La modernitat anhelada: retrospectiva d'un Ramon Casas paradoxal i situat en la història

PalmaDes d'aquest dimecres i fins al 22 d'octubre, podrem trobar al CaixaFòrum de Palma 88 obres i 40 fotografies que ofereixen una retrospectiva d'un Ramon Casas diferent, no construït des d'una visió temàtica, sinó situat al llindar d'un convuls context històric: la Barcelona de grans contrastos, marcada pel conflicte entre classes socials del segle XIX que trencava l'anhelada calma de la burgesia. La seva trajectòria pictòrica reflecteix totes dues cares de la història. No deixa de resultar paradoxal que un artista que es relacionava amb les altes esferes de la societat de l'època se sentís atret amb la mateixa intensitat per les temàtiques populars, superant l'escissió entre l'alta i la baixa cultura.

'Ramon Casas, la modernitat anhelada' és l'exposició central de l'Any Ramon Casas, que commemora el 150è aniversari de l'artista. Planteja un recorregut per una seixantena d'obres del pintor que va saber plasmar a les seves teles la idea de modernitat i la immensa imatgeria que l'acompanya. La mostra reuneix obres tant de Casas com d'artistes coetanis, concebuda com un joc de miralls que permet advertir les influències, les analogies i els interessos comuns que varen existir entre el pintor i altres autors contemporanis com Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla i Pablo Picasso, entre d'altres. Sens dubte, l'exposició més completa sobre Casas que s'ha pogut veure a Ciutat.

La mostra també reprodueix la pulsió bohèmia de l'autor evocant els anys en què l'artista freqüentava la famosa cerveseria dels Quatre Gats, centre irradiant d'un model cultural alternatiu que va incentivar la llibertat i l'avantguarda artística de molts altres. Tanmateix, a l'exposició poden trobar-se una sèrie de composicions dedicades a la crònica social, reflex d'una etapa en què Casas incorpora en el seu repertori la multitud anònima, poc individualitzada i en la qual els referents ètics han desaparegut. També hi deixa constància –quasi fotogràfica– de l'alienació social del moment.

Però el recorregut no acaba aquí. En la trajectòria professional de Casas és també habitual la presència de la dona, una que viatja a cavall entre dues èpoques. D'una banda, una dona sofisticada i refinada, pròxima al decorativisme del 1900 i que predomina; d'altra banda, una dona emancipada, activa, moderna, amant de la lectura i l'esport i que s'allunya de la concepció tradicional. Ambdues configuren un tot del qual emana la gran capacitat retratista de l'artista, influenciat inevitablement per la fotografia.

La mostra s'ha pogut veure a les sales del Museu de Maricel de Sitges, on va ser visitada per més de 38.000 persones. Recentment també va exposar-se al CaixaForum de Madrid, on va rebre més de 119.000 visites.