Balears 08/01/2016

Ni el què ni el com ni el quan, era el qui

Des de Mas, passant per opinadors de la caverna i el seu concepte de feminitat, fins arribar a les cavalcades dels Reis

i
Josep Femenías (josepcatt)
5 min
Les coses canvien molt depenent de com es mirin.

TwitterQUÍTATE TÚ PA PONERME YO

Mas és una velleta conduint un 600 a 25 km/h per una carretera estreta, tothom tocant el clàxon bojament demanant pas i ell apujant la ràdio del cotxe i xiulant.

TRAM UNTANA @Xavinoriguis: Veig Mas com la darrera temporada de Ronaldinho. I sap greu.

El més incomprensible de tot és que si la CUP no vol Artur Mas perquè representa una determinada manera de fer política, alhora no posi impediment a investir qualsevol altre candidat del partit que representa determinada manera de fer política. #NoSéSiM’explico

Edgar @EscurcoNegre: Mas: ”Bé, ara parlarem de mi” (El Coral salta per la finestra)

I MENTRESTANT A ESPANYA…

Antonio Burgos preguntant-se per què “las tiorras separatistas, ora vascongadas, ora catalanas, ora de Bildu, ora de CUP, han de ser tan feas?”, i Leguina dient “puta” a Pilar Rahola. Sabeu el més trist de tot? Burgos, Leguina o Rodríguez continuaran sembrant odi i desqualificant barroerament a cada instant perquè ningú els fotrà al carrer. Els qualifiquen de “polémicos” i queden facultats de per vida per dir les animalades més grosses. Són els mateixos “polémicos” que a la mateixa tertúlia i després d’haver insultat greument defensen amb vehemència que s’ha de posar fi a la violència contra les dones.

Pilar Rahola @RaholaOficial: “Gracias, señor Leguina, por llamarme ‘puta’ en @13tv_es Muy propio de su estilo elegante y buenas maneras de la TV del episcopado”.

SENSE PERDÓ A LA CAVALCADA DE MADRID

Tot semblava anar bé quan de cop i volta la tal Cayetana Álvarez Toledo agafa el mòbil i fa el següent tuit:

Cayetana Álvarez Tol @cayetanaAT: “Mi hija de 6 años: ‘Mamá, el traje de Gaspar no es de verdad’. No te lo perdonaré jamás, Manuela Carmena. Jamás’”.

La veritat és que la imatge austera dels Reis era, a banda d’austera, cutre a les totes i es va muntar el previsible galliner universal a Twitter.

Dios @diostuitero: “Tanto escándalo porque una niña de 6 años no se cree lo del traje de Gaspar y vosotros lleváis 2000 años tragándoos lo de la paloma”.

LlamameLola @LlamadmeLola: “Hace falta tener la nevera muy llena para indignarse por una cabalgata”.

Alfredo Murillo @kortvex: “Enhorabuena, España. Le habéis dado más palos a Carmena por la cabalgata que a Botella por el Madrid Arena. Las prioridades en orden, veo”.

A totes aquestes, ara se sap que David Fernández, actor principal a la cavalcada, va quedar a gust setmanes abans escrivint un text titulat ‘Cabalgata de los Reyes raros’, on es podien llegir coses així: “Todos los putos outsiders nos encargaremos de que usted pase una fiesta de los Reyes Magos inolvidable y fantástica”. O com aquesta: “Aborrecemos a los Reyes Magos y lo que representan, nunca pondríamos nuestras herramientas al servicio de un evento casposo como este…”. O aquesta altra: “Me toca ponerme un traje peludo y agitar los brazos a ritmo de pachanga... jajaja”. Matà el tema dient que tot ho fa “cobrando, por supuesto”. Carmena deixà passar tota la nit i al migdia va donar per tancat el tema piulant:

Manuela Carmena @ManuelaCarmena: “Los Reyes me han traído la oportunidad de seguir trabajando por un @MADRID más justo y diverso. Lo contrario no me lo perdonarían jamás".

Coses que no he explicat mai

Susanna Moll @SusannaMoll: "Per què a mi em parlau en castellà?"

Susanna Moll.

Vàrem arribar a Mallorca des d’Alemanya a final de 1977. Jo tenia 13 anys i només parlava alemany. Encara que havia vengut de vacances algunes vegades, no sabia res del rerefons historicolingüístic de les nostres illes, com tampoc no era conscient encara del paper de la meva família dins aquest context. No va ser fàcil trobar una plaça escolar per a mi i les meves germanes: conceptes com immersió o imbricació i places reservades per a infants nouvinguts no es coneixien encara. Finalment ens varen poder escolaritzar el febrer de 1978. Jo era una preadolescent una mica espantada i sobrepassada per la immensitat del repte d’adaptar-me a una realitat completament diferent i aprendre una llengua nova. No record ben bé com i quan vaig començar a intuir que el que parlaven els meus nous companys de classe eren no una, sinó dues llengües, però el que em va cridar més l’atenció, quan ja entenia una mica les converses de pati, era que entre ells parlaven una d’aquestes dues llengües i, en dirigir-se a mi, automàticament “giraven sa llengua” i parlaven l’altra, aquella que empraven els professors dins classe. “Per què a mi em xerrau en castellà?”, vaig demanar un dia. “Perquè ets alemanya”, va ser la resposta, que em va semblar una mica surrealista. Encara vaig tardar uns anys més a aprendre termes com “diglòssia”, però de llavors ençà no ha deixat de sorprendre’m l’argument de l’“educació” per emprar el castellà amb tothom que no fos mallorquí: sempre he considerat un signe de bona educació facilitar la integració dels immigrants compartint-hi una de les coses més íntimes i estimades que té una persona: la seva pròpia llengua.

Regidora d'Educació i Esports de l'Ajuntament de Palma

Pinzellades

Josep Femenías @JosepCatt

L'avatar de Josep Femenías.

L’indecorós estirament al llit acompanyat d’un gran badall a les set zero zero, la tovallola calenta damunt la meva pell a les set i quinze minuts just després de sortir de la carxofa d’aigua, el “CREC-CREC” de la torrada de pa negre amb mel de llimona cruixint entre les meves dents, la cara de son de ma filla cada matí mig rient immòbil esperant les primeres pessigolles del dia, les notícies atropellades del 3/24, el “bon dia, Josep, no hi ha cap novetat” de la secretària, el somriure de la meva cambrera preferida, la flaire del segon cafè del dia mentre llegeixo la premsa calenta entre brioixos, l’olor de benzina i l’olor d’oli net de cotxe [sóc molt raret, ja ho sé], recordar tots aquells “estic molt orgullós de tu” del meu padrí, els “ja tinc la contra, Cristina” dels dijous i els vinets a mig matí amb Pau Debon dels divendres, aixecar el dit i que s’aturi un taxi a la primera, tastar formatges de tots els colors i orígens a la botiga de devora ca nostra, la veu de cafè amb llet i dues magdalenes de Biel Mesquida, escriure pensant que seràs llegit i llegir pensant que mai a la vida seràs capaç d’escriure així, el moviment de cua d’en Marujito quan escolta la paraula “sopar”, morir brutalment assassinat per la son al sofà mentre jo feia altres plans televisius, comprovar hora correcta despertador demà activat, joder estic molt cansat zzzzzzzzzzzz...

Escoltant...

'I belong to you' de Lenny Kravitz

stats