RECOLLIDA D'ALIMENTS
Balears 08/12/2013

La lluita ciutadana contra la pobresa

L'Associació de Veïns de Canamunt és una de les setze entitats que reparteixen menjar a un miler de famílies amb un programa de Cort

Enric Borràs
4 min
UN LLIURAMENT SISTEMATITZAT  Cada setmana -normalment els divendres- mitja dotzena de voluntaris de Canamunt preparen els lots de menjar a partir de les cinc de l'horabaixa. Omplen tot el local de capses i les lliuren a partir de les sis; les famílies hi entren de dues en dues.

Palma.Una dotzena de parelles grans assaja balls de saló a càmera lenta al segon pis del Centre Social Flassaders mentre, a l'altra banda del vidre, s'acumula una coa de 36 famílies amb infants, parelles i persones soles que duen carros de comprar, capses de cartró i bosses buides. És dijous, gairebé són les sis de l'horabaixa i esperen la ració quinzenal o mensual de menjar que els lliuren els voluntaris de l'Associació de Veïns de Canamunt.

A la coa, s'hi respira resignació somorta, acompanyada de silenci incòmode que només rompen els jocs dels més petits. No tothom ve amb els fills però n'hi ha que, com Enriqueta Toledo -amb poc més de trenta anys i mare fadrina d'un nin i d'una nina- no tenen amb qui deixar-los. De les famílies que tenen tanda avui, 22 tenen fills: sis dels nins tenen manco de dos anys i 32 més són d'entre dos i catorze anys. Quan surten de Flassaders, la majoria ho fan més alleujats: només són algú més amb bosses de la compra.

Toledo actua amb timidesa, tot just és el tercer pic que ve a cercar menjar -té permís municipal per fer-ho una vegada al mes-, però la donació l'ajuda perquè tan sols treballa cinc hores al dia netejant cases, en treu 450 euros al mes i ja en paga 250 de lloguer. Amb la resta no arriba per a tot. S'endú, com els altres, macarrons, salsa de tomàtiga, formatge, ciurons, llenties, sucre, galetes, tonyina, fruita en almívar, mongeta tendra en conserva, arròs, oli i sis brics de llet. Les quantitats varien segons la mida de cada família, però els productes són els mateixos per a tothom, encara que canvien cada pic que hi van. La majoria els duu Cort a cada una de les setze entitats que participen com a distribuïdores del programa d'Aliments en Xarxa, però l'associació els completa amb aportacions dels veïns.

A la coa hi ha gent de tota mena: des d'un mecànic que va haver de deixar de treballar a causa d'un ictus que va patir l'any 2008 -Carlos García- i que espera el torn tot sol; fins a dues germanes, els seus tres fills i la mare de totes dues. Una de les germanes -que prefereix no dir el nom- explica que fa tretze anys que viu a Mallorca, des que hi va arribar de l'Equador, i que fins fa pocs anys se sostenien fent feina per a empreses de neteja fins que els retallaren tantes hores i sou que ja no els sortia a compte. Ara fan algunes hores cuidant nadons: apleguen uns 1.000 euros al mes i n'han de pagar 600 de lloguer.

Una de les últimes de la coa és Blanca Calvo, mallorquina i d'una trentena d'anys, que ve a cercar menjar per a ella i el seu company. Cap dels dos no té feina. Ell és llanterner i electricista -fa un any que no treballa- i ella feia d'auxiliar tècnica educativa. Interina, cada any treballava nou mesos i la tornaven a agafar al setembre. Però aquest setembre li varen dir que enguany no faria feina. També són artistes de circ i de tant en tant fan alguna actuació, però no hi arriben. A més del menjar que aconsegueixen a Flassaders, tots dos "reciclen" -demanen aliments sobrers a les botigues dels mercats-. Havien provat de cercar menjar en bon estat del que tiren per petites tares els grans supermercats dels afores de Ciutat, però ja no ho fan: "T'hi jugues una ganivetada per aconseguir una barra de pa mig podrida -diu-. Hi ha màfies que controlen els contenidors".

Els aliments de l'Ajuntament provenen del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) del Ministeri d'Agricultura. Els n'arriben quatre trameses l'any, la darrera, la del novembre, de 88.440 quilograms, que es distribueixen setmanalment entre les setze entitats del programa d'Aliments en Xarxa que, al seu torn, lliuren lots a un miler de nuclis familiars. L'Associació de Veïns de Canamunt n'atén més d'un centenar. El tècnic municipal que coordina el repartiment, Jaume Payeras, afirma que no deixen ningú que ho demana sense aliments. Els serveis socials són els qui ordenen qui i quan té el dret de recollir els lots.

Cap nin sense berenar

Toledo, per rebre el menjar -com tots els altres-, mostra un document acreditatiu de l'Ajuntament i signa abans de partir. Però quan ho ha fet no se'n va directament: com que té dos nins, passa per una oficina municipal que fa servir l'Associació de Veïns, davant de Flassaders, per un programa propi anomenat 'Cap nin sense esmorzar'. Li lliuren més llet -prou per garantir-ne mig litre per nin al dia- que els dóna l'ONG Mediterrània, i productes com galetes, cacau i cereals que ha aplegat l'entitat.

En aquesta oficina, els membres de l'associació hi guarden devers 1.500 litres de llet, a més del menjar per als infants, que no els caben al local compartit. L'Ajuntament, fins ara, els la deixava fer servir, però la coordinadora del programa de recollida d'aliments de l'entitat, Carme Ruiz, explica que els ha dit que tenen una setmana per partir-ne. "No sabem què farem amb la llet i el menjar", admet. Dimarts es reuniran per parlar-ne. A Flassaders just poden utilitzar el local compartit -d'uns quaranta metres quadrats- un pic a la setmana i no els basta "de cap de les maneres", assegura Ruiz. L'Associació de Veïns fa temps que reclama un local propi a Cort, però fins ara just ha rebut negatives, tot i que al darrer ple municipal l'assumpte quedà damunt la taula i encara tenen esperances.

"Amb els voluntaris que tenim podríem repartir menjar per fins a 50 famílies per setmana", afirma l'exregidora de MÉS Marisol Fernández, una de les voluntàries de l'associació, "però no tenim prou espai". Tenen capses amb lots de menjar per tot el local: a la taula, a les prestatgeries i damunt de cadires. Avui hi col·laboren mitja dotzena de veïns que fan feina frenèticament des de les cinc de l'horabaixa, incloent-ne un que també és receptor de menjar amb la seva família: Frank Kumi, de 19 anys. En fa dos que arribà a l'Estat des de Ghana i ara estudia Secundària al Politècnic. "Estic content d'ajudar, a mi també m'ajuden", diu. Només se salta el repartiment si té massa deures.

stats