PIONERES INVISIBLES
Balears 15/07/2017

‘La geganta’ Clara Hammerl i les dones a l’ombra empresarial

Fou la primera que va dirigir un banc a l’estat espanyol

Margalida Mateu
4 min
La família Cifre de Colonya Hammerl a les cases noves de Colonya, Pollença.

PalmaClara Hammerl ha rebut enguany el reconeixement que es mereixia. Fou una dona que va ser pionera a Mallorca en moltes coses, a banda de contribuir a la modernització de Pollença, on va fundar una escola laica i progressista. També fou la primera dona que va dirigir un banc a l’estat espanyol: la Caixa d’Estalvis de Pollença l’any 1908.

I és que en el món empresarial els mèrits se’ls han emportat gairebé sempre els homes, directors d’empreses, gerents, fundadors... Encara avui són ben poques les dones que la societat reconeix com a empresàries. La prussiana Hammerl es va fer un lloc a la difícil Pollença de la seva època, malgrat que topà amb els prejudicis socials. El fet de ser estrangera, luterana i col·laborar activament en tasques que no es consideraven pròpies d’una dona, i a més de classe benestant, provocà el rebuig dels sectors més tradicionalistes de Pollença, que criticaren durament el seu comportament. Cal dir que aquests prejudicis s’afegeixen al refús d’aquests mateixos sectors a la tasca de Guillem Cifre de Colonya, dirigida a acostar l’educació a les classes més desfavorides com a vehicle per al seu alliberament.

Qui ha estudiat en deteniment la figura de Hammerl és l’historiador i cronista de Pollença Pere Salas, que enguany ha publicat el llibre Clara Hammerl. Una dona de paraula. I assenyala que “el que és indiscutible, amb la perspectiva que dona el pas del temps, és que Hammerl va ser avançada a la seva època, moderna, per més que això soni a tòpic. De fet, Clara encaixaria perfectament en un model actual de dona treballadora, que ocupa un alt càrrec i que, a la vegada, és mare de família”. Una compaginació familiar que ha caracteritzat la majoria de dones empresàries al llarg de la història i que com Hammerl hagueren de combinar la criança dels fills amb les tasques de direcció empresarial i gestió d’una empresa en una societat eminentment masclista, i més encara en el sector de la banca.

Hammerl arriba a Pollença l’any 1880, després d’haver conegut Guillem Cifre de Colonya a Berlín. El matrimoni compartia els mateixos interessos i va fundar l’Escola de Colonya, tot seguint els fonaments de la Institució Lliure d’Ensenyament. A la vegada, Guillem va crear una entitat “per ajudar la gent en l’àmbit material i com a eina per combatre la usura, fomentar l’estalvi i facilitar l’accés al crèdit gràcies als capitals estalviats”, segons recalca la coneguda com a Colonya Caixa Pollença. El matrimoni va haver de fer front a l’adversitat. L’atac continuat dels sectors més tradicionals, la fallida de la hisenda familiar i, sobretot, la mort de la seva filla Emma, de 5 anys, el 1900, sumiren Guillem Cifre de Colonya en una gran depressió que el conduí a la seva tràgica mort a Lió el 1908. “Allò que sembla obvi és que Clara Hammerl va demostrar un caràcter més fort que no el seu home. Va saber mantenir-se davant la incomprensió de la societat mallorquina i va superar la mort d’una de les filles del matrimoni a només cinc anys”, relatava el biògraf Salas en una entrevista a aquest diari. Durant aquests darrers anys difícils fins a la mort de Guillem Cifre, fou Clara qui prengué un paper determinant per tirar endavant la família en tots els aspectes. Aquest paper capdavanter de Clara es va fer palès després de la mort de Guillem Cifre. Fou quan Hammerl es va convertir en la primera dona directora d’una entitat financera a Espanya, la Caixa d’Estalvis de Pollença. Era l’any 1908.

Enguany el Consell de Mallorca ha retut homenatge a la directora amb diversos actes i conferències. Així mateix, té prevista la confecció d’un bust de Clara Hammerl a Pollença fet per l’escultora Georgina Gamundi. D’altra banda, a la tardor es presentarà un recorregut per llocs emblemàtics dins la història de Hammerl; un cicle de microteatre al voltant de la seva persona i un còmic que està preparant la il·lustradora Nivola Uyà.

Les gerents menorquines

Margarita Massanet Lliteras i Rafaela Venys Portella foren dues empresàries menorquines pioneres del seu temps.

Margarita Massanet comença la seva trajectòria com a gerent d’una fàbrica de sabates de Ciutadella, a Menorca, quan l’any 1894 queda viuda de Diego Venys Comelles, el qual, excepcionalment, en aquells anys, la va deixar com a hereva.

Margarita Massanet va dirigir l’empresa de manera satisfactòria i productiva fins al 1918.

Per la seva banda, Rafaela Venys i Portella, cunyada de Margarita Massanet, va ser una altra de les dones que va dirigir una empresa a Menorca. En aquest cas, fou un taller de capseres.

Fou precisament la seva cunyada Margarita Massanet qui va donar el suport econòmic a Rafaela Venys per tirar endavant l’empresa. No obstant això, i a diferència d’aquesta, no va assumir el càrrec per viduïtat, sinó que va dirigir el negoci des que es va crear l’any 1894.

Pionera en els drets de les dones empresàries

Margalida Barceló Rosselló (Palma, 1930-2007) fou empresària d’empenta. El 1973 fundà, de la mà de Maria Teresa Rattier, l’Associació de Dones Empresàries de les Balears (Aseme). L’associació naixia amb l’objectiu d’ajuntar les dones empresàries i les que ocupaven càrrecs d’alta gestió en les societats per fer un front comú en pro de la igualtat. Barceló treballà a favor de la integració i de la igualtat de les dones en el món empresarial i des d’Aseme promogueren no només aquesta participació de les dones, sinó també la fundació de la Confederació d’Associacions d’Empresaris de les Balears (CAEB); de la Confederació Espanyola d’Organismes Empresarials (CEOE) –Aseme en va ser sòcia cofundadora–; de l’Organització de Dones Empresàries i Gerència Activa (Omega); de la Federació Iberoamericana de Dones Empresàries (FIDE) i de la Federació de Dones Empresàries de la Mediterrània (Afaemme).

stats