La manera de fer front a l'esquizofrènia influeix en la qualitat de vida d'aquestes persones

Investigadors de la UIB i de la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta han arribat a la conclusió que, davant els mateixos símptomes, els pacients que afronten la malaltia de manera constructiva tendeixen a trobar-se millor que els que no ho fan

Un equip del grup de recerca en Evolució i Cognició Humana de la Universitat de les Illes Balears i la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta, dependent de l'hospital de Son Espases, ha descobert que la relació entre els símptomes psicòtics i la qualitat de vida de les persones amb esquizofrènia no és tan directa com es pensava, sinó que hi ha un tercer element que modula aquesta relació: la manera de fer front a la malaltia.

“En el moment que tens en compte com viu aquesta persona, com afronta els problemes que té o els seus propis símptomes, la relació entre els símptomes i la qualitat de vida pot amplificar-se o reduir-se”, explica Emilio López-Navarro, membre del grup de recerca de la UIB.

Es tracta de la primera vegada que s'estudia com el tipus d'afrontament pot millorar o empitjorar la qualitat de vida d'aquestes persones. Durant tres anys, s'han realitzat entrevistes als 66 pacients atesos a la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta, que han respost preguntes sobre la seva simptomatologia; preguntes sobre qualitat de vida (salut emocional, física, social) i preguntes sobre com actuar davant situacions hipotètiques de problemes.

L'estudi parteix de la idea que hi ha tres maneres d'afrontar l'estrès diari: evitar tot allò generi estrès; afrontar-lo però centrant-se en el control de les emocions, ja sigui cercant el consol de persones o mitjançant activitats per no pensar-hi, o bé afrontant-lo de manera constructiva, intentant cercar una solució i no deixar-se endur pel problema. “Una persona amb molts símptomes que evita  contínuament afrontar-los tendiria a tenir una baixa qualitat de vida, i algú amb els mateixos símptomes, però amb un afrontament més actiu, més constructiu, tendiria a tenir una bona qualitat de vida”, conclou López-Navarro.

La conclusió de l'estudi reforça la idea que la teràpia psicològica, afegida a la teràpia farmacològica, millora la qualitat de vida de les persones amb esquizofrènia. “Idealment hauria de tenir un reflex en el disseny d'intervencions d'aquestes persones”, subratlla López-Navarro, qui recorda que allò ideal per tractar aquesta malaltia crònica seria una atenció integral que també inclogués la figura del treballador social i de l'integrador laboral.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF