LA CIÈNCIA, SOTA EL MICROSCOPI
Balears 18/11/2016

Llums i ombres en el camp de la recerca

La manca d’inversió conviu amb l’alt nivell dels investigadors i amb projectes d’èxit com el SOCIB

R. Gallego
4 min
Un jove investigador fa feina en un laboratori de les Illes. / ISAAC BUJ

PalmaEn cinc minuts de conversa el vicerector d’Investigació i Postgrau de la UIB, Jaume Carot, dibuixa amb precisió el marc de la recerca a les Illes. Per començar, un lament amb sòlids arguments: les Balears és a la coa de l’Estat en inversió pública per a projectes d’investigació, ja que aquesta representa el 0,32% del PIB. Just per damunt hi ha les Canàries, però ja fregant el 0,50%. Pel que fa a la inversió privada, recorda que Espanya és residual.

Però darrera les dades, demolidores, també hi ha símptomes que conviden a l’optimisme, segons Carot; senyals que arriben des del Govern autonòmic. D’una banda, la voluntat que té l’Executiu de crear una estructura estable per a la investigació i, de l’altra, el fet que aquest manté un diàleg fluid amb els agents implicats en la recerca. Com a exemple, el vicerector al·ludeix a la subvenció institucional que rep l’equip d’investigació de les ones gravitatòries.

Quan li demanam per la incidència del Govern central en la recerca de les Illes, Carot explica que les ajudes de Madrid es vehiculen únicament a través de les convocatòries competitives, és a dir, els investigadors presenten els seus projectes i l’Estat selecciona aquells que considera que han de ser finançats.

Pel que fa als recursos de què disposa la Universitat per investigar, cal establir una triple via: els de transferència normativa (aquests que procedeixen del Govern), aquells que deriven de les matrícules dels alumnes i els de les convocatòries competitives.

Els primers han pujat durant els dos darrers exercicis, encara que aquests increments no hagin revertit, de moment, una realitat trista: la UIB és una de les universitats públiques pitjor finançades d’Espanya. “Encara no hem recuperat els nivells d’abans de la crisi”, assegura Carot. Respecte de les matrícules, cal incidir que representen un percentatge mínim del total del pressupost de l’àrea de recerca, ja que els preus estan congelats des de fa anys i el nombre d’alumnes tampoc no s’ha incrementat de manera substancial. Finalment, les convocatòries han anat augmentant de manera progressiva i, amb aquestes, els recursos que vénen de la Unió Europea, per exemple.

Productivitat científica

Amb totes les dificultats, Carot s’alegra que la UIB sigui capdavantera en productivitat científica -tenint en compte els resultats respecte del nombre de persones que hi investiguen- al conjunt de l’Estat.

Ja mirant cap al futur, el vicerector considera necessari crear estructures estables -normatives, financeres i de recursos humans- que cimentin la recerca. L’objectiu seria revertir la política actual de les subvencions i començar a apostar decididament per considerar la recerca i la innovació una inversió, com passa en països del nostre entorn. Carot posa com a exemple Alemanya, on el Max Planck Institute -organisme que seria l’equivalent al Consell Superior d’Investigacions Científiques-, el 2009 -any que marca l’inici de la crisi econòmica- va incrementar el pressupost un 10% (normalment augmenta un 5%).

Des del Govern, el plantejament de partida del director general d’Innovació i Recerca, Pep Lluís Pons, és similar al de Carot pel que fa a la manca de recursos, però posa el focus en una altra mancança: la poca absorció empresarial que té la recerca a les Illes. I és que només el 14% de les aportacions als projectes d’investigació prové del teixit empresarial (en l’àmbit estatal, aquest nivell d’absorció és del 55%).

Pel que fa al paper de l’Executiu, recorda que aquest ha de consistir a fer convocatòries que facilitin la incorporació d’investigadors al sistema de recerca, ja sigui a la UIB o als diferents instituts o societats d’investigació. “Necessitam captar més investigadors per poder encetar més projectes i ser cada dia més competitius. Des de l’Administració hem d’activar les palanques perquè sigui així”, sintetitza Pons.

El cas del SOCIB

Precisament, un exemple de competitivitat que s’està convertint en referent a l’estat espanyol i, fins i tot a Europa, és el SOCIB (Sistema d’Observació Costanera de les Illes Balears). El seu director, Joaquín Tintoré (també va dirigir l’Imedea durant nou anys), es mostra optimista a l’hora de valorar l’evolució de la recerca els darrers anys. “Abans del 2010, el SOCIB no existia i, en sis anys, hem consolidat una estructura, la primera ICTS (Infraestructura Científica i Tècnica Singular), un sistema integrat i multiplataforma que aporta dades essencials sobre les marees, les platges, el canvi climàtic, els ecosistemes...”, ressalta Tintoré, que dirigeix 40 persones a les instal·lacions del SOCIB ubicades al Parc Bit.

L’investigador subratlla que la recerca competitiva genera coneixement, però també recursos i llocs de feina. Però, més enllà de l’aportació científica que aquest organisme està fent, Tintoré posa èmfasi en la necessitat de divulgar i difondre els avanços que s’assoleixen. En aquest sentit, recorda que “fa dos anys que ens proposàrem d’incidir en aquest àmbit amb diferents eines”, com ara el Medclic -que posa a l’abast dels ciutadans la predicció de les temperatures o l’onatge al Mediterrani occidental” .

Per cert, el SOCIB, sota el paraigua del Ministeri d’Economia i Competitvitat, no ha patit retallades pressupostàries durant els anys de crisi econòmica.

stats