Palma“La Nit de l’Art” sona bé i, alhora, un poc ominós, talment la nit dels temps. Però, en aquesta festa que ha arrelat al llarg de vint anys, no hi ha cabuda per al pessimisme. Tota la ciutat s’aboca amb l’ART i els artistes. Malgrat que no tenc gaire coneixement de com la celebren a Son Gotleu o a Son Banya. No em negaran vostès que la paraula ART és sonora, plena de promesa i redempció. Celebrar-la, participar en la seva celebració, arrela en la tradició mediterrània, des de la Grècia clàssica als nostres dies, tot passant pel Renaixement italià i resta d’expressions que l’envolten.
Així que no és tan estrany que ara, per una nit l’any, la ciutadania, o una part important de la ciutadania, no surti al carrer exclusivament de copes i trobi en l’ART la motivació per fer-ho. En el fons, s’entri a una galeria o museu, o només s’hi passegi, agradi o provoqui rebuig el que s’hi exposa, s’entengui o estranyi el que s’hi proposa, és remarcable que sigui l’ART el fil conductor i motiu principal d’aquesta gran celebració.
Hem sortit moltes nits d’estiu, però dubt que en alguna d’elles pensem en pintura o en qualsevol altra manifestació artística més enllà de la qualitat del sushi o del gintònic. L’excepció: els molts festivals estiuencs de música celebrats en llocs idíl·lics, on els assistents són tan guapos i van tan bronzejats com a la Nit de l’Art...
Em deman si el Bosch, en cas de viure ara i aquí, ens retrataria en el seu Jardí de les Delícies ; i, en cas de fer-ho, a quin panell ens ubicaria. A La creació, a l’esquerra; al panell central dels plaers i la luxúria o, tal vegada, a la dreta, amb els nàufrags i ofegats que ara ens porta l’estimada mare Nostrum, font, també, de tant plaer i ART. Però, què cony: una festa és una festa, es digui la Nit de l’Art o la del cocido madrileño.
