EDUCACIÓ CONFLICTE A LES AULES
Balears 05/04/2014

Idees per no començar un model trilingüe per la teulada

Les conclusions del congrés plurilingüe serviran de base per fer una proposta als partits

Mercè Pinya
3 min

PalmaEls experts europeus que han participat en el congrés internacional ‘El paradigma plurilingüe’ ho tenen clar: aprendre un segon o un tercer idioma no només sempre suposa un avantatge, sinó que és possible. Però s’ha de fer bé, i la imposició i la manca de planificació només poden dur al desastre.

Després de les dues jornades de ponències, els especialistes convidats per la Federació d’Associacions de Directors de Secundària (Fadesib) presentaren finalment una sèrie de conclusions que han de servir de guia als directors illencs per presentar una proposta sòlida als partits polítics abans de les eleccions de 2015. Ha de ser, com digué Montserrat García Comino, presidenta de l’Associació de professors d’anglès de les Illes Balears (Apabal), d’un “punt d’inflexió per reconduir la situació generada a les Illes”.

Metodologia gradual

Les Illes Balears necessiten un marc AICLE, inexistent ara

A les escoles i instituts de les Balears, tot i que la Conselleria d’Educació fa servir el terme “Integrat” pel que fa al TIL, no s’està aplicant la metodologia d’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE) en què teòricament es basà per dissenyar el polèmic sistema trilingüe. El coordinador de l’equip europeu impulsor del mètode, David Marsh, apunta que les Illes Balears necessiten tenir un marc metodològic AICLE “per saber com fer-ho”. Hi ha d’haver un “marc coherent que encara no existeix”. Aquest hauria de poder ser gradual i flexible, condicions essencials, pels experts. Les universitats han d’ensenyar la metodologia AICLE. Cal formar els formadors.

Equip d’assessors

Els professionals docents han de tenir un referent a qui acudir

Caldria crear un grup d’assessoria professional format per educadors de tots els nivells educatius, formadors, formadors de formadors, assessors i inspectors. Marsh donà molta importància a la involucració dels inspectors des del principi. Es tractaria d’establir un grup de referència per fer feina de suport, mai d’imposició.

Comunitats de docents

Grups de 4-5 professors per explorar models plurilingües

Seria necessari crear grups petits de docents, 10 o 15 per a totes les Illes, per explorar quins àmbits de continguts són més adients per impartir-se en cada idioma. També s’encarregarien d’estudiar models d’altres països, amb els quals podrien establir vincles. Després d’aquest procés de recerca, aquests docents podrien informar la comunitat educativa i fer propostes. “Es tracta d’una manera d’ajudar perquè els professors estiguin interconnectats”, afirmà el professor Hugo Baetens, consultor sobre temes de bilingüisme per a la UE i governs d’arreu del món. “És un model de baix cap a dalt que a Bèlgica i Holanda ha funcionat molt bé”, assenyalà.

Autonomia de centre

La flexibilitat i l’adaptació a l’entorn social, irrenunciables

Una de les màximes reivindicacions que ha mantingut la comunitat educativa de les Illes durant el conflicte generat per la imposició del TIL ha estat la de mantenir la capacitat de cada centre per definir quin és el projecte lingüístic i pedagògic que millor s’adequa a les necessitats i especificitats del seu entorn social. L’autonomia de centre és “crucial” pels experts europeus per garantir l’èxit de l’aplicació d’un model plurilingüe. En aquest aspecte, David Marsh apuntà també a la “responsabilitat distribuïda” entre l’escola, les famílies i els estudiants. En alguns països, explicà, les escoles i famílies signen “contractes” per plasmar els acords bàsics referents al model plurilingüe que s’hi implementa. Els claustres de professors dels centres han de saber que tenen el suport de les famílies en tot moment. És fonamental que tota l’escola hi estigui involucrada i cooperi amb els departaments que introdueixen matèries en altres llengües. Cal evitar qualsevol tipus d’hostilitat per no influir negativament en els alumnes.

Fer xarxa amb Europa

Suport “especial” per als equips directius

Cal “ampliar” la gent a qui demanar ajuda. En especial, digué David Marsh, els directors, per poder “complir tot allò que se’ls ha imposat”.

Feina en grup a l’aula

Les classes magistrals no tenen res a veure amb el mètode AICLE

Pels experts, “és més important reduir el temps que el professor parla a classe que no reduir el nombre d’alumnes”. Consideren que el que cal revisar no són les ràtios, sinó la manera d’impartir les classes. “Si feim classes frontals tota l’estona, no funciona. El millor és dividir-se en petits grups i que el professor faci de facilitador”, segons Hugo Baetens. No es pot ensenyar igual que en un sistema monolingüe.

Pla sistèmic

Necessitat de dissenyar un pla professional adaptat al context

Cal crear un pla professional que “no es pot importar, sinó que s’ha d’elaborar tenint en compte el context específic”, per Marsh. És l’única manera per poder garantir la correcta aplicació d’un sistema plurilingüe basat en la metodologia d’aprenentatge integrat.

stats