Una mirada plural i il·lustrada a l’home i a la pervivència de la seva literatura

PalmaPrenem el concepte de la conversa i del poema murals que, en aquesta mateixa pàgina, apunta Margalida Pons, tota una autoritat en l’obra de Blai Bonet. En aquestes pàgines, intentam fer un perfil mural de l’escriptor de Santanyí i llançar una mirada plural i il·lustrada a l’home i també, i sobretot, a la pervivència de la seva literatura.

Les que segueixen són pinzellades de percepcions, records, anàlisis condensades en poques paraules i també molts adjectius que serveixen per definir la persona, el seu sentit de la vida i alguns dels principals trets de la seva obra. Transcrivim textos i declaracions fetes en el passat per escriptors que varen ser els seus contemporanis (els trobareu encerclats en rodones), a la vegada que hem fet una pregunta a persones que l’han estudiat en diversos aspectes, que en són deixebles, que hi compartiren vivències o que han escrit i escriuen amb el mestratge del santanyiner ben present.

És, en tot cas, una mirada plural però unànimement feta des de l’admiració i és, sobretot, una mirada notòriament reduïda, atesa la dimensió del personatge que és subjecte de totes les apreciacions.

Blai Bonet no hi cap en aquestes pàgines, així que qualsevol perfil seu, per molta amplitud que es vulgui abastar, quedarà injustament incomplet. Ho assumim i afrontam el repte de l’aproximació com a invitació al coneixement del poeta, del narrador, de l’assagista, de l’observador de la realitat i de qui, en tot cas, convertia en realitat tot allò que havia generat la seva desbordant imaginació.

Blai Bonet, d’una manera o d’una altra, il·luminà o il·lumina tots els escriptors, editors, galeristes, filòlegs, historiadors i professors que ocupen un lloc en aquestes pàgines. Ells i elles ens retornen una mirada il·luminada i il·lustrada sobre l’amic, el mestre.

Antoni Vidal Ferrando

Escriptor

“... quan escrivia, no solia passar d’una pàgina diària. Normalment, s’hi posava de bon matí, i els capvespres, els dedicava a la lectura, a rebre visites, a posar coses en net o a prendre notes a plaguetes que després consultava, a l’hora de crear. Anotava allà les idees, i comparava aquelles notes de les plaguetes amb les piques d’aigua on van a beure els ocells”

Guillem Frontera

Escriptor

De l’admiració que us genera

"En Blai va ser un gran poeta que també va escriure novel·les d’un gran –i estrany– pes (recordi’s El mar, Haceldama...) i assaigs d’allò més estimulant. De tot quant va sembrar, encara n’ha germinat només una petita part. Cada punt neix de la terra, dels seus llibres, un fruit, un cereal, una deu que no havíem reparat abans. Però, amb tot, allò que més he admirat sempre d’en Blai és el seu compromís amb la poesia entesa com un sacerdoci potser no del tot laic, com un sagrament que marca caràcter: sense solemnitat i amb sentit de l’humor, que ho fa tot més manejable"

Miquel Martí i Pol

Poeta

“La poesia d’en Blai em va influir poderosament. Provava d’imitar-la, i ho confesso sense gens de vergonya. Encara ara ho provaria, si en sabés… Va ser i encara és el meu mestre”

Salvador Espriu

Poeta

“... perquè som sens dubte al davant d’un poeta autèntic, potser ja des d’ara la veu més important que ens arriba de la lírica catalana de Mallorca, després de la mort de Bartomeu Rosselló”

Margalida Pons

Escriptora i professora de la UIB

Del cos a cos en recordau...

"Cada ocasió d’estar amb en Blai era la constatació que tenia la curiositat com una de les seves grans qualitats. Era capaç d’invertir la dinàmica habitual d’una entrevista: l’anaves a veure per saber, per demanar-li coses, i en un no-res era ell que t’interrogava, que volia saber. Diria que d’alguna manera destruïa la noció d’autoritat del poeta en majúscules. Cultivava un tracte igualitari i et feia entendre que, per a ell, tots som paraules, tot és text, tot és informació que flueix independentment de qui ho hagi pronunciat.

Si les seves obres ens demostren que, per a ell, el cos era una forma de coneixement, així era també en la vivència directa. El tacte; record que sempre em posava la mà damunt l’esquena. La mirada, igualment, era una frase més que et llançava; la seva mirada tenia significat. De fet, per a Blai Bonet, tot era text: un moviment era un text, una mirada, un gest era un text. Hi ha una continuïtat total entre la persona i la seva obra. Tenia els mateixos tics, feia els mateixos usos lingüístics, la seva manera de parlar fent derives és la que trobam als seus escrits. Amb ell, les converses eren deambulatòries, com ho són els seus textos. Eren converses murals, en les quals hi cabia tot i es conformava un tot, com murals són els seus poemes"

Nicolau Dols

Filòleg i professor de la UIB

Del seu llenguatge en diríeu...

"Quan parles de llenguatge / se’t veu venir”, diu Blai Bonet a ‘Màfia’, un poema de Nova York. El diàleg continua amb ‘D’on?’, una pregunta inesperada que mostra l’habilitat creativa de l’autor a partir de la reflexió sobre el llenguatge. BB és això: llenguatge. Imatge del món, sí, però sempre a partir de la reflexió (santa paraula!) lingüística. Que el seu llenguatge és ric i arrelat, ho sap tothom, però així també ho pot ser el d’una enciclopèdia. BB crea a partir del llenguatge i per això el seu és fèrtil, ubèrrim, generós, esponerós i verd"

Àlex Susanna

Escriptor

“Tota l’obra literària de Blai Bonet pertany a una raça ben concreta: la dels escriptors amb un talent innat, la dels qui estan en possessió d’uns dots del tot singulars, aquells que molt de tant en tant un hom no dubta a qualificar de genials”

Damià Pons

Escriptor i professor de la UIB

De la imaginació en coneixeu...

"En Blai vivia aïllat, lligat a la seva taula de braser, a un lloc petit i perifèric, i era a través de la imaginació, de la seva capacitat de fabulació que se situa en escenaris centrals de la literatura i de la vida contemporània. Les nombroses cartes que escrivia el projectaven en el món. I les que rebia li aportaven informació. Quan t’arribava una carta d’en Blai no convenia que et demanassis gair e si era vera o no allò que et contava. Jo en guard una on em diu que és al Japó, a punt d’assistir a una inauguració de Joan Miró, i una altra que conta que és a París, que ha assistit a una conferència de Faulkner, plena a vessar, que ell li ha fet una pregunta i que, en acabar l’acte, Faulkner se li ha acostat i li ha dit per anar de copes per tota la ciutat. Pots pensar! Tenia una absoluta manca de voluntat d’ajustar els fets a la realitat"

Biel Mesquida

Escriptor

“En Blai ha fet treure ulls a les paraules. Quan som un lector dels seus textos tot el cos s’omple d’incitacions a l’escriptura: m’entra una escriguera folla, intensa. Aquest és el símptoma d’un text bo. Sí, qualsevol text que produeix al lector uns desitjos de fer vol dir que dona estímuls: dona acció intel·ligent: creació”

Carles Riba

Escriptor

“De vegades un se sent cansat, cansat, i es deixaria anar; però de sobte encara un jove et mira als ulls –els ulls de’n Blai Bonet, ara fa poques setmanes, a Santanyí, en un extrem de Mallorca!– et mira i t’interroga i et diu que ets tu, el cansat, el ja vell, que li tornes la confiança en Catalunya; o almenys el valor de ser català”

Jordi Coca

Escriptor

“És la conflictivitat religiosa, és el poeta apassionat; és l’ànsia de totalitat”

Josep Pinya

Galerista

Quan ell mirava l’art, vós vèieu...

"Blai Bonet tenia una visió neta i clara de l’art del moment. Estava absolutament informat i era molt lúcid en la valoració dels artistes. Era com un volcà, d’idees, opinions, rajava il·lusió, creativitat i ens obria portes i la mirada. Dels principis de la Sala Pelaires, en va ser una alma mater, importantíssim"

Pau Vadell

Poeta i editor

Del seu mestratge en teniu...

"L’obra d’en Blai Bonet m’ha ensenyat una forma de vida que ens du a entendre que la cosa més quotidiana, més propera, pot esdevenir universal, si saps com fer-ho"

Maria Bohigas

Editora

Versió augmentada, perquè...

"A través de la publicació de la versió augmentada d’El mar, amb un apèndix de nou capítols que Xavier Pla va trobar al mecanoscrit de censura, els lectors de Blai Bonet poden conèixer la intimitat, el procés de treball, de qui va renunciar a una sèrie d’episodis per posar el focus en aquells nois del centre de Mallorca, del tot arrelats i sense accés a cap altra dimensió com a referent, sense possibilitats d’evasió. Blai eliminà capítols per concentrar El mar, una novel·la que ja ocupa un lloc central en la literatura del segle XX, en el que realment té de revolta"

Damià Huguet

Poeta

“Parlam d’espàrrecs si comença el febrer; o d’esclata-sangs si és la plena d’octubre; de les llampugues d’alba que pesquen amb capcers els mariners de sa Cala, o dels motius cruels que té la gent. Mai, però, de literatura”

Magdalena Brotons

Historiadora i professora de la UIB

Del seu cinema en remarcau...

"Si cercam referents cinematogràfics a l’obra de Blai Bonet, trobam els noms de directors que tenen en comú una particular mirada vers la realitat. És una mirada personal, però no exempta de verisme; una mirada realista i alhora personal és el que uneix Pasolini i Dreyer, dos directors imprescindibles a l’hora de parlar de Bonet i el cinema, com també ho és l’existencialisme de Bergman, o la crua i sovint irònica mirada de Buñuel. Podem dir que, en general, el cinema que atreu Bonet és el denominat cinema d’autor que a la dècada dels seixanta i setanta del passat segle XX va plantejar una manera nova de tractar els clàssics temes: la vida, la mort, les passions, l’amor. Una mirada més neta, més directa, que connecta amb la mirada essencialment poètica de l’escriptor"