Publicitat
Publicitat

Els mallorquins maten porcs mentre ells defensen Espanya

Aquí, el Dia de la Constitució s'ha convertit en el Dia de la Matança. Del porc, és clar

Mig Mallorca mata porcs i l'altra mitja passeja pels carrers comercials mentre ells defensen Espanya. Aquí, el Dia de la Constitució s'ha convertit en el Dia de la Matança. Del porc, és clar. O en el Dia d'Omplir la Caixa de les Grans Superfícies. Algú s'ho hauria de fer mirar, perquè això diu molt. Diu de la distància entre política i societat. De la distància entre Constitució i societat. Ells fan discursets sobre la unitat d'Espanya, que si "indissoluble", i que si tal, sense dir ni una paraula del patiment de tanta gent que ha quedat despenjada amb aquesta crisi, que queda sense feina o sense ca seva, quan la Constitució també en parla. La realitat mallorquina no s'explica en el discurs d'un polític, es descriu millor en unes matances i es percep millor en una passejada comercial.

La Festa de la Constitució, en realitat, només la celebren quatre polítics i el que s'anomena eufemísticament "representants de la societat civil" que, a l'hora de la veritat, són quatre caps de les forces de seguretat i de l'exèrcit, un parell de representants de l'església catòlica, algun dirigent de la Universitat i un grapat d'empresaris i membres d'alguna entitat econòmica i social. Anar a la 'festa' té un cost. Suposa haver de suportar un parell de discursos, que no compensen els bessons i la copa de vi que es reparteix després. El millor de tot és l'escenari, el palau de l'Almudaina, i les vistes que ofereix.

Al palau dels reis de Mallorca no hi entren ni els nacionalistes ni els més 'rojos'. Com ja és habitual, cap representant de MÉS no acudí a l'acte institucional de commemoració del Dia de la Constitució; potser estaven de matances. Aprofitaren per dir que la Constitució és "paper banyat". Els d'Esquerra Unida tampoc no hi entren, però el seu coordinador, Manel Carmona, s'atansà fins a les portes per dir que el país no està per celebrar res. No es van perdre massa cosa. O si no, que ho demanin a la socialista Francina Armengol, que sí que hi era i que segurament no va gaudir gaire de sentir tot el que va haver de sentir.

Segur que va estrènyer les dents quan el president Bauzá es proclamà un home de consensos. Llàstima que només pogués posar com a exemple d'una actuació seva consensuada l'acord de finançament dels consells, assolit aquesta setmana, tot i que amb càrrecs polítics que són del seu propi consens. Al marge dels consensos amb gent del PP, no sé ni en coneixen d'altres.

La 'festa' també es va sumar a la darrera moda: la d'apropiar-se la figura de Mandela en benefici propi. L'expresident sud-africà era tantes coses que tothom troba en ell quelcom que li va bé per als seus interessos. La delegada del govern espanyol, Teresa Palmer, el va definir com "un home que aconseguí allò que semblava impossible, la unitat del seu poble, la unitat de Sud-àfrica". Canviïn Sud-àfrica per Espanya i entendran on volia arribar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF