El negoci rodó del Grup Drac al Marratxí de Bauzá

Palma.José Ramón Bauzá, sent batle i responsable d'Urbanisme de Marratxí, va impulsar un canvi del planejament urbanístic del municipi perquè el Grup Drac de Vicenç Grande pogués construir al Pla de na Tesa un polígon industrial de 395.000 metres quadrats, fins aleshores sòl rústic d'interès agrari.

Bauzá i la promotora arribaren a un acord per validar aquesta operació urbanística. A canvi de la reclassificació, a partir de la qual el valor dels terrenys propietat de Grande es multiplicava, el Grup Drac cedia a l'Ajuntament just 18.900 metres quadrats, que a la vegada serien donats al Govern per construir-hi una residència per a la investigació sobre l'alhzèimer.

Allò que en aquell moment no va transcendir de l'acord és que el Grup Drac també s'acabaria adjudicant la gestió del geriàtric fruit de la seva "cessió". El govern de Jaume Matas la hi va atorgar el 24 de maig de 2007, tres dies abans de les eleccions autonòmiques que li suposaren la pèrdua del poder.

El concurs es va licitar i adjudicar en el termini d'un mes. Formant part d'una UTE a través de Binipuntiró SL, la promotora de Grande també rebria 5,6 milions d'euros durant cinc anys per la gestió concertada de la residència, la construcció de la qual anava a càrrec de l'Executiu. Això en els terrenys que en teoria eren la contraprestació per la reclassicació com a sòl industrial i de serveis dels restants 376.100 metres quadrats als voltants de la finca de Son Llebre.

Bauzá no va fer marxa enrere

L'operació urbanística, sobre la qual José Ramón Bauzá no va fer marxa enrere tot i que li va costar una crisi de govern amb els seus socis d'Independents per Marratxí i una forta resposta veïnal al Pla de na Tesa, es va avortar finalment per l'esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent fallida de l'altra part, el Grup Drac, que el juny de 2008 es declarava en suspensió de pagaments i començava a negociar un concurs de creditors amb un passiu d'uns 600 milions d'euros.

El 2007 Bauzá va aconseguir la majoria absoluta al municipi marratxiner, però el govern del Pacte a les institucions principals també va impedir els seus plans urbanístics. Un mes després que la promotora de Grande es declaràs en fallida, la Comissió de Medi Ambient del Consell de Mallorca va tirar enrere la modificació urbanística a Marratxí impulsada per Bauzá.

Els tècnics consideraren sense justificació el projecte que es volia donar a Drac al municipi tenint en compte que en l'anterior planejament encara hi havia 32 hectàrees de sòl industrial sense desenvolupar. Marratxí no va arribar a adaptar-se al Pla Territorial de Mallorca i encara té vigents unes Normes Subsidiàries de 1999.

Encara que la construcció d'un polígon industrial i serveis en una de les zones més sucoses de l'extraradi de Palma no va sortir endavant, paral·lelament la residència de Son Llebre es va començar a construir ja durant el govern de Jaume Matas. De la mateixa manera que altres centres sociosanitaris impulsats durant aquella legislatura -Joan Crespí, hospital Militar-, va presentar greus deficiències per poder posar-se en funcionament.

L'afegit de Son Llebre era que el centre s'havia aixecat en sòl rústic i sense la dotació de serveis com aigua, electricitat o clavegueram. De fet, la llicència concedida per Bauzá era il·legal per estar condicionada a la dotació de serveis, i no exigir-la com a requisit previ, a més de no tenir aprovat el canvi urbanístic. En qualsevol cas, el govern de Matas va blindar el projecte atorgant-li el caràcter d'interès general.

L'altre acord

L'explicació d'aquesta manca de dotació de serveis era que formava part d'una altra part que no havia transcendit de l'acord entre Bauzá i el Grup Drac i que tornava a beneficiar la promotora. L'Executiu seria qui assumiria el cost de la instal·lació dels serveis urbans, ja no tan sols per a la residència, sinó també per a tot el polígon projectat al voltant.

Amb la zona industrial avortada i un canvi de color polític a l'Executiu autonòmic, la Conselleria d'Afers Socials dirigida per Fina Santiago es va encarregar finalment de la dotació de serveis només per poder obrir el centre sociosanitari, amb un cost de més de 200.000 euros. Llavors l'Ajuntament de Marratxí, encara presidit per Bauzá, se'n va desentendre assenyalant que l'execució corresponia al Govern per ser-ne el promotor.

No era l'únic problema que encara quedava per resoldre, atès que la concessió de la gestió de la residència havia estat atorgada al mateix Grup Drac, a través d'una UTE integrada per Binipuntiró SL -que formava part de l'entramat empresarial de Grande- i Idea SL, una societat basca dedicada a la investigació de la malaltia de l'alzhèimer.

La Conselleria d'Afers Socials es va acollir a la Llei de contractes de l'administració pública que li permetia resoldre la concessió quan el contractista hagués declarat un concurs de creditors, com era el cas de la promotora de Grande, que també s'havia introduït en el negoci de les residències sociosanitàries i els pisos tutelats per a persones majors.

Una vegada resolt el contracte, el mateix departament de Fina Santiago considerà que destinar el centre a la investigació sobre l'alzhèimer excedia un àmbit raonable i decidí reconvertir-lo, rescatada la gestió, en una residència per a discapacitats intel·lectuals adults i en un centre de formació sociosanitària per a professionals del sector. Finalment va poder ser inagurada el febrer del 2011.