BALEARS ‘GAY FRIENDLY’: TOLERÀNCIA O NEGOCI?
Balears 05/08/2016

El cor gai, una imatge positiva a través de la música

Tot i estar sol·licitats per actuar a Nova York, al Mallorca Gay Men’s Chorus no els volen per a la programació del teatre Principal de Palma

Agnès Antich
3 min
POSADA EN ESCENA Els cantaires que formen part del cor, en una de les seves actuacions.

Palma“Cada un dels membres del cor té llibertat a l’hora de cantar o expressar-se, cosa que fa que sigui molt individual, però a la vegada el conjunt és molt potent, desprèn molta energia”, explica el director del Mallorca Gay Men’s Chorus, Joan Laínez. El projecte musical que arrencà un grup d’amics l’any 2012 ja passa de les 70 actuacions, en moltes de les quals han penjat el cartell d’‘entrades exhaurides’ i més de 16.000 persones els han vist en directe.

“Hem fet una visibilització positiva del col·lectiu, sense fer cap tipus de reivindicació, amb música, amb la posada en escena i tot això. Els coristes han fet que la gent vegi el col·lectiu gai d’una altra manera, des d’un altre punt de vista”, conta el líder de la formació. “Hem romput també el que són estereotips. Els estereotips del ‘marieta’ quan feia aquells espectacles tipus boja, no sé si m’explic...”, prossegueix Laínez. El director del cor diu que el públic espera trobar “40 boges damunt un escenari pegant botets i el que s’hi troben és una cosa de moltíssima qualitat”.

Tampoc el físic dels cantaires no és l’esperat, assegura el músic. “No és aquella cosa de musculació amb uns cossos increïbles, és gent normal de carrer: hi ha un forner, hi ha un picapedrer...”, detalla el líder de la formació. Segons Laínez, això és el que fa que sigui molt més proper a la gent. El cor té un total de 45 cantaires, acompanyats d’una banda de música, tècnics, director d’escena, coreògraf, equip de vestuari, dissenyadors gràfics... La llista de persones que col·laboren amb els cantants sembla interminable. “Tots són professionals menys els coristes, que són amateurs completament i no es dediquen professionalment a cantar”, explica el director.

Malgrat identificar-se amb el col·lectiu gai, “el cor mai no ha volgut ser exclusiu, no ha volgut excloure ningú”, assegura Laínez. “El nom de Mallorca Gay Men’s Chorus ja ho diu tot; si tu hi vols venir a cantar, estàs emparat pel nom nostre, siguis heterosexual, bisexual, homosexual, ens és igual”, aclareix el músic. “L’única cosa és que és un cor masculí, per això no hi tenim dones cantant, però sí que tenim dones que fan feina amb nosaltres i amb altres aspectes de l’espectacle”, diu el director. “Hem sortit del cor tradicional i hem anat un poc més allà, hem convertit el concepte amb espectacle, de tal manera que hi ha una miqueta d’interacció amb el públic i actuacions teatrals dins el mateix espectacle”, conta Laínez. El director del cor assegura que les projeccions fan que la gent encara estigui més integrada dins l’actuació. “Volem fer un concert coral, però que sigui molt més atractiu, i no només amb música”, apunta. “Emperò enguany, per primera vegada, hem fet concerts només amb música, piano i cor, perquè volíem que la gent veiés com sona el cor, i la resposta ha estat molt, molt gran; hem fet plens en molts llocs amb aquest format petit de piano i veu”, explica el director.

El Mallorca Gay Men’s Chorus vol continuar fent música i ja prepara el seu quart espectacle per presentar al desembre. “Ara farem tot l’esforç per poder arribar econòmicament al Lincoln Center Theatre de Nova York”, indica el líder del cor. És la segona vegada que tenen l’oportunitat de trepitjar els Estats Units, després que fossin convidats per actuar aquest novembre al Carnegie Hall de Nova York, un espai reconegut a escala internacional, però no hi poden assistir. “No ens ho creim, encara, però no hi podem anar per un tema econòmic; no ho hem pogut aconseguir per falta de temps, encara que hi ha hagut bona dispoció per part de les institucions”, apunta. Ara la fita és aconseguir-ho l’any que ve. L’experiència al conegut Cadogan Hall de Londres davant mil persones els ha deixat marca. “No ens creim anar a Londres, anar a Nova York o anar a Sóller i omplir. O no ens creim anar a Llucmajor i omplir”, explica.

Els crida l’atenció que, malgrat haver estat convidats per cinc països diferents, no entrin en la línia artística del teatre Principal de Palma. “No hi tenim res a dir, ho respectam, però sí que ens sorprèn bastant”, assegura. “No tenim la professionalitat que exigeixen, però explicàrem al resposnsable que és molt difícil que hi hagi cors professionals, però ell va decidir que no”, apunta.

Estan molt contents amb el públic mallorquí, que els ha acollit amb calidesa pertot on han anat. Laínez assegura que es tracta d’un projecte grupal “i tothom estira d’una manera brutal, perquè la il·lusió de fer coses i fer-les ben fetes -encara que tinguem entrebancs, que en tindrem- és molt forta”.

stats