Els jocs catalitzen els problemes d’addicció

PalmaEl concepte de realitat augmentada, especialment de moda d’ençà de l’èxit d’aplicacions com Pokémon Go, és diferent del de realitat virtual. Mentre que la virtual és la representació d’una realitat amb mitjans electrònics, la realitat augmentada consisteix a combinar al mateix moment elements reals i artificals. Així doncs, quan apuntam amb la càmera del nostre mòbil i se’ns apareix un Pikachu pels carrers de Palma, estam vivint una experiència de realitat augmentada.

La febre del Pokémon Go s’ha estès com la pólvora arreu del món, també a les nostres illes. Avui horabaixa, a les 19h, hi ha convocada una PokeKDD, una quedada de jugadors d’aquest joc al Parc de la Mar que ha estat convocada per les xarxes socials, i ja hi han confirmat l’assistència més de cinc-centes persones.

Superació i competitivitat

La dinàmica del joc, que és aconseguir caçar com més pokémons millor, fa que el jugador tingui una necessitat de superació que l’empeny a estar-hi sempre pendent. Si més no, aquest és l’objectiu de qualsevol joc, ja sigui a través de videojocs, de jocs de taula, o d’escurabutxaques. Si a això hi sumes la competitivitat que es crea quan apareixen grups de jugadors, el resultat fa que encara augmenti la sensació d’addicció al joc.

No obstant això, el psicòleg Jaume Mas, expert en addiccions, afirma que els jocs, tant si són de realitat virutal, o augmentada com si són els més convencionals, no generen una depèndencia que provoca problemes psicològics, sinó que “la persona que és addicta als jocs, ho és perquè ja té uns transtorns psicològics previs. En aquest cas el joc és un factor més que s’hi suma i actua de catalitzador del trastorn”. Per tant, el fet que una persona acabi amb problemes psicològics es deu a una suma de factors que converteix el joc en l’evidència del problema que té la persona.

Així, amb l’allau d’informacions, moltes de casos surrealistes (claus de l’èxit mediàtic), de tot allò que genera el Pokémon Go, no és més que una moda que acabarà extingint-se en poc temps.

L’èxit del ‘caçapokemons’

Segons els mateixos jugadors, com Julian Benjamin Díaz, un jove de 24 anys de Santa Eugènia, l’èxit d’aquest joc no és res inesperat, ja que aquesta saga havia triomfat a les consoles portàtils i a altres plataformes, i ara ho està fent als mòbils. Díaz dóna importància al fet que el títol sigui un joc de realitat augmentada amb geolocalització, però tanmateix creu que Nintendo, creador del joc, ha fet “una aposta segura” portant als smartphones tot l’univers Pokémon. En la mateixa línia coincideix el psicòleg Jaume Mas que afegeix que la realitat augmentada a través dels mòbils és també un reclam el qual té accés tothom.

L’èxit del joc de Nintendo també ha deixat algunes anècdotes curioses i d’altres de preocupants. Aquesta setmana, dos joves es plantaren a les portes de Tirme (empresa de gestió de tractaments de residus a Mallorca) per intentar passar i caçar un Pokémon i la Policia de Palma va sorprendre una persona entrant a l’aparcament de la comissaria de Sant Ferran perseguint una d’aquestes bèsties virtuals.

Recomanacions per als infants i adolescents

Des de l’associació Padres 2.0 no els sorprenen els perills que provoca jugar amb realitat augmentada pel carrer: “És com no fa gaire passava amb l’ús del WhatsApp, que has d’estar alerta”, afirma Albert Gimeno, president de l’entitat. No obstant això, el que sí que recomanen és, per l’interactivitat social que es genera, que els pares preguntin als fills com és el joc i amb qui interactuen i d’aquesta manera tenir-ho controlat i estar alerta en possibles casos d’assetjaments.