Els infants, les altres víctimes de la violència de gènere

PalmaEls infants també són víctimes de la violència de gènere que pateixen les mares dins la llar familiar. “Veure, escoltar i sentir el maltractament que alguns homes fan sobre les dones té greus conseqüències físiques i psicològiques, com falta de son, por, tristesa absoluta, ansietat greu i falta de gana, i és la nostra responsabilitat atendre’ls”. Són paraules de Lucía Segura, directora general d’Igualtat de l’Ajuntament de Palma, que ahir va presentar la ‘Memòria del programa d’atenció psicològica per a fills i filles de víctimes de violència de gènere del 2016’.

Durant l’any passat, el programa va atendre 385 persones, 180 de les quals eren mares i 205 eren infants (121 nins i 84 nines). Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior, quan es varen atendre 367 persones. “No podem afirmar que els motius de l’increment de persones ateses sigui perquè ha augmentat la violència de genere, pensam que és perquè la gent coneix més els recursos i hi confia més”, va afirmar Segura.

El servei es dirigeix a nins i nines d’entre 4 i 18 anys i s’hi pot accedir directament o per derivació d’un professional d’un altre servei. En la fase d’acollida i avaluació, els tècnics del programa d’atenció varen detectar en el 73% dels casos conseqüències en els infants de la violència viscuda a la llar familiar; en el 86%, la presència de maltractament a la mare i en el 20% dels casos, que el menor havia estat víctima del maltractament.

Intervenció

L’objectiu d’aquest programa és ajudar els menors a identificar models materns i paterns positius que permetin construir noves formes de relació basades en la no violència i el foment de la igualtat, i evitar el cicle repetitiu del model de violència. Així, d’una banda es fa incidència en la prevenció de la repetició de models violents en la vida adulta i, de l’altra, es treballa per augmentar les habilitats de l’infant per afrontar les situacions violentes viscudes.

La intervenció, realitzada per un equip format per un coordinador, dos psicòlegs i un educador social, preveu sessions grupals per franges d’edat, tutories individualitzades d’aquests casos en què sigui necessària l’ajuda i suport personalitzat, i sessions interfamiliars en què es dona suport a les mares o tutors per facilitar la comprensió dels canvis que farà l’infant i així ajudar-lo en la recuperació.

Perfil

Durant el 2016, el 62% dels menors atesos tenia entre 6 i 11 anys, i el 20%, entre 12 i 15 anys. Quant al tipus de maltractament rebut, el 63% no havia patit maltratament directe, un 37% havia patit maltractament psicològic i emocional, i un 16%, maltractament físic.

Pel que fa al perfil de les mares, Segura va recordar que “la violència de gènere no està delimitada per edat, nacionalitat o estudis, sinó que es dona en perfils molt amplis”. Les dades constaten que el 68% tenia entre 30 i 44 anys i en el 82% dels casos no convivien amb l’agressor en el moment de rebre atenció per part de l’Ajuntament. Quant al tipus de maltractament, el 96% havia rebut maltractament psicològic i emocional; un 75%, maltractament físic; un 32%, social; un 21%, econòmic, i un 11%, sexual. De la memòria, també es desprèn que un 32% tenia estudis primaris; un 21%, estudis secundaris; un 13%, Formació Professional; un 7%, Batxillerat, i un 5%, estudis universitaris.

Resultats

L’any passat es varen tancar 94 expedients, el 36% dels quals es va produir com a conseqüència de l’assoliment dels objectius marcats amb les famílies. Des de la Regidoria d’Igualtat i Drets Cívics varen valorar positivament aquests resultats, però es varen comprometre a continuar lluitant per augmentar les xifres de persones que finalitzen tot el programa. “La violència de gènere és un tema molt complex que fa que de vegades, per qüestions personals, per canvi de domicili i per la proximitat de la xarxa familiar, les famílies triïn apropar-se a altres recursos”, va precisar Segura.

Així mateix, Segura va destacar que el 80% de les mares i menors va finalitzar la fase d’intervenció, que té, entre d’altres objectius, modificar els estereotips i rols de gènere sobre les relacions de parella i millorar la capacitat d’expressió i comprensió del fenomen de la violència en les mares i els fills i filles. Dels resultats presentats en la memòria, es desprèn que el 79% dels menors va mostrar canvis de millora significatius en la reconceptualització dels rols de mare i pare, i un 97,5% de menors va mostrar canvis significatius en la modificació dels estereotips de gènere i mites sobre les relacions de parella.

D’altra banda, un 97,5% menors i mares mostrava canvis signicatius en la millora de la capacitat d’expressió de la pròpia experiència de violència viscuda i un 76% de mares i menors mostra canvis signficatius a l’hora de desnormalitzar les conductes i actituds violentes.

Finalment, un 82,5% de les mares i menors presentava canvis significatius a l’hora de promoure l’ús d’estratègies de resolució de conflictes.