“Quan vaig llegir el text de la llei, vaig voler quedar a viure-hi”

Eivissa“Encara hi ha psiquiatres que tracten l’homosexualitat”. Aquesta és la realitat d’una Eivissa que pretén ser un paradís per al turisme gai, però que s’oblida de les fòbies que en molts sectors hi ha cap a aquest col·lectiu. És per això que des de les associacions LGTB Eivissa i La Llave del Armario celebren que el Parlament aprovàs la proposta socialista per tirar endavant un text que té quatre aspectes que, tal com explica José Agulla, president de La Llave del Armario, “són absolutament necessaris a una illa com Eivissa”, com són l’establiment de plans d’acció, la formació de professionals, les estadístiques i els nivells d’intervenció. Diu Agulla que “és important que les associacions facin difusió d’aquest reglament”, perquè “posa blanc damunt negre” en molts aspectes que ara estaven confosos. “Jo, quan la vaig llegir, vaig voler quedar a viure allà”, diu fent broma el president de La Llave del Armario.

Des d’aquesta associació relaten casos “extrems” que “fins ara no havien tingut solució”, com el d’un malalt psiquiàtric greu a qui el seu metge va voler tractar l’homosexualitat, a banda de la seva malaltia. “És un cas complicat, perquè ell és jove” i, segons relata, no podia prendre la decisió de canviar de psiquiatre sense explicar als seus pares per què ho volia fer, cosa complexa, “perquè continua dins l’armari”, diu Agulla. Explica que ara, amb la nova llei, “les infermeres tindran un protocol d’actuació davant els seus problemes”. Aquest cas s’agreujà quan varen descobrir, a més, que el metge és amic de la família del jove.

La Llave del Armario és l’associació més antiga de suport al col·lectiu LGTBI que continua en actiu a les Pitiüses. Hi fan feina activament devers vuit persones, malgrat tenir poc més de vint socis, i estan integrats en la Plataforma Sociosanitària d’Eivissa, fet que els permet tenir accés a ajudes, suport psicològic, fisioteràpia... Una lectura diferent en fan des d’una altra associació, LTGB Eivissa. En aquest cas, el president, Antonio Balibrea, destaca que un dels principals focus de fòbia resideix en el fet que l’illa “és com un poble a l’hivern” i que aquí “tothom et coneix i és fàcil assenyalar amb el dit”. És per això que des d’aquesta associació la lectura en positiu la fan per “l’impuls” que significa aquesta llei per llevar les etiquetes de la gent. “El món ideal és aquell en què ningú ha de dir la seva orientació, sinó que, simplement, es viu en una diversitat sexual natural sense tenir en compte colors o gèneres”, diu Balibrea, qui sentencia que “un cop arribats aquí, tot serà més fàcil”.

Balibrea parla de la “discriminació que es fa sense voler”, com alguns titulars de premsa que parlen, per exemple, “d’un transsexual agredit”. Des d’LGTB Eivissa recorden que els transsexuals “deixen de ser-ho en el moment que es converteixen en Daniel, Maria o com es vulguin dir”. També ha viscut la part més obscura de l’homosexualitat en carn pròpia. “Jo sóc ballarí”, diu Balibrea, i recorda amb tristesa una infantesa plena d’insults i vexacions pel fet de voler practicar una disciplina “que fa 40 anys estava reservada només a les nines”. Ara, diu el president de l’associació, des del seu paper de professor de dansa, dóna “indicacions als pares sobre com s’ha de donar suport a un nin que vol ser ballarí” i fer entendre que això no ha d’anar lligat al fet de “ser homosexual”, tal com -diu- “s’ha pensat tota la vida”.