Balears 06/04/2014

“Si no vénc, no es menja a ca meva”

M.f
2 min

PalmaCom que no tenien feina a Burgos, una al·lota de 18 anys i la seva mare, de 45, varen deixar ca seva i, amb uns diners que tenien estalviats, varen venir a Mallorca. L'objectiu, com el de la immensa majoria gent que emigra, era aconseguir un treball. "Jo tenc el títol d'ajudant de cuina i vàrem pensar que aquí trobaria feina", diu la jove, que ara demana unes monedes a la porta d'un supermercat.

Du un tassó de cartró a les mans i un cartell on ha volgut explicar la seva història: "Tenc 18 anys. Sóc espanyola. Ma mare està malalta. No tenim feina. Els diners no ens arriben per a menjar i per a medicaments. Ajuda'ns. Gràcies".

La malaltia que pateix la seva mare és diabetis. "Els medicament són molt cars i, com no tenim la targeta sanitària, no ens han atès al centres de salut on hem anat. Al de Son Gotleu sí que ens han fet cas i ja ens han donat un paper amb el qual podem anar al metge", explica qui acaba d'entrar a la vida adulta i ha hagut de demanar al carrer perquè no ha vist més opcions.

"Ens havien dit que a Mallorca hi havia feina en el sector turístic, però està molt malament, no hi ha feina per enlloc. Tot està tancat i els establiments que estan oberts m'han dit que no necessiten ningú fins a l'estiu", afirma la jove.

Asseguda en terra, la seva mirada queda a l'altura de les bosses de la compra i que surten del supermercat, ubicat al carrer Aragó. Amb sinceritat, comenta com és de dur demanar almoina. "No m'agrada aixecar-me cada dia i haver de venir aquí. No m'agrada, però si no vénc, no es menja a ca meva", assenyala tot deixant clara la necessitat que pateix.

Els dies que més persones caritatives li deixen unes monedes, segons diu, treu 10 euros, "però això és sobretot a principi de mes. A final de mes, 3 o 4 euros com a molt". El temps s'atura i també els peus de la dona que anava a entrar a comprar menjar. Li diu unes paraules i se sent com cauen dins del tassó de cartró un parell de monedes

stats