El llenguatge inclusiu enfronta Cort i l’IB-Dona

PalmaLa Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma no està d’acord amb algunes de les mesures que des de l’Institut Balear de la Dona consideren que s’han d’impulsar per posar fi a la cultura masclista.

Des de la Direcció General de Cultura de Cort es va fer arribar a l’IB-Dona el reglament del Consell Municipal de la Cultura perquè fes un informe d’impacte de gènere (una eina que, segons la Llei d’igualtat, serà obligatòria a partir del 2018 per a l’aprovació de determinada normativa). El document que va redactar l’IB-Dona feia un seguit de recomanacions per millorar el reglament pel que fa a la perspectiva de gènere, entre les quals hi havia l’ús del llenguatge inclusiu per evitar discriminacions, una mesura també continguda en la Llei d’igualtat. Així, se suggerien a l’Ajuntament modificacions com substituir en el text ‘els ciutadans’ per ‘la ciutadania’, ‘el tècnic’ per ‘el personal tècnic’ o ‘un representant’ per ‘una persona en representació de’.

Les propostes anaven també en la línia del que s’ha promogut des de l’àrea d’Igualtat de Cort, ja que des del Consistori s’ha impulsat la creació d’una instrucció per evitar la publicitat institucional sexista i s’ha fet formació en clau interna per aplicar la perspectiva de gènere a les polítiques municipals. A més, recentment s’ha aprovat un pla d’igualtat que inclou, entre altres mesures, treballar amb el personal municipal per comunicar de manera inclusiva; una mesura que, de fet, el mateix pla deixa en mans de l’àrea d’Igualtat i de la de Cultura.

No obstant això, i poques setmanes després d’haver passat pel ple el Pla d’igualtat esmentat, la Regidoria de Cultura va respondre a l’IB-Dona rebutjant la majoria de les seves propostes de llenguatge inclusiu perquè les considera “no viables” i incompatibles amb “el llenguatge administratiu, que ha de ser precís, clar i concís”. L’argument de l’assessor lingüístic que signa l’informe és el mateix que utilitzen nombrosos lingüistes en contra del llenguatge inclusiu: el masculí es pot utilitzar com a genèric per fer referència a persones d’ambdós sexes sense que això suposi excloure les dones del llenguatge.

Aquesta idea xoca amb la proposta de l’IB-Dona, amb la del mateix Ajuntament i amb la del moviment feminista, que considera que, si bé el gènere gramatical i el sexe de les persones no s’ha de confondre, quan el llenguatge fa referència a cossos sexuats sí que coincideixen ambdós tipus de gènere i, per tant, utilitzar el masculí per fer referència a persones o grups de persones en què no tot són homes suposa invisibilitzar les dones.

El llenguatge inclusiu neix, de fet, com a resposta davant aquesta situació i aposta per l’ús de fórmules genèriques que evitin, tant com sigui possible, l’absència de les dones a la llengua. Utilitzar ‘ciutadania’ i no ‘ciutadans’ n’és un exemple, però n’hi ha d’altres, com ‘el personal sanitari’, ‘la comunitat docent’ i ‘la plantilla’ en lloc de ‘els treballadors’.