ANUARI DE L’ENVELLIMENT 2016
Balears 12/11/2016

Els majors també són esclaus dels models de bellesa i joventut

Lluís Ballester i Lydia Sánchez aborden l’increment dels trastorns alimentaris en edats avançades

Montse Terrasa
3 min
Encara que els trastorns de conducta alimentària solen associar-se amb persones joves, diferents estudis recullen la incidència d’aquestes malalties i la preocupació per tenir una bona forma física en les dones majors.

PalmaEls ideals de l’eterna joventut, de la bellesa i d’una figura esvelta no desapareixen amb l’edat. Encara més, alguns estudis afirmen que la percepció i la satisfacció de la imatge corporal empitjora amb el pas dels anys i que aquest fet pot originar trastorns alimentaris, com l’anorèxia nerviosa, en persones majors.

Els investigadors Lydia Sánchez Prieto, llicenciada en psicologia per la UIB, i Lluís Ballester, doctor en sociologia (UAB) i en filosofia (UIB), han abordat aquesta qüestió i han publicat un article en l’ Anuari de l’envelliment 2016, editat per la Universitat de les Illes Balears. La principal conclusió a la qual arriben és que les persones majors també sofreixen trastorns de la conducta alimentària, però potser això passa més desapercebut perquè els majors no ho fan tant palès o no demanen ajuda.

Algunes dades significatives

Com al·leguen altres investigadors que han participat en l’anuari, el problema a l’hora d’abordar treballs que tenen la tercera edat com a objectiu és la manca d’investigació sobre la prevalença i la incidència d’aquests problemes. Encara i així, Ballester i Sánchez recullen algunes dades significatives d’altres estudis, com ara que un 60% de dones entre 60 i 70 anys manifestava insatisfacció amb el seu cos i un 80% havia intentat controlar el seu pes. Fins a un 10% havia optat per dejunar, un 6% havia usat laxants o diurètics i un 1% s’havia provocat el vòmit, tot això per tal d’aprimar-se.

L’article se centra, sobretot, en les dones grans. Però com destaquen els investigadors, els trastorns de conducta alimentària solen ser problemes que poden acompanyar la persona al llarg de la seva vida.

Menopausa i altres factors

Lluís Ballester i Lydia Sánchez es fan ressó dels factors que poden provocar l’aparició d’un trastorn de conducta alimentària en edats tardanes. En primer lloc, figura la mort d’un pare o d’una malaltia. En aquests casos, el desenvolupament d’un trastorn alimentari seria una distracció “o reduiria l’impacte de la responsabilitat que ha d’adquirir-se”. De fet, “la pèrdua de persones estimades és un dels motius més comuns en el desenvolupament de trastorns de l’ànim” i la depressió és considerada “un dels factors principals que predisposen a l’anorèxia en persones grans”.

Una ruptura emocional, nous matrimonis i relacions també poden afavorir malalties relacionades amb l’aspecte físic, a causa del temor a la solitud o a quedar-te sol una altra vegada.

Les patologies associades a la imatge corporal i els signes d’envelliment normals, com les arrugues i la menopausa, poden originar una pèrdua d’autoestima i provocar que s’intenti compensar amb una baixada de pes.

Per últim, la síndrome del niu buit també es un esdeveniment que pot alterar els hàbits alimentaris. La raó és que es torna a tenir temps per preocupar-se per l’aspecte físic, la nutrició i l’estètica.

Els homes, també es preocupen

En el cas dels homes, la majoria dels casos relacionats amb trastorns alimentaris “s’associen a prepocupacions vinculades amb la musculatura, concepte que comença a establir-se sota la denominació de vigorèxia”, segons destaquen els autors de l’article.

En el seu cas, els preocupa perdre pes i s’obsessionen més amb el tronc superior, concretament amb els bíceps, les espatlles, l’esquena...

Els investigadors de la UIB posen l’accent en la necessitat de fer intervencions clíniques respectant el pacient, tenint en compte que són dones grans. “El tractament dirigit a dones majors no ha d’anar únicament encaminat a la reestructuració del patró alimentari i de l’autoconcepte, sinó que també ha d’abordar la simptomatologia depressiva i la manca de suport social”.

“L’edat no ha d’invisibilitzar els afectats, ni actuar com a variable discriminadora”, afegeixen Ballester i Sánchez.

stats