Balears 06/01/2018

L’any de la llei educativa vol incloure la reducció de les ràtios als centres

Els reptes no acaben per a l’educació

Martí Gelabert
4 min
L’any de la llei educativa vol incloure la reducció de les ràtios als centres

PeriodistaEls reptes no acaben per a l’educació, que es troba, mani qui mani, l’exigència de la comunitat educativa darrere. Mares, pares, tutors, docents, personal, alumnat i administració encaren el 2018 amb alguns reptes assolits però amb uns altres que, més enllà de les promeses i les intencions, s’ha de veure en quin grau es duran a terme. Abandonament i fracàs escolar són dos conceptes que s’estanquen a les Balears i, any rere any, la comunitat n’és líder en aquests rànquings gens favorables. Per poder revertir els números sembla que encara queda molt de camí per fer. Malgrat això, els eixos bàsics d’actuació quedarien bastantclars, segons la comunitat educativa i els mateixos polítics. En feim un repàs.

Cal reduir les ràtios. La Conselleria d’Educació considera un “element clau” ampliar places. La idea principal és crear centres, ampliar-los i eliminar les aules modulars (barracons). Hi haurà 26,2 milions d’euros per a infraestructures. De fet, el Govern disposa d’ un pla que preveu el nou IES de Santa Maria, com els CEIP d’Alcúdia, Campos, es Mercadal, Sant Ferran i Sant Josep, a més de la redacció dels projectes del CEIP de Can Picafort i a Palma. Cal destacar que un dels eixos en què pretén treballar l’executiu és l’obertura de dos centres integrats d’Infantil, Primària i Secundària (Son Quint i Joan Miró), amb l’objectiu que s’hi vagin sumant, de manera gradual, altres centres.

El conseller, Martí March, promet la reducció dels barracons i la seva àrea ha assegurat diverses vegades que es reduirien a més de la meitat una vegada acabàs la legislatura. No queda gaire temps per fer-ho, tenint en compte que aquest curs no només no han baixat, sinó que han augmentat, i que la legislatura finalitza el 2019. La reducció de ràtios també és un front dispers. S’hi vol actuar o amb més aules modulars -que contradirien les intencions de reduir-les dràsticament- o amb més centres o professors per fer desdoblament. De fet, per al proper curs es preveu que s’incorporin 350 professors nous. Des del començament de la legislatura hi haurà hagut més de 1.000 places més. Cal tenir en compte que també es fan oposicions, una de les altres fites necessàries. Són 1.007 places, que arribaran a triplicar-se en tres anys. Segons el Govern, a més, segurament se n’hauran d’oferir més a partir del 2021 per poder arribar al 9% d’interins. Es tracta d’un dels altres problemes que arrosseguen les Illes Balears, amb el percentatge més alt, que supera el 30%.

De l’Acord Marc complit al Pacte educatiu

CCOO, STEI i Anpe signaren l’Acord Marc amb el Govern, per mitjà del qual Educació es comprometia a assolir un seguit de promeses durant els quatre anys de mandat. La FE-CCOO, de fet, es veu amb bons ulls l’actuació duita a terme per March en aquest sentit, ja que consideren que el calendari de l’acord quedarà assolit. Ara bé, se centrava en la recuperació dels drets i no en les millores. Per tant, per a aquest 2018, es demanen optimitzacions.

Però sens dubte un dels altres reptes més importants serà el d’assolir un pacte educatiu. A escala estatal i autonòmica, tot i que el Govern té molt més marge de maniobra a les Illes que no pas a Madrid. Aquest pacte ha de servir com a base per a la futura llei d’educació que el Govern vol redactar enguany. Si no s’arriba a un acord tan aviat com sigui possible -pot arribar a ser més complicat que l’optimisme no convida a pensar-, el document d’Illes per un Pacte que ha entrat al Parlament serà, igualment, el que posarà els fonaments de la llei. Segons March, la normativa hauria de ser “senzilla” i no gaire “reglamentística”. La intenció és que es pugui desenvolupar a través de decrets i ordres, per tal de tenir una estructura estable però no totalment rígida.

Malgrat això, aquest document d’Illes per un Pacte no té un consens total, encara que sí que implica un acord majoritari. Alguns sindicats no han volgut donar suport al document perquè no menciona la derogació de la LOMQE estatal ni inclou el Decret de Mínims, que garanteix que un 50% de l’educació sigui en català, entre altres qüestions. El Govern, però, assegura que, encara que el Decret de Mínims no estigui explicitat, seguirà la seva filosofia i està per veure com queda el redactat de la normativa. En tot cas, la Conselleria de Martí March haurà de saber sortir del pas per no acabar la legislatura amb oposició per un tema lingüístic. Seria un front difícil de superar, després d’uns quatre anys que no han estat l’ideal i expectant que sempre reivindiquen els sindicats i la comunitat educativa, però que han sabut recuperar el que José Ramón Bauzá va eliminar i optar per una política continuada, amb mesures d’emergència i a llarg termini.

Però si la Conselleria de March sent l’alè de la comunitat educativa al clatell deu ser per algun motiu, també pel finançament. El pressupost per al 2018 és de 935 milions d’euros. Tot i que ha augmentat, no arriba als més de 1.000 milions que ja són un reclam rígid. Això sí, si s’aproven uns pressupostos per al 2019 que assoleixin aquesta xifra -ara mateix, és molt difícil- caldrà veure de quina manera s’inverteixen i quin ús se’n fa. Perquè tenir més diners no significa, imminentment, tenir més bons resultats o fer més bones polítiques. En tot cas, és cert que serà difícil contentar tot un sector que, encara que lluita per una cosa comuna -l’educació-, és dispers i exigent.

stats