Els governs catalanòfons, units perquè l’Estat apliqui l’estàndard
Els directors generals de Política Lingüística demanaran al govern espanyol que a les webs institucionals només hi hagi una versió en català
PalmaLa de Política Lingüística ha estat la feina que més aviat s’ha iniciat després de la Declaració de Palma, on els tres governs catalanòfons, el de les Illes Balears, el del País Valencià i el de Catalunya, varen formalitzar un acord històric per la unitat de la llengua i la cultura catalanes. De fet, la primera reunió entre els tres departaments de Política Lingüísica va ser al novembre de l’any passat, abans de l’acord històric, que es va assolir al febrer.
Ahir es va dur a terme la segona reunió entre els tres departaments a València. Les directores generals de Balears i Catalunya, Marta Fuxà i Ester Franquesa, respectivament, varen ser rebudes pel seu homòleg valencià, Rubén Trenzano. Aquesta trobada demostra “la continuïtat d’intercanvis entre els tres departaments de Política Lingüística”, que “consolida una fortalesa interna de la llengua que compartim”, afirma la catalana Ester Franquesa.
Dels temes que han abordat, es destaca l’acord al qual han arribat per demanar a l’Estat que deixi només una versió catalana a totes les webs oficials i també a tota la informació i les campanyes institucionals. A més, s’ha acordat que, les despeses de traducció al català del Butlletí Oficial de l’Estat, les assumeixi íntegrament l’administració espanyola, ja que fins ara les està assumint la Generalitat de Catalunya i això és “un greuge comparatiu respecte als altres territoris” catalanòfons, han apuntat els directors.
Actualment, el BOE, per exemple, es troba traduït tant al valencià com al català. És una divisió forçada de la llengua, heretada de les polítiques calanofòbiques del PP al País Valencià, que “duplica costos”, afirma Trenzano. A més a més, en algunes d’aquestes webs no està tot traduït al català, com passa a la de la Moncloa, en què una vegada fet el canvi d’idioma només queden traduïdes les pestanyes de la pàgina, mentre que tots els continguts publicats es troben en castellà. La unificació en les acreditacions de nivell de català és un dels punts forts sobre la llengua que hi ha a la Declaració de Palma i, per aquest motiu, no va faltar en la reunió d’ahir. Els reportarà més feina, sobretot, en el cas de les homologacions del nivell de català entre els tres territoris, ja que “es tracta d’un tema més complex tenint en compte que cada territori té una administració i un sistema educatiu diferent”, afirma Marta Fuxà. Tots tres coincideixen que aquesta tasca ha de ser més transparent i cal fer-ho més fàcil i accessible a la ciutadania.
Al juliol, a Palma
Continuar treballant els tres governs en matèria de política lingüística és una intenció clara, ja que al proper mes de juliol es tornaran a reunir, a les Balears, segons van anunciar. Un dels altres punts importants que tractaran serà el foment de la llengua i, en aquest sentit, la part més important que destaquen els tres directors generals és el foment del català en l’àmbit de la justícia, “una assignatura pendent”, afirma el valencià Rubén Trenzano. En aquesta línia, però, Ester Franquesa destaca que no exigiran res, només mostraran a l’Estat que està incomplint un dels punts que marca la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que Espanya va ratificar l’abril del 2001 comprometent-se a complir i a aplicar les accions per protegir les llengües coofials de l’estat espanyol. Ja en l’informe que va publicar el Comitè de Ministres del Consell d’Europa el gener del 2016 es reflectia la nul·la presència del català en l’administració de la justícia i els seus procediments judicials i els experts instaven l’Estat a prendre mesures per tal de complir l’article 9 de la carta.
Sens dubte, la principal tasca que hi tenen els tres governs catalanòfons és normalitzar la llengua catalana. No només es tracta d’un treball que realitzaran els tres departaments de Política Lingüística junts, sinó també, en major o menor mesura, cadascun d’ells als seus propis territoris. I és que al País Valencià la direcció general ha estat incorporada en l’entrada del govern de l’Acord del Botànic després de gairebé 22 anys d’inexistència. També a les Balears, Marta Fuxà es va trobar amb una direcció general desmantellada que va haver de posar en marxa des de zero.
Finalment, la trobada dels tres directors generals culmina avui en el debat Homologació dels títols de llengua en els territoris de llengua catalana, emmarcat dins la XXII Jornada de Sociolingüística que se celebra a Alcoi (l’Alcoià).
El català recupera l’estatus anterior al govern de Bauzá
El Consell de Govern va aprovar ahir el decret que regula el desplegament de la Llei de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, aprovada l’any passat. D’aquesta manera, els requisits per als funcionaris tornen a ser els mateixos que marcava la Llei de funció pública del 2007.
El decret també s’haurà d’aplicar a les convocatòries que es duguin a terme per seleccionar personal funcionari interí i en els procediments de selecció de personal laboral de duració determinada. Només quedaran exclosos de l’àmbit d’aquest decret el personal estatutari i laboral del Servei de Salut de les Illes Balears i el personal docent al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que es regularan per la seva normativa pròpia de desplegament.
