Publicitat
Publicitat

La millor ensaïmada es fa a San Pedro

La tradició mallorquina perviu al municipi argentí després de més de mig segle

Això és el que diuen amb orgull els habitants d'aquest petit municipi argentí, de gairebé 50.000 habitants i situat a poc més de 150 quilòmetres de la capital. Fou un lloc d'intensa immigració mallorquina, que encara perviu associada a través dels seus descendents. I tant és així que han fet de l'ensaïmada el seu producte típic, allò per què són coneguts a l'Argentina.

El culpable n'és un felanitxer anomenat Joan Puig, que arribà a San Pedro l'any 1951. Conten els descendents que havia après a fer de pastisser durant el servei militar, i que la seva idea, a 25 anys, era reunir doblers per poder tornar a Mallorca i obrir un forn. Però no va tornar, quedà fent d'ajudant en una pastisseria d'allà i acabà comprant la Confitería La Perla.

Un dia, Joan Puig va provar de fer l'ensaïmada per vendre-la. Era llisa, sense farciment, i l'èxit a San Pedro va ser imparable, i el lligam amb Mallorca, per sempre. Juan Manuel Gomila, que no té ni 30 anys, descendent de mallorquins, ara és el president de la Casa Balear de San Pedro. Ja fa onze edicions que organitzen la "Fiesta de la Ensaimada Mallorquina de San Pedro".

Però durant tot l'any fan més activitats. "Feim molts de dinars multitudinaris amb plats típics i també tallers culturals i recreatius per als més joves", explica Gomila. "No falten els actes coincidint amb les festes més típiques de Balears, com la Nit de Sant Joan, la Diada de les Illes o en honor de la Mare de Déu de Sant Salvador, atès que la majoria que arribà era de Felanitx". Els dos pobles s'agermanaren el 1982.

El primer registre d'un mallorquí a San Pedro data de 1868, a través de Guillem Salom i Sureda, que arribà a l'Argentina com a tripulant d'un vaixell. "No menjaven l'ou per no tirar-ne la closca", diuen d'aquells primers emigrants per explicar la seva situació de necessitat a l'Argentina. Entre el 1887 i el 1910 es calcula que hi arribaren més de 33.000 balears.

També hi ha cases balears a Buenos Aires, Mar de Plata, Rosario, Mendoza, Santa Fe, Córdoba, Bahía Blanca, Bolívar i Villa María.

Ensaïmada de dolç de llet

"Arribar a San Pedro i no tastar una ensaïmada és gairebé com no haver-la visitada", diu el president de la seva Casa Balear, fent una semblança amb allò que li pot passar a un turista a Mallorca. A la població hi ha fins a vuit establiments on es dediquen a aquest producte típic de la rebosteria balear. En alguns casos l'han adaptat als gustos de la terra d'acollida, amb farciments com la confitura de nabius o el dolç de llet.

Com que poder bravejar de "la millor ensaïmada" queda a expenses del gust subjectiu, a San Pedro intentaren no deixar dubtes amb "la major ensaïmada". Això es proposà Pablo Castillo, propietari de La Ensaimada, per entrar en el Rècord Guinness. Competí uns anys amb una de feta pel Dijous Bo d'Inca i finalment el Consell Regulador va posar emperons a aquesta forma d'elaboració gegant.

A San Pedro deixaren la fita l'any 2003. Pablo Castillo va preparar una ensaïmada de 10 metres de diàmetre i 1.350 quilograms. En menjaren unes 5.000 persones. Per alguna cosa li diuen "la més mallorquina de les terres argentines".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF