TRIBUNALS
Balears 01/10/2016

Munar, davant el jurat popular pel suborn de Can Domenge

La uemita trenca les negociacions amb la Fiscalia

Agnès Antich
3 min
L’expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar sortint dels jutjats de l’avinguda d’Alemanya.

PalmaEl tribunal del jurat de l’Audiència Provincial de les Balears comença demà un judici contra l’expresidenta del Consell de Mallorca i dirigent de l’extingit partit Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, pel cas de suborn de Can Domenge. Nou ciutadans illencs, triats entre una vintena de persones convocades a l’atzar, seran els qui hauran de decidir sobre la culpabilitat de l’expresidenta insular en aquesta peça derivada de la causa principal de l’anomenat cas Can Domenge. En concret, la investigació d’aquest assumpte girà entorn del pagament de 4 milions d’euros per part d’un empresari a líders d’UM per guanyar un concurs públic i aconseguir els terrenys de Can Domenge. La Fiscalia demana inicialment per a Munar 4 anys de presó i una multa de 7 milions d’euros per un delicte de suborn.

Negociacions trencades

L’advocat de l’expresidenta insular, José Antonio Choclán, ha intentat arribar a un acord amb l’acusació pública, però de moment no han aconseguit cap tipus d’entesa. Discrepen pel que fa a la pena i els doblers que hauria de consignar la uemita. Sembla que Maria Antònia Munar estaria disposada a acceptar un any i mig de presó i pagar 4 milions d’euros, però la Fiscalia Anticorrupció no vol arribar a un pacte que suposi una condemna inferior a 3 anys i mig per aquesta casusa.

L’expresidenta del Consell de Mallorca s’asseurà a la banqueta amb l’exvicepresident del Consell Miquel Nadal; l’exconseller executiu de Territori del Consell Bartomeu Vicens; el propietari i administrador de l’empresa Sacresa i Miquel Llinàs, també acusats per un delicte de suborn. Tots ells, llevat de Munar, sí que estarien disposats a arribar a un acord amb els representants del Ministeri Fiscal.

Els fets enjudiciats

D’acord amb l’escrit de l’acusació pública, Munar, Nadal i Vicens -membres del Consell Executiu del Consell de Mallorca i càrrecs rellevants d’UM- es posaren d’acord entre ells, aprofitant la seva situació de poder i la responsabilitat en l’Administració insular, per fer arribar una petició a Sacresa, que gestionava de manera directa l’acusat Roman Sanahuja, perquè els donàs 4 milions d’euros per assegurar que l’adjudicació del concurs per l’alienació de la finca Can Domenge del Consell es faria a favor de l’empresa si realitzava el pagament. L’adjudicació irregular del concurs ja fou jutjada per l’Audiència i es condemnà els tres uemites per prevaricació, frau a l’Administració i revelació d’informació confidencial. Munar va ser condemnada a 6 anys de presó, Nadal a 4 anys i Vicens a 8 mesos. En aquesta resolució, també es condemnà l’empresari Sanahuja per frau a l’Administració i aprofitament d’informació confidencial.

Arran de les confessions que es van produir en aquell judici, en derivà la investigació d’aquesta causa pel suborn. Segons els fiscals anticorrupció, Munar, Nadal i Vicens exigiren a Sacresa 2 milions d’euros abans de l’adjudicació i 2 milions després. De fet, Sanahuja va extreure aquesta quantitat dels comptes bancaris de la societat empresarial i els doblers foren transportats dins bosses i recollits per Miquel Llinàs, també acusat i amic personal de Vicens; després, el polític ho repartí entre ell mateix, Munar i Nadal.

La Fiscalia demana 4 anys per a Munar; 1 any i 10 mesos per a Nadal i 1 any i mig per a Vicens; més penes de multes que van de 7 a 2 milions d’euros, a part del retorn dels doblers. D’altra banda, Sanahuja s’enfronta a 6 mesos de presó i una multa de 5 mesos amb quota diària de 125 euros. I per a Llinàs, sol·liciten 8 mesos de presó i multa de 2 mesos a pagar una quota de 15 euros al dia. Tant a Sanahuja com a Llinàs el Ministeri Fiscal els ofereix substituir la pena de presó per multes econòmiques.

Maria Antònia Munar fa més de tres anys que és a la presó. L’expresidenta acumula condemnes que per ara sumen onze anys i mig de privació de llibertat.

stats