Un mallorquí, nominat a millor professor de l’Estat

PalmaEliminar la tècnica de memoritzar i plasmar-ho a un examen, deixar de banda la figura del professor parlant durant una hora i que després carrega de feina per a casa, avaluar sense notes numèriques i enfocant-se en l’aprenentatge. Aquestes són algunes de les particularitats que han duit Miquel Flexas, professor de 32 anys al CC El Temple, a estar nominat com a millor docent de l’Estat en la categoria de Secundària en el premi Educa Banca. El 10 de gener se’n sabran resultats.

És químic i fa classes de ciència a la seva escola, tant a 3r com a 4t d’ESO, des de fa sis anys. La seva aposta per la metodologia innovadora va estar lligada a diversos factors: des de la seva actitud d’“inquiet” i “ambiciós” fins a les necessitats del centre per augmentar el nivell de ciències. Arran d’investigar el funcionament d’altres centres amb més èxit i de fer un postgrau d’innovació educativa, la mesura semblava evident: cal transformar la manera de fer classe i apostar per la tecnologia. Es van començar a posar tauletes a les classes de 5è de Primària fins a 4t d’ESO. Tot començava a canviar. “Quan cont el que faig, demanen si realment faig classe, però l’alumnat gaudeix molt dins l’aula”, explica Flexas.

La classe de Biologia n’és un exemple. Detalla que en comptes d’explicar una paragrafada “que no interessa”, s’ha convertit l’aula en un hospital. Agafant la sèrie Anatomia de Grey com a punt de partida, diversos personatges interactuen amb els alumnes. Són els encarregats de resoldre casos que, evidentment, estan relacionats amb el cos humà, com per exemple amb el funcionament de l’aparell digestiu. A cada assignatura, però, ha d’utilitzar una metodologia diferent. L’any passat, amb el director del centre, Joan Carels Tomàs, es va fer una gamificació de la II Guerra Mundial. Una gamificació, explica, és agafar mecàniques i dinàmiques de jocs i aplicar-los a l’aula perquè l’alumnat sigui partícip de la història.

Va rebre amb alegria la nominació perquè va ser proposat per algú que desconeix. “És un reconeixement a la feina. És una injecció d’il·lusió”, assegura.

Metodologies diverses

A Matemàtiques, ha decidit aplicar un mètode amb el qual cada alumne pot aprendre al seu ritme i amb avaluació a partir de rúbriques. “Em dona temps per atendre la diversitat”, apunta, ja que pot estar amb alumnes a qui els costa més avançar. Tampoc no els posa nota, sinó que els corregeix on s’han equivocat i ho han de repetir fins que entenen el concepte. A Física i Química, tot i que és la més complexa a l’hora d’innovar, l’alumant estudia a partir d’un laboratori virtual valorat en dos milions d’euros. “És com un joc virtual amb què interactuen”.

“Al principi, els alumnes més bons, que són molt estudiosos, eren els que més problemes tenien. Els rompies tots els esquemes”, apunta Flexas. Ara bé, després, assegura, s’hi acaben adaptant bé perquè allò més important és tenir ganes d’aprendre.

La part més difícil de tot plegat, però, és la d’avaluar. “Has d’estar avaluant constantment el que fas dins l’aula”, subratlla. I, a vegades, transformar en números aquest aprenentatge es fa molt difícil. Flexas indica que, per ell, té el mateix valor un alumne que en sabia poc però ha fet un gran avanç que un que en sabia molt i que continua fent molt. “No hi ha res que sigui perfecte, però aconsegueixes que els menys preparats sumin més i millorin”, exposa.

La filosofia que segueix amb els alumnes també és clau. El primer que els diu és que no han d’anar a classe a aprovar i passar curs, sinó que han d’anar-hi a aprendre. “Aprovar és la conseqüència d’haver après”, remarca. I fer canviar aquesta mentalitat a professors, alumnes i famílies és, també, una de les tasques més difícils. “Si els encens la xispa de voler aprendre, ells aprenen”, afirma. N’està segur. Lamenta que molts pares i altres professors traslladen als fills o alumnes l’educació com van aprendre ells anys enrere. “Si ho aconseguim canviar, la resta ve sola”, pensa, referint-se a la millora del sistema.

Per Flexas, és molt més profitós fer aquest tipus de classe tant per a alumnat com per al professorat: “Aprenen unes habilitats que el dia de demà, quan hagin de desenvolupar el seu treball, seran més aprofitables”. I no només per al treball, sinó també per al dia a dia. Per exemple, explica que els seus alumnes de 3r d’ESO saben què és i com es fa una endoscòpia i, fins i tot, llegir anàlisis de sang. “Per interès, per voler resoldre el cas, aprenen moltes coses que a la seva vida seran útils”, sentencia.