Les microcèl·lules que mantenen viu el mar balear

PalmaEl mar balear depèn de cèl·lules amb un diàmetre 100 vegades més petit que el d'un cabell humà. Un estudi d'investigadors del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha revelat que els organismes més petits del plàncton –anomenats picoplàncton–, amb un diàmetre inferior a la mil·lèsima part d'un mil·límetre, són responsables de gran part de la producció de biomassa en les aigües pobres en nutrients de les Illes Balears.

És en els oceans on es produeix aproximadament la meitat de la fotosíntesi del planeta, duta a terme principalment per petites cèl·lules presents en el plàncton que contenen clorofil·la. Per poder fer la fotosíntesi necessiten llum, captada per la clorofil·la; i nutrients, elements essencials com el nitrogen, el fòsfor i el ferro, que es troben dissolts en l'aigua.

En les aigües pobres en nutrients predominen en general les cèl·lules de menor grandària, ja que aquestes els confereixen avantatges per captar nutrients en zones on escassegen.

El mar balear és una de les àrees amb menys nutrients al nord-oest del Mediterrani i, no obstant això, fins ara es desconeixia l'abundància de la fracció del fitoplàncton format per cèl·lules petites entre 0,2 i 2 micròmetres de grandària: el picoplàncton.

Els resultats de l'estudi publicat a la revista 'Hydrobiologia' indiquen que aquest picoplàncton és responsable de gran part de la producció de biomassa en les aigües pobres en nutrients que envolten les Illes Balears, i la seva abundància i distribució està relacionada amb les diferents masses d'aigua i la seva circulació.

L'estudi s'ha realitzat a l'estiu, quan al mar balear conflueixen l'aigua Atlàntica, que hi entra per l'estret de Gibraltar, amb l'aigua resident de la Mediterrània, dues masses amb diferents característiques químiques i biològiques.

Els resultats obtinguts mostren que el fitoplàncton és més abundant en la massa d'aigua Atlàntica, amb menys nutrients que l'aigua resident.

Les altes temperatures de l'estiu fan que es puguin distingir en la columna d'aigua dues capes principals amb condicions molt diferents: la superficial, amb molta llum però escassetat de nutrients (fins a uns 15-25 metres); i la capa profunda, amb major concentració de nutrients però manca de llum (fins a uns 200 metres, on la llum s'extingeix).

La quantitat de biomassa total de fitoplàncton és major en la capa profunda, on la quantitat de nutrients permet viure malgrat la poca llum.

L'estudi demostra que en la massa d'aigua Atlàntica, amb menor concentració de nutrients, el picoplàncton contribueix més a la biomassa total de fitoplàncton, i contribueix de manera similar en ambdues capes d'aigua.

Una de les autores del treball, Catalina Mena, ha explicat que es tracta del primer estudi que investiga detalladament el fitoplàncton a les illes i "obre una línia pionera a les Balears, que lliga els components de base de la xarxa tròfica amb els escenaris oceanogràfics de les Illes Balears".

Les mostres emprades per al desenvolupament d'aquest treball van ser recollides en la campanya Bluefin 2013 a bord del B/O SOCIB, en el marc del projecte Bluefin tuna, una iniciativa conjunta de l'IEO i el SOCIB per investigar els efectes ambientals sobre les poblacions de tonyina vermella.