CREACIÓ FEMENINA
Balears 04/06/2017

El miracle de ser dona i fer cinema

Les necessitats d'implementar polítiques de discriminació positiva en un sector masculinitzat

Victòria Morell
9 min
La directora de cine, Marga Melià, amb l'actriu Esther González, a l'estrena de "Bittersweet days"

PalmaMarga Melià s’ha convertit en la primera dona de les Illes Balears que realitza un llargmetratge. No ho ha tingut fàcil. La seva no és una gran producció, més aviat tot el contrari, una pel·lícula senzilla i propera resultat de molt d’esforç i de poques mans en un sector pràcticament masculinitzat. A les Illes Balears, la cineasta i expresidenta de l’Associació de Cineastes forma part del 16% de dones que es dediquen a la producció cinematogràfica i ha aconseguit assolir el pòdium que la consagra com la primera dona que fa una pel·lícula. Això, l’any 2017. Les dades no són meritòries si tenim en compte que ja fa cent anys que el primer cineasta balear, Josep Truyols, realitzà el seu primer film.

Aquest percentatge s’equipara a l’europeu: només un 16,3% de les pel·lícules produïdes en la darrera dècada han estat dirigides per dones. Si hi posam la lupa, de les 198 estrenes cinematogràfiques d’aquest 2017, un 7,07% seran dirigides per dones i un 18,69% protagonitzades per personatges femenins. En qüestió de reconeixement, el percentatge no millora, només un 15% de les dones acaparen les nominacions als premis Goya. En clau internacional, l’any 2010 Kathryn Bigelow guanyà l’Oscar a la millor direcció cinematogràfica per La nit més fosca. Era la primera ocasió en 85 anys d’història dels premis Oscar que una dona aconseguia l’estatueta.

Aquestes dades posen de manifest la desproporció de gènere dins la indústria del cinema, més encara quan el 50% de les graduades a les escoles són dones. És el cas de l’Escola d’Imatge i So de les Illes Balears, capitanejada per Aline Tur i on la meitat dels 150 estudiants són dones. També és el cas de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, on segon dades de la directora del grau de Comunicació Audiovisual, Judith Colell, els treballs de final de grau millor qualificats d’enguany són els realitzats per dos equips de quatre dones cada un.

La clau és entendre què succeeix en aquest pont que trasllada aquestes dones estudiants de la vida acadèmica a la vida professional i que fa que en la majoria d’ocasions les expectatives es vegin ofegades en un mar de discriminació.

En referència a aquesta qüestió, la cineasta Marga Melià, que divendres passat estrenà Bittersweetdays a Mallorca, destaca la importància de la paritat dins les aules. “Que hi hagi paritat en el nombre de dones i homes que estudien cinema és un bon símptoma que les coses, encara que sigui a poc a poc, estan canviant”, comenta.

La seva és la primera pel·lícula balear amb signatura femenina, fet que ha copat els titulars de la premsa. A la cineasta, que viu aquest projecte amb molta il·lusió, aquest fet li deixa, com titula la seva pel·lícula, un regust agredolç: “És una llàstima que hàgim hagut d’esperar fins al 2017 per veure estrenat als cinemes un llargmetratge de ficció dirigit per una dona balear”.

Entra a escena Marta Hierro, periodista, directora documental i actual vicepresidenta d’ACIB. Hierro recalca la importància de la tasca de Melià per generar efecte mirall sobre altres dones que tinguin la voluntat de dedicar-se a la direcció. “S’ha de destacar el fet que Marga Melià sigui la primera directora que realitza un llargmetratge des d’un punt de vista crític i entendre per què no hi ha més dones que facin cinema”.

Melià destaca la falta de referents femenins en el camp de la direcció. “Com que les al·lotes joves no han tingut fins ara gaires referents femenins en el camp de la direcció, és normal que els hagi costat més veure-ho com un objectiu realista per a elles”, constata.

Ambdues professionals recalquen la importància de dur a terme polítiques de discriminació positiva per tal de donar una major visibilitat a la presència femenina dins el sector. “Plantejar un escenari d’igualtat entre homes i dones és utòpic i irreal. S’ha demostrat que les polítiques igualitàries no funcionen, per la qual cosa cal cercar altres alternatives”, afirma Hierro. “Jo només desitj que arribi un dia en el qual la discriminació positiva ja no sigui necessària, perquè això voldrà dir que ja hem aconseguit arribar a la paritat”, hi afegeix Melià.

Malauradament, seguim a anys llum dels nostres companys europeus, que, amb iniciatives com la d’Anna Serner, executiva de l’Institut de cinema suec, han aconseguit que el percentatge de llargmetratges dirigits per dones passàs del 26% al 50% amb un pla que incloïa mesures com implantar la paritat en els finançaments públics, programes educatius i iniciatives per a la visibilitat.

Tant Marga Melià com Marta Hierro fan autocrítica de la seva tasca dins l’Associació de Cineastes i reafirmen la voluntat i la necessitat d’implementar polítiques de visibilització. Aquesta voluntat és compartida també per Àngela Bosch, coordinadora de la Film Comission de les Illes Balears. “Les línies d’ajut haurien d’acompanyar la resta d’Espanya i Europa”, comenta en referència a les iniciatives de discriminació positiva. Bosch, que té una dilatada experiència dins el sector audiovisual, demostra la seva voluntat per fomentar la presència de les dones dins el món del cinema: “Estic d’acord a promoure un avantatge positiu per al col·lectiu femení”.

De la seva etapa com a presidenta d’ACIB, Melià comenta: “No vaig intentar engegar cap mesura concreta, però sí que crec que el fet que una dona estigués al capdavant de l’associació degué contribuir en positiu que més dones s’hi apuntassin i a visibilitzar la presència de la dona en el món de la direcció cinematogràfica”. Hierro confirma l’augment de sòcies durant el lideratge de Melià i opina que “des d’ACIB haurien de promoure polítiques de discriminació positiva”.

L’associació, que té un total de 60 membres, 12 d’ells dones, va complir recentment deu anys. L’aniversari es va celebrar amb el documental Dies de llum, un homenatge a la tasca cinematogràfica dels directors de l’illa. L’elenc estava format per 31 cineastes, entre els quals hi havia 6 dones.

Una enquesta realitzada amb motiu d’aquest reportatge als socis d’ACIB destaca que un 69,2% dels entrevistats considera que el sector a les Illes Balears està masculinitzat. En la mateixa proporció els socis demostren la insatisfacció quant a les polítiques d’empoderament femení promogudes per l’associació. Per altra banda, tots els entrevistats coincideixen en la necessitat d’una major representació femenina dins l’univers cinematogràfic, però a l’hora de parlar de mesures concretes, tot i que un 85,7% estaria disposat a desenvolupar activitats com festivals i conferències especialitzades, un 61,5% considera que no són necessàries polítiques de discriminació positiva i només un 46,2% votaria a favor de promoure des d’ACIB polítiques de discriminació en la ponderació d’ajudes per al sector audiovisual.

Entre les mesures proposades destaquen les campanyes escolars i educatives per visibilitzar la presència de les dones directores i atribueixen la falta de presència femenina a les dificultats de conciliació familiar o al desànim i l’abandó.

“Existeix un sostre de vidre que no permet a les dones assumir tasques de direcció”, comenta Hierro, que hi afegeix que “hi ha un sostre imposat pels homes que no tenen en compte els projectes procedents de dones, però també un sostre autoimposat per les dones que no tenen referents dins el món cinematogràfic”. Marta Hierro, que ha dirigit i guionitzat documentals amb ampli ressò a escala internacional, conclou amb la necessitat d’una educació i una formació de gènere dins el sector.

Melià sentencia amb optimisme: “Avui en dia existeixen dones balears amb molt de talent que estan lluitant per tirar endavant els seus propis projectes cinematogràfics, estic convençuda que aquesta situació de desigualtat canviarà. I canviarà aviat, esper”.

L’univers femení de Melià

Esforç, doblers, constància i temps, exactament quatre anys, són els ingredients que han donat com a fruit Bittersweetdays, la primera pel·lícula de la cineasta Marga Melià. L’obra es va estrenar aquest divendres al Cine Rivoli, després d’un ampli recorregut per cinemes de la Península i festivals internacionals.

Catalogat com a comèdia romàntica, el film té com a protagonista na Julia, una jove que lluita per trobar-se a si mateixa, més enllà de les exigències i les expectatives socials. La pel·lícula pretén rompre amb els arquetips de gènere i presenta una dona que es qüestiona a si mateixa amb la voluntat de trobar la seva pròpia felicitat. “Mai vaig estar temptada de crear el personatge de na Julia seguint cap estereotip de gènere. Des del principi vaig tenir clar que volia crear un personatge real, polièdric, actual, amb qui les dones d’avui en dia es poguessin sentir identificades”, afirma Melià.

L’any 2016 un estudi realitzat per l’Acadèmia de Cinema de Nova York analitzà les 500 pel·lícules més taquilleres dels Estats Units projectades entre el 2007 i el 2012, amb l’objectiu d’analitzar el rol de la dona dins el món del cinema. El resultat mostrava que només en un 10% de les pel·lícules analitzades la relació entre homes i dones era igualitària. A més, en 140 d’aquestes pel·lícules el paper de la dona tenia un alt component sexual i apareixien en moltes ocasions parcialment nues. Més xifres: l’any 2016, en els films dirigits o escrits per una dona, els personatges femenins eren protagonistes en un 57%, mentre que, en les pel·lícules exclusivament dirigides o escrites per homes, els personatges femenins no superaven un 18% dels papers protagonistes. Són dades del Center for the Study of Women in Television and Film, de la Universitat de San Diego.

Melià, que ha construït un univers entorn del seu personatge femení, posa sobre la taula la necessitat de mostrar la complexitat femenina de les dones, més enllà dels propis estereotips. Per aquest motiu recalca la necessitat de la presència de dones directores i guionistes en la construcció de personatges femenins. “És molt important que hi hagi un percentatge representatiu de dones darrere i davant les càmeres per poder transmetre a través del cinema el seu punt de vista i la seva mirada del món”. Melià destaca la capacitat de les dones per crear personatges femenins amb totes les característiques. “Els homes, majoritàriament i amb algunes excepcions destacades, no s’aturen a aprofundir en la complexitat femenina”, afirma.

La cineasta va voler reflectir amb el seu personatge les imposicions socials que encara vivim les dones i que no ens permeten, en moltes ocasions, qüestionar la vida que realment voldríem tenir. “És cert que avui en dia al nostre país, afortunadament, una dona és lliure per portar la vida com millor li sembli, però això no vol dir que hagin desaparegut del tot certes pressions socials o fins i tot certes pressions que ens imposam nosaltres mateixes”.

Na Julia es presenta com una dona que lluita per empoderar-se i optar a la vida que realment l’ompli. Per això haurà de fer front a diverses pressions socials autoimposades en un periple que realitza al llarg de 72 minuts. “Quan comença la pel·lícula ella té una vida tranquil·la i convencional i no es planteja gaires qüestions sobre això, però va obrint els ulls fins que al final arriba a plantejar-se una sèrie de qüestions fonamentals: “Estic portant la vida que vull portar o han estat les circumstàncies les que m’han duit a trobar-me on som ara? Som feliç així?”.

Per Melià, la protagonista representa, tant al principi de la pel·lícula com a mida que va evolucionant, els diferents estats en què es pot trobar una dona jove d’avui en dia. Conclou, amb aquesta premissa, amb la importància de visibilitzar la realitat i la complexitat femenina.

Amb el seu debut, Marga Melià pega un cop sobre la taula i crea un precedent dins el sector cinematogràfic balear. Dirigida i protagonitzada per una dona, Bittersweetdays és un punt de partida, un referent i una invitació a continuar lluitant per fer del cinema una realitat paritària.

La protagonista del film, que descobreix una part íntima de Melià, posa de manifest alguna de les pors: “Sovint tinc por de penedir-me de tot el que no he fet”. Una frase lapidària digna de convertir-se en leitmotiv de totes aquelles que somien fer cinema.

Visibilitat i empoderament

Judtih Colell és directora, guionista i cofundadora de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), una associació on més de 300 sòcies lluiten per fomentar una presència igualitària de les cineastes a través d’una major representació. La seva tasca també s’estén fins a l’Acadèmia de Cinema Espanyola. Vicepresidenta de l’Acadèmia des del 2011 fins al 2015, actualment forma part de la junta directiva.

La prestigiosa directora, que té una àmplia trajectòria professional, destaca la tasca de CIMA com una eina de pressió per conscienciar i promoure una presència igualitària dins el cinema. “Són necessàries polítiques de discriminació positiva i activitats per donar veu i visibilitzar les cineastes”. Destaca també la necessitat d’una major sonoritat entre les mateixes cineastes: “Entre les dones, hem d’aplicar una discriminació positiva entre nosaltres”.

Els festivals de cinema es presenten, segons Colell, com una eina imprescindible de visibilització, però recalca diferents aspectes a tenir en compte: “Els festivals de cinema haurien de ser paritaris en els comitès de selecció i també en les presidències del jurat”.

Festivals per a dones a les Illes

Vicka Duran és una actriu i creadora mallorquina que ha dipositat totes les energies a portar a Mallorca el festival Directed by Woman. La iniciativa té com a pionera l’americana Bàrbar Ann O’leary i s’ha exportat a diferents part del món. “A Espanya se n’han fet ja dues edicions a Madrid i a Barcelona i, per primera vegada, en aquesta tercera edició, es farà també a Palma”, comenta Duran.

L’objectiu del festival es exhibir durant tres dies curtmetratges, documentals i pel·lícules dirigides o codirigides per dones. “Es complementa amb activitats com col·loquis amb les directores, debats, concerts i altres iniciatives”, hi afegeix Duran.

La creadora comenta les dificultats per trobar un espai per dur-hi a terme les activitats i la necessitat i la importància de portar el festival a Mallorca el proper setembre.

Un altra iniciativa a destacar és la promoguda per Bibiana Schönhöfer, directora de programació del Festival Medit, que enguany durà la mostra DONES de cinema ’ a Menorca. Les dates previstes són del 13 al 17 de setembre del 2017 i pretén donar visibilitat al cinema femení.

stats