Museus poc experimentals

PalmaCada any arriba el Dia internacional dels museus i, com és costum, els centres duen a terme jornades de portes obertes, publiquen rànquings dels més i menys visitats, es recorden els projectes i el concepte del que ha de ser un museu. L’endemà, però, ja no se’n torna a parlar, llevat que una important exposició hi doni continuïtat. No ens enganem: els museus de les Balears es visiten poc i els que hi van són, majoritàriament, turistes i escolars.

Sense menysprear els visitants estrangers -els museus de les Illes no condicionen la planificació turística-, els centres culturals han apostat en els darrers anys per potenciar els programes educatius, adreçats a les escoles i a les famílies a fi de fer-los-en partícips i acostar-los a les seves exposicions. Fan tallers de dibuix, educació artística, visites itinerants, jornades en família o tallers de ciències. El ventall no és pobre i pràcticament la majoria aproven amb bona nota, la qual cosa propicia la bona interacció entre museu i escola, i ofereix formació artística que, d’altra banda, és cada cop més escassa en els cursos de Primària i Secundària.

Però tot i haver avançat moltíssim, els museus de Mallorca, Eivissa i Menorca encara són lluny de poder presumir d’uns serveis educatius que vagin més enllà del treball didàctic o divulgatiu que permet entendre una exposició.

La manca de programes pedagògics que apostin per l’experimentació, la creació de laboratoris de treball o la recerca fa que un important i potencial sector del públic continuï sense trepitjar els museus. Ens referim als adolescents, joves d’entre 14 i 18 anys que cerquen ofertes educatives més enllà de les aules. La majoria dels museus consultats coincideixen a advertir que no és un públic fàcil de seduir. Admeten, però, que l’oferta de cursos gratuïts especiliatzats en llenguatges contemporanis “continua sent una assignatura pendent dels museus”, afirma la coordinadora de Desenvolupament Educatiu, Formació i Programes Públics del museu Es Baluard, Eva Cifré. Ocupa el càrrec des que es va obrir el museu, l’any 2003, i segons diu aquest és un dels principals objectius del museu “a mitjan termini”. Per fer-ho, però, calen més recursos econòmics i, sobretot, humans, ja que a la majoria dels centres el departament d’educació està gestionat per una o dues persones.

Es Baluard

El museu Es Baluard de Palma és dels pocs que presenten un programa amb activitats adreçades exclusivament als adolescents. Des de la direcció entenen que la programació ha d’estar en sintonia amb l’educació i que “cal treballar amb els seus codis d’interès”, explica la directora, Nekane Aramburu. El taller de formació audiovisual dirigit pel cineasta Lluís Ortas, el cicle Artfutura de documentals i el taller ‘Intrusos en el Museu’(2015), del fotògraf Toni Amengual, en què convidava a explorar les eines de comunicació contemporània del videoart, són algunes de les iniciatives que més èxit van tenir.

En la mateixa línia trobam el ral·li de curtmetratges de terror organitzat el novembre passat, en el qual els joves gravaven dins les instal·lacions del museu les escenes més terrorífiques que volguessin. En aquest cas, la participació va ser alta i força activa, però lamentablement no sempre és així. “Continua sent un sector difícil de convocar i que cal cercar de manera insistent”, assenyala la coordinadora de programes públics del centre, Alelí Mirelman, que posa com a exemple el taller de fanzín que es va programar l’any passat i al qual pràcticament no es va apuntar ningú.

D’altra banda, Es Baluard també inclou una àmplia oferta de tallers formatius més especialitzats que, si bé resulten interessants, tampoc no troben resposta perquè són de pagament. Segons explica la coordinadora de l’àrea educativa, Eva Cifré, al museu li resultaria molt difícil oferir aquests cursos gratuïtament, però reconeix que, quan s’ha fet, “l’assistència ha estat més alta”.

Els tallers educatius dirigits a escolars i famílies reben anualment més de 6.000 alumnes. A més, el museu dirigeix programes específics per a col·lectius en situació de risc d’exclusió social.

MACE

El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa va reobrir les portes el 2012 després de cinc llargs anys de rehabilitació. De llavors ençà, la directora, Elena Ruiz, té molt clar que s’han de dissenyar tallers per a totes les edats, incloent-hi els adolescents. Per això programen tres tallers -dibuix, crítica d’art i educació a la ciutadania- que s’adapten en funció del perfil del públic, però que intenten incloure activitats que resultin més atractives per als joves sensibilitzats amb l’art.

En aquest sentit, a finals de l’any passat des del museu van decidir treballar juntament amb l’Escola d’Art d’Eivissa per oferir als alumnes la possibilitat de participar de manera activa en el treball performàtic del poeta visual Ignacio Gómez de Liaño.

“L’experiència va ser molt positiva, perquè els joves es van veure reflectits en una acció artística i van aprendre el que costa produir una obra”, explica Ruiz, qui reconeix que cal continuar fent feina en aquesta línia.

Fundació Miró Palma

Tot i ser un dels centres que més programes educatius desenvolupa al llarg de l’any -sobretot per a infants i escolars de Primària-, la Fundació Pilar i Joan Miró continua sense tenir en compte un sector de joves que reclamen poder dur a terme laboratoris o experiències artísques d’investigació que vagin més enllà de treballar la col·lecció o les visites als tallers gràfics.

La Fundació estrena enguany nova direcció, amb Francisco Copado com a gestor i director, i amb Antònia López com a cap de premsa i comunicació. Segons expliquen, “som molt conscients d’aquest buit i ja estam plantejant crear un programa per a aquest sector tan important”. Aquest és el repte de la nova direcció, però tot fa pensar que no serà enguany, ja que la Fundació està centrada en l’exposició Miró mai vist , que en commemorarà el 25è aniversari.

CaixaFòrum

Ofereix diferents programes educatius i tallers que estiguin vinculats amb les seves exposicions i, en aquest sentit, no té competidor. Exerceix de veritable centre educatiu i cada any 25.000 adolescents participen en les seves activitats.

Han duit a terme amb gran èxit diversos tallers d’interpretació poètica, de disseny, producció digital i arts plàstiques. Focalitzen els seus tallers a treballar les explicacions conceptuals i fer-les dinàmiques. Un clar exemple és el feina que van fer amb la mostra d’Anglada-Camarasa, en la qual els joves treballaven la gesticulació del cos.

“En els museus es pot aprendre, però hem de funcionar com un reforç que aposti per nous llenguatges”, explica Noemí Vallespir, coordinadora d’Educació del CaixaFòrum.

En general, els museus de les Illes Balears encara són a la coa de convertir-se en autèntics centres creatius, però per aconseguir-ho necessiten la implicació d’un sector del públic que, si bé es queixa de no trobar oferta, també hauria de respondre-hi quan toca.