Balears 15/07/2017

De la fusta al iot de luxe: La reconversió de les drassanes

Astilleros de Mallorca, al port de Palma, és un exemple de companyia que s’ha sabut adaptar als nous temps amb èxit

Jaume Vinyas
3 min

Els oficis de la mar, i més concretament els portuaris, són mil·lenaris, en molts casos, però han experimentat canvis significatius en els darrers 50 anys. Un dels exemples més clars que podem trobar, en aquest sentit, als Ports de Balears, és Astilleros de Mallorca, al Mollet del port de Palma. La companyia, fundada el 1942, amb el nom d’Astilleros Palma, ha sobreviscut a la duríssima crisi del sector naval reconvertint-se en una de les empreses líder, a la Mediterrània Occidental, en reparació de iots. L’evolució de la companyia no s’entén sense la figura del seu director general, Diego Colón de Carvajal.

Els inicis

Dels ‘paquebots’ de fusta a la goleta més gran del món

“Vaig entrar a fer feina a la companyia el 1981”, recorda Colón de Carvajal qui assegura que va optar per l’illa, després de sis anys a una empresa de Gijón, perquè l’illa li feia venir al cap records d’infància i joventut. Recorda, perfectament, el primer projecte: una goleta de tres pals i 60 metres, la més gran del mon, en el seu moment, que fou batejada com a Jessica. La seva construcció va durar tres anys i, avui en dia, la nau encara navega, tot i que, amb el nom d’Adix.

Colón de Carvajal és un bon coneixedor de la història de la companyia que neix com a Astilleros de Palma, el 1942. Les instal·lacions estaven ubicades en una zona coneguda com La Pedrera, situada per on actualment transcorre el traçat del Passeig Marítim. En un primer moment, la construcció de la carretera va permetre mantenir les instal·lacions gràcies a un pont giratori que es va acabar revelant ineficient. El 1969, la companyia es va fusionar amb altres dues drassanes instal·lades al Mollet, on va estrenar les seves instal·lacions actuals.

Astilleros de Mallorca va començar construint, essencialment, paquebots per a la companyia Naviera Mallorquina per a qui van construir, pràcticament, tota la flota. “Al principi, construíem vaixells de fusta; després vam passar a l’acer reblat i, finalment, soldat”, explica. “El salt al model actual es va produir a finals dels 80, principis dels 90 amb el sector dels iots”, afegeix.

El canvi

Una crisi ferotge i global que obre la porta a un mon d’oportunitats

La crisi del sector nàutic es va fer sentir a tot Europa durant els anys 70 i, especialment, els 80. El 1995, Astilleros de Mallorca va decidir reorientar el model de negoci cap a la reparació de iots. Els resultats de l’aposta son indiscutibles: l’empresa dona feina directa a unes 95 persones a Mallorca i a unes 250 més, de manera indirecta. “Aquesta drassana tenia unes condicions molt especials per a poder dedicar-se a un sector que llavors estava neixent”, explica Colon de Carvajal. En aquest sentit, argumenta que la tradició lligada a la construcció naval ha deixat un pòsit de grans professionals i una xarxa d’empreses auxiliars molt competitives. Les bones comunicacions aèries i el clima també son factors que potencien l’illa. “Quan ens porten un vaixell, no és com deixar el cotxe al taller”, adverteix. Hi ha projectes que poden durar mesos i la tripulació s’ha de desplaçar al lloc on es repara l’embarcació. El 95% dels clients d’Astilleros són estrangers.

El futur

Preparant un nou salt de qualitat i...una nova ubicació?

Colón de Carvajal constatata la bona salut de la companyia tot i que alerta que el port de Palma necessita donar un salt de qualitat si no vol quedar enrere. “El mercat s’està desplaçant als iots més grans, de fins a 100 o 110 metres. No tenim instal·lacions per a aquest tipus d’embarcacions”, lamenta. En aquest sentit, assegura que ports com Barcelona, Marsella, Gènova o Malta estan ja adequats a aquest nou nínxol. Una ampliació i l’adequació de les instal·lacions (especialment, els varadors) son el principal objectiu de la companyia, una nova passa per garantir la supervivència. No descarta, fins i tot, tornar a moure les instal·lacions, com ja es va fer a finals dels 60, quan es va construir el Passeig Marítim. “Hem de construir les drassanes dels propers 50 anys”, sentencia.

Testimoni de l’evolució d’un sector

El director general d’ Astilleros de Mallorca, Diego Colón de Carvajal va començar a treballar a l’empresa el 1981 com a cap de producció. Ha presenciat de primera mà el canvi d’activitat de la companyia, iniciat a mitjans dels 90. Abans, encara va tenir temps a participar en dues de les construccions més emblemàtiques de l’empresa: la goleta Jessica (en el seu moment la més gran del món de la seva categoria) i el major buc construit enla història de Balears, de 116 metres, destinat al transport de butà.

stats