TOCAR TERRA
Balears 07/04/2017

La innovació agrària a les cooperatives

Els cítrics, els ametlers, l’oví i el camp de Menorca, un ventall prou consistent com per posar messions a favor de la innovació cooperativa

Mateu Morro
3 min
.

Vins de la DO Binissalem

Una part dels ingressos fou per a la Fundació Banc d’Aliments

Dimarts, 4 d’abril, al claustre de Sant Francesc de Palma, i amb una notable assistència de professionals i de públic en general, es varen presentar els nous vins de la Denominació d’Origen Binissalem. L’acte va incloure la degustació de vins d’11 cellers de la denominació (a 5 € la copa) i una part dels ingressos així obtinguts es va aportar a la Fundació Banc d’Aliments de Mallorca. La Denominació d’Origen Binissalem ha elegit en els darrers anys com a marc de les seves presentacions espais d’alt valor patrimonial. Abans ho havia fet al castell de Bellver, al Baluard i al palau Solleric de Palma, ara ha triat l’excepcional claustre gòtic de Sant Francesc. La qualitat i l’opció a favor de les varietats autòctones de raïm continuen caracteritzant els vins emparats per aquesta identificació d’origen, pionera en el món vinícola balear.

Son Puig de Puigpunyent

Les vinyes estan dins un verger situat a la serra de Tramuntana

Entre els establiments inscrits com a operadors de venda directa, hi consta el celler Son Puig de Puigpunyent. A Son Puig tot és espectacular: les cases, els arbres, les muntanyes... Les vinyes estan dins un verger situat en un entorn incomparable de la serra de Tramuntana. Les cases de possessió a la façana duen gravat l’any 1617, però les tasques vitícoles hi estan datades amb molta anterioritat. Són famoses les seves cireres, grosses i dolces, un producte selecte que és una fidel expressió de la vocació agrària de la família Alabern, que ve de molt lluny, i sempre en la primera línia. Els vins de Son Puig, d’altra banda, són de gran nivell, situats en un punt de savi equilibri varietal i, sobretot, fruit d’una atenció extrema a les labors dins el vinyet. El celler es pot visitar concertant prèviament la visita.

Les cooperatives innoven

Han presentat quatre projectes de cooperació innovadora

Les Cooperatives Agroalimentàries acaben de dur a terme la jornada ‘Cooperar per innovar’ al santuari de Cura. En aquesta jornada, s’hi han presentat quatre projectes de cooperació innovadora de part de les cooperatives agroalimentàries: ‘La recuperació de la citricultura a la vall de Sóller’ de la Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller; ‘Projecte pilot per estudiar l’adaptació de les noves varietats d’ametler a les diferents condicions de reg’ del Camp Mallorquí; ‘La innovació ramadera aplicada al sector oví de Mallorca’, amb el suport d’Oviaragon i Interovic i ‘Farmers&CO’ de la Cooperativa del Camp de Menorca, una proposta agosarada que sembla que apunta cap a l’èxit. Els cítrics, els ametlers, l’oví i el camp de Menorca, un ventall prou consistent com per posar messions a favor de la innovació cooperativa. La importància d’aquests projectes és evident i, de qualque manera, ens posa al davant d’unes idees que representen un suport engrescador per a la nostra pagesia.

Parlament i la ‘xylella’

El que es demana és que les institucions facin pinya

El Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat, dimarts, una declaració institucional en la qual la Cambra es posicionà a favor de la contenció del bacteri Xylella fastidiosa i en contra dels criteris d’erradicació, i demanà al Ministeri d’Agricultura i a la Unió Europea que facin costat al Govern en les tasques per controlar i reduir els efectes d’aquesta plaga. En una paraula, el que es demana és que les institucions facin pinya. La declaració va sortir d’una iniciativa presa des del mateix sector, que ha sabut incorporar entitats científiques, denominacions d’origen, cooperatives, organitzacions agràries, col·legis professionals i altres col·lectius al que és una reivindicació de sentit comú que ha prioritzat, amb encert, els interessos generals de les Illes.

Pastures naturals i Europa

S’ha lamentat que no hi hagués una major defensa institucional

Mentre de cada cop hi ha més consciència dels beneficis del pasturatge en àrees arbustives o arbrades (per exemple en la lluita per prevenir incendis), la UE s’ha lliurat a una guerra sense treva per reduir els pagaments directes a les superfícies pastorals amb arbres i arbusts, sense tenir-ne en compte l’ús ramader o no. Els resultats, sancions a part, han estat molt perjudicials per als pagesos. Sobretot per a la ramaderia extensiva que aprofita els recursos del territori i representa una millora en la gestió sostenible de les garrigues i les forests. S’ha lamentat que no hi hagués una major defensa institucional de l’especificitat d’aquestes pastures. Ara el Ministeri d’Agricultura ha dit que es mourà a favor d’una definició de pastura que reculli la situació de les pastures llenyoses de la Península i Balears. Ja és ben hora.

stats