TOCAR TERRA
Balears 12/01/2018

De llegums i de flaons

L’any 2016 es varen conrar a les Balears 3.496 hectàrees de llegums

Mateu Morro
4 min
De llegums  I de flaons

Superfície de llegums

L’any passat se’n conraren quasi 300 hectàrees més que l’anterior

L’any 2016 es varen conrar a les Balears 3.496 hectàrees de llegums, 2.607 de les quals varen ser de faves; 511, de pèsols; 347, de ciurons, i 31, d’altres lleguminoses. El 2015 la superfície va ser de 3.216 hectàrees, 2.249 de les quals varen ser de faves; 543, de pèsols; 392, de ciurons; 20, de guixes, i 12, d’altres. Per tant, es va produir un increment de 280 hectàrees, que representa un 8,7% de creixement. Tot el que sigui incrementar la superfície de llegums és bo, ja que els llegums milloren la fertilitat de la terra i produeixen grans d’elevat valor nutricional per a les persones i els animals. Probablement, aquest augment de superfície es veu ajudat per les mesures de la Unió Europea, a través de la PAC, dirigides a reforçar la diversitat i les rotacions de cultius, però sigui com sigui és un element positiu al qual s’ha de dedicar atenció i tractar que no passi com una moda efímera induïda des de Brussel·les.

Agricultura a la Serra

És un indret difícil per treballar-hi a causa de l’orografia

Fa pocs dies, un poc abans de Nadal, es varen abonar els ajuts de la Indemnització Copensatòria per a Zones de Muntaya, que a les Balears inclouen tota la serra de Tramuntana. Es tracta d’un espai difícil, de pendents i marjades, d’accessos complicats, de superfícies petites i malplanes, de terres magres i produccions reduïdes, on els agricultors i ramaders tenen moltes dificultats per mantenir-s’hi. Tan sols la ramaderia ovina extensiva, una limitada recuperació de l’olivar, algunes clapes petites de vinya i alguns redols d’ametlers i garrovers i d’arbres fruiters escapen de la tendència dominant. Però els agricultors de la Serra, que han de fer front a un caramull d’inconvenients, juguen un paper important a l’hora de mantenir viu aquest territori. Per això el suport de la Indemnització Compensatòria és profitós. L’import va ser significatiu i això podria representar un gir, en cas de mantenir-se i millorar en els anys propers, en les possibilitats de supervivència de l’activitat agrària i ramadera en aquest àmbit muntanyenc.

Obertes noves ajudes

Són una ajuda fonamental per als agricultors

A partir d’aquest gener ja es poden sol·licitar les ajudes per incorporació de joves agricultors, inversions a les explotacions, inversions a la indústria i comercialització agroalimentària i realització de tasques de recuperació de marges i parets de pedra seca. Aquestes mesures són el bessó del Pla de desenvolupament rural, ja que es concentren en el suport a la incorporació de joves i a reforçar la modernització de les explotacions agràries i empreses agroalimentàries, i per això mateix representen una ajuda molt important per als agricultors. Necessiten una tramitació que de vegades pot semblar complexa, però que també és la garantia d’una bona gestió dels recursos que s’hi dediquen i, al final, és un suport imprescindible per als professionals i no professionals que mantenen viu el sector primari.

Conviure amb la ‘Xylella’

N’ha afavorit la difusió la manca d’hiverns freds

El més probable és que aquesta plaga dels vegetals de procedència americana arribàs a Europa fa més de 20 anys i que el factor que n’hagi potenciat la ràpida aparició en l’actualitat hagi estat l’augment de temperatures, sobretot la inexistència d’hiverns freds, els darrers anys, ja que la Xylella té en les baixes temperatures el seu major contrari. Aquesta situació de difusió generalitzada de la plaga determina que, tractant-se d’un bacteri, l’única opció possible és la contenció i aprendre a combatre-la de totes les maneres possibles, però sent conscients que l’erradicació total no serà fàcil amb les condicions climàtiques actuals. L’esperança la constitueixen les noves plantacions, ben duites i fetes sobre la base de varietats resistents.

Flaó d’Eivissa i Formentera

Aquest pastís de formatge és propi de les terres de parla catalana

El flaó és el pastís de formatge o brossat més característic de les Illes Balears, i potser de totes les terres de parla catalana. Ja en parlà Ramon Llull al ‘Blanquerna’ i Eiximenis no se n’oblidà. A Mallorca, els flaons eren com a panades, sense tapadora, de devers un pam de diàmetre, i se solien omplir de brossat, ous, llimona ratllada i sucre. A Menorca, el flaó té forma de mitja lluna, ja que es prepara amb un tros de pasta circular, dins una meitat de la qual es posa el brossat i després es gira l’altra meitat a manera de tapadora. A Eivissa, el farciment és de formatge i la forma del pastís, circular, com el flaó de Mallorca. També tenen anomenada els flaons d’Olot i de Morella, al Maestrat. A l’Empordà, s’anomenen flaones. Però, sobretot, a dia d’avui és el pastís més definitori de la gastronomia de l’illa d’Eivissa, sense ignorar els flaons de Fornmentera. Tot i això, mentre a Mallorca s’han deixat de fer o han quedat reduïts a qualque poble com Pollença amb el nom de formatjades, no ha passat el mateix a Menorca, on són coneguts com a formatjades de formatge a Ciutadella, però com a flaons a les altres poblacions menorquines.

stats