Menorca fa passes tira-tira, però segures i ben dirigides.

El pa de xeixa de cada dia

S’ha de protegir com una part del patrimoni gastronòmic

Quan arrib a un forn i hi veig un pa bo ho tinc molt en compte. I de cada cop més. La degradació de la panificació industrial ha fet molt de camí i allò que diuen que és pa, quan ho tastes, resulta que és una altra cosa. Calentet, sembla pa; però després veus que és un preparat sense moltes de les propietats del pa, per més que tingui farina. Això és un desastre que tira a terra tot el prestigi d’un aliment bàsic, que ens ha acompanyat durant segles i que és el pal de paller de la dieta mediterrània, considerada pertot com una de les més saludables. Per això el pa de xeixa, el pa integral fet amb cereals de qualitat i el pa de pagès són productes alimentaris de qualitat, injustament arraconats, que hem de protegir i promoure com una part substantiva del nostre patrimoni gastronòmic.

Festival del producte local

El producte de qualitat de les Illes no troba l’espai que es mereix

Arribam al desembre i es desferma la fira del consum. Un cop més, davant l’allau publicitària que posa sobre la taula el consum de tota casta de productes agroalimentaris, reflexionam sobre el paper que juguen els productes de les illes en aquest concert. I la conclusió és que el cercle viciós no s’acaba de rompre: ni el producte de qualitat de les Balears troba l’espai que es mereix ni el consumidor troba, sempre que vol, aquests productes als llocs de venda. Com a productors, transformadors, comercialitzadors i consumidors, els mateixos ciutadans de les Illes tenim la darrera paraula. Per haver-hi consum local hi ha d’haver producte local, i per haver-hi producte local hi ha d’haver consum local. Vet ací l’espiral que hem de rompre per poder desplegar i recuperar tot el ric potencial gastronòmic de la nostra terra. És una qüestió de sabors, de justícia i de principis.

La ‘Xylella fastidiosa’

Europa tracta d’evitar-ne l’arribada amb mesures estrictes

La Xylella fastidiosa té un nom indicatiu de les seves qualitats. És un bacteri que fa mal a les plantes i que va arribar a Europa ja fa uns anys, com tantes altres formes vives que la globalització i el canvi climàtic mouen fora dels seus àmbits geogràfics tradicionals amb facilitat. A Amèrica, la Xylella és normal, com qualsevol altra plaga ben establerta, i els vegetals hi conviuen. Europa tracta d’evitar-ne l’arribada i l’extensió amb unes mesures estrictes que pretenen aïllar els punts d’infestació detectats i eliminar-los. Davant la presència de la Xylella, en qualsevol punt d’Europa hi ha uns protocols d’actuació que s’han de dur a terme d’acord amb les indicacions de la UE, que, des del 2015, té aprovat un Pla de contingència i un d’eradicació. Seguir aquests paràmetres és l’única manera possible de treballar amb eficàcia per controlar el microorganisme, eliminar-lo per complet o reduir-ne els impactes nocius.

Retallades

La política de l’Estat ha perjudicat molt les polítiques agràries

Segons han declarat les organitzacions agràries, la política de retallades del govern de l’Estat ha perjudicat molt les polítiques agràries no finançades per complet des d’Europa o n’ha diferit el finançament dels costos cap a les comunitats autònomes. L’aportació de l’Estat al Pla de desenvolupament rural per al període 2014-2020 s’ha reduït més d’un 70% i això ha fet que les comunitats autònomes i Europa hagin de carregar-se amb el que ja no posa Madrid. Un dels efectes d’aquesta deserció de les obligacions ha estat la manca de suport a les assegurances agràries contractades pels pagesos per tal de cobrir els riscos meteorològics (i d’altres) que puguin tenir els conreus i les ramaderies, fet que els ha deixat més desprotegits davant les conseqüències del canvi climàtic.