El ‘mobbing’ origina el 15% dels suïcidis

El desig de poder, l’enveja i la inseguretat, principals motius dels agressors en l’ambient laboral

Martí Gelabert

3 min

Des de l’arribada de la crisi, els casos d’assetjament laboral s’han incrementat un 40%, ja que s’usa com a estratègia per justificar acomiadaments o forçar-ne l’abandonament. I. BUJ

PalmaArriba a la feina i compleix amb el seu treball. Crea un bon ambient a l’oficina i se sent integrada a l’equip. Aquesta persona no ho sap, però serà castigada per les seves virtuts. El mobbing, o assetjament laboral, és un fenomen cada vegada més estès que pot implicar conseqüències molt greus a les víctimes, entre les quals hi ha el suïcidi. Un estudi elaborat a Suècia i que recull la catedràtica d’Infermeria Psiquiàtrica i Salut Mental de la Universitat de les Illes Balears, Joana Fornés, assegura que entre el 10% i el 15% dels suïcidis s’originen a causa d’aquest factor.

L’agressor tampoc no ho sap, i potser no és conscient de la seva actitud, però acabarà per sotmetre la víctima amb la complicitat d’un tercer. Els motius? Sobretot, veure amenaçada la seva posició a l’empresa. Així ho recull Fornés en el seu assaig Mobbing: la violència psicològica com a font d’estrès laboral. La catedràtica de la UIB destaca que el perfil de l’agressor respon a una persona que “en descobrir qualsevol indici de superioritat de la resta [...] es posa en guàrdia i inicia un detallat procés d’atac i destrucció”. La psicologia descriu aquestes persones com a “perverses narcisistes” i com a “persones amb un gran buit interior que només troben en elles mateixes quan es miren al mirall de l’altre”.

Aquesta debilitat personal accentua les actituds que poden perjudicar els seus companys de feina: callen la informació que pugui permetre valoracions positives dels altres. “Acostumen a ser egocèntrics, gelosos, prepotents, desconfiats i amb una forta necessitat de sentir-se forts i admirats”, apunta Fornés.

Pel que fa a les víctimes, segons analitzen diversos estudis recollits a l’assaig, són envejades i considerades “amenaçants” pel fet de ser “brillants i atractives”, a més d’honestes i amb una voluntat de sacrifici cap a la resta. Fornés retrata com la seva responsabilitat davant les acusacions fa que “encara que no siguin infundades, acabin per no estar segures d’allò que està passant i es preguntin si no haurien d’assumir l’error, malgrat tot”.

Encara que el suïcidi pugui ser una realitat devastadora, les conseqüències del mobbing també poden ser menors, però no per això menys importants. La depressió per esgotament emocional i l’ansietat són els símptomes més comuns en les víctimes.

Augment amb l’inici de la crisi

El professor de la Universitat d’Alcalà Iñaki Piñuel, considerat el principal expert de l’Estat en assetjament laboral, assegura que des del començament de la crisi, els casos de mobbing han crescut un 40%. Aquest fet tindria l’explicació en la facilitat que aporta l’assetjament laboral a l’hora de reduir les plantilles. De fet, Fornés assenyala que les conseqüències que pot arribar a patir la víctima també poden evolucionar des d’una “baixada del rendiment i l’eficàcia del treball” fins a “l’acomiadament o l’abandonament voluntari del lloc de treball”.

A l’oficina, el problema no s’esmenta. La catedràtica de la UIB detalla que sempre “algú actua de manera solapada per eliminar una persona en lloc de cercar una solució”. Les persones del grup, segons Fornés, “accepten” l’agressió perquè tenen por de ser les futures víctimes, perquè guanyen privilegis o perquè tenen una personalitat dèbil o insegura. De fet, perquè es doni el mobbing ha d’haver-hi la complicitat de qui assisteix a aquest tipus de maltractament.

Fornés detalla que aquesta classe de violència “passa desapercebuda”, però que “paradoxalment és la més abundant”. L’assetjament laboral està tipificat com a delicte en el Codi Penal -a partir de la reforma de 2010- i pot suposar fins a dos anys de presó. Segons la Fundació Privada per a la Prevenció de Riscos laborals, més de dos milions i mig de persones pateixen aquest assetjament.

Com s’assetja a la feina?

Mentides i calúmnies sobre la víctima

Desqualificació, humiliació i ridiculització pública

Donar informació contradictòria per tal d’induir l’error

Amenaces verbals o per escrit

Donar tasques sense sentit o innecessàries

Mirades de menyspreu

Silencis intencionats

Amagar informació

Deixar d’assignar tasques

No convidar-la a les celebracions de feina

No rebre resposta a les seves preguntes