La jutgessa condemna l'ocupació d'Educació dient que allò "normal" hauria estat "lliurar un manifest"

PalmaLa jutgessa del cas sobre l'ocupació de la Conselleria d'Educació diu que els ocupants traspassaren els límits d'una protesta i afirma que el camí "normal" hauria estat que un representant entregàs un manifest. La sentència que condemna per desordre públic els 44 joves i per lesions 5 d'ells es pot recórrer. Al capdamunt del text podeu veure un vídeo de l'acció enregistrat per RTVE que va servir de prova en el judici.

La magistrada titular del Jutjat Penal 1 de Palma, María Concepción Moncada, condemna els 44 joves que el 31 de maig de 2012 ocuparen la Conselleria d'Educació per desordre públic i 5 d'ells per lesions, perquè entén que "pertorbaren greument l'ordre" a la Conselleria. Els imposa una multa de 720 euros a cada un i als condemnats per lesions, una altra de 90 euros.

Per la jutgessa, no es pot acceptar l'argument defensiu dels joves en el sentit que amb la seva actuació es limitaren a expressar lliurement la seva disconformitat amb la política del Govern en matèria educativa. És a dir, no accepta la seva acció de protesta i la considera un delicte.

Segons la magistrada, l'actuació dels joves va suposar un excés o abús. Manté que no es pot fer valer un dret fonamental -el de protesta- exercint la violència i la intimidació ni afectant el sentiment de seguretat, dignitat i integritat de les altres persones. Creu que això és el que va passar amb l'ocupació de la Conselleria.

A parer de la magistrada, hi havia una clara intenció dels joves d'atemptar contra l'ordre públic en ocupar la Conselleria. A més, fins i tot diu que la protesta era inconvenient "sens dubte". La intencionalitat dels joves, segons la magistrada, anava "molt més enllà de fer notar, de manera inconvenient sens dubte, el rebuig que generava en els acusats l'adopció de determinades mesures en matèria d'educació i una concreta política lingüística del Govern balear del PP".

En un moment donat de la sentència, la magistrada recrimina als joves que en cap moment se'ls va veure tractant de mantenir una comunicació civilitzada amb el personal de la Conselleria. I afegeix que el camí "normal" que haurien hagut de seguir seria "per exemple... la prèvia i ordenada redacció d'un manifest o unes determinades reivindicacions, i presentar-lo a la Conselleria per un representant del grup".

A criteri de la magistrada, la pertorbació de l'ordre públic és greu per una sèrie de motius: perquè no cessaren voluntàriament en l'ocupació, ja que fou necessari desallotjar-los per la policia, perquè entraren "en bandada", desbarataren el funcionament de la Conselleria, feren fotografies i enregistraments i s'oposaren "mitjançant la utilització de la força" a l'autoritat que en aquell moment intentava exercir la cap de gabinet. Considera provat la magistrada que cinc dels joves agrediren la cap de gabinet.

Explica que cada una de les persones que hi participaren és responsable de les accions realitzades pel grup. Per això, els condemna a tots per un delicte de desordre públic a una pena multa de vuit mesos de presó (tres euros diaris); és a dir, a una multa de 720 euros cada un. A més a més, als cinc joves que considera autors de l'agressió a la cap de gabinet els imposa, com a autors d'una falta de lesions, una pena multa d'un mes (tres euros diaris), és a dir, multa de 90 euros.

La sentència no és ferma i es pot recórrer davant l'Audiència de Palma.