EnòlegDijous 12 d’octubre, celebració de la hispanitat, dia d’aixecar-se una mica més tard, de relaxar-se, de passar una jornada agradable amb amics o família. N’hi ha d’altres que treballam; el camp i els mosts que bullen no entenen de festes, celebracions ni desfilades militars. Just unes hores abans d’enviar l’article d’aquest diumenge que ja tenia preparat, decidesc fullejar els diaris de casa nostra. Quan agafo l’Ultima Hora, hi llegesc una notícia firmada per Joan Torres que em deixa esbalaït i indignat alhora, d’aquelles informacions que regiren l’estómac de veure com d’ignorants i miserables podem arribar a ser els humans. L’Associació d’empreses de distribució d’aliments, begudes i neteja de Balears relata que ha rebut, especialment les darreres setmanes, la petició d’empreses del sector de la restauració, l’hoteleria i també algun supermercat de les Illes Balears per deixar de comprar productes d’origen català i canviar-los per d’altres l’origen dels quals sigui d’una altra zona de l’Estat. Diuen que és un fenomen que va a més i que no es tracta de poques empreses, sinó que són un nombre significatiu i des de Restauració indiquen que els productes que es troben en el punt de mira són bàsicament els relacionats amb begudes, per tant parlam de vins i caves.
Això del boicot als productes catalans no és nou. Quan en parles amb gent anònima amb dos dits de front o amb dirigents d’associacions, partits polítics o empreses, sempre diuen que hi estan en contra, que no és admissible que hi pugui haver accions d’aquest estil en una societat del segle XXI oberta i respectuosa. Un boicot per motius d’origen no només és inadmissible, sinó que és una actitud clarament xenòfoba. Sembla que no hi ha responsables amb certa entitat darrere aquest boicot i que el sus per iniciar-lo surt dels sectors més ultres, a les cavernes més obscures que hi ha per la xarxa apareixen les consignes i els llistats d’empreses a boicotejar amb missatges d’odi i rancor que no serien admissibles a països del nostre entorn; diria més: els nostres veïns aplicarien la llei sobre aquesta gent igual que l’apliquen damunt els bergants que aixequen el braç fent la salutació nazi, cosa que aquí es deixa fer en total impunitat.
La realitat és que sembla que tornam a tenir una reedició del famós boicot al cava català que es va produir durant l’època del tripartit i la tramitació de l’Estatut de Catalunya, ara deu fer uns deu anys. Han tornat a aparèixer llistes negres d’empreses. Un clar exemple són els caves Codorniu, que ja han hagut de desmentir públicament informacions sobre suposades inversions a empreses relacionades amb el referèndum. D’anticatalans, incendiaris i persones tòxiques n’hi ha pertot, per tant no hem perdre el temps amb els capbuits que mesclen ous amb caragols, però sí que és interessant posar l’accent en la manera com es posiciona la resta de la societat, i sobretot els empresaris del sector, davant aquestes accions.
“No, jo no estic d’acord amb el boicot, però el client sempre té la raó i ell és el que elegeix i comanda, i nosaltres hem de proporcionar allò que vol”. Aquesta o frases similars són les típiques respostes que podem escoltar a comerciants, venedors, empresaris o vinaters per explicar la seva posició sobre el tema. Diuen que no hi estan d’acord però alhora no fan res per evitar-ho, com aquell que veu una agressió al carrer i gira la cantonada. En el fons és una covarda posició no incomodar el client, no fer-li entendre que la qualitat d’un producte no canvia per les circumstàncies sociopolítiques. Conscientment o inconscientment es converteixen en còmplices d’una actitud que no els agrada, o que fan veure que no els agrada, i mantenen la consciència tranquil·la pensant que han deixat satisfet un client. Que us agradaria que us fessin a vosaltres el mateix? On és l’empatia? On heu deixat la bonhomia? Moltes vegades m’he preguntat si, en el fons, hi ha una actitud egoista, roïna de cobdícia rumiant en la possible baixada d’uns productes de la competència i tenir un espai per a la seva mercaderia, perquè mentre uns perden quota de mercat uns altres s’hi col·loquen no per mèrits propis sinó aprofitant circumstàncies alienes i, encara que ho neguin, ja els va bé perquè la merda, com més es remena, més put.
Cava recomanat
Kripta 2008 Celler Agustí Torelló Mata (Penedès)
De les empreses que des de l’inici van pagar el pagès d’una manera més digna i justa perquè tenen clar que el pagès és la pedra angular de l’elaboració i a partir de bona matèria primera es fan grans caves. Agustí Torelló inicià el projecte i actualment el seu fill Àlex es troba al capdavant de la direcció tècnica, entusiasta, amb il·lusió i amb sentit de la justícia -el sol ha de sortir per a tothom. Kripta és la joia del celler, una botella amb forma d’àmfora que guarda la trilogia del Penedès (macabeu, parellada i xarel·lo), unes bombolles de fruites blanques, cítrics i dolces de pastisseria que exploten suaument aportant una elegant cremositat en boca.
