El fiscal torna a defensar la infanta, però aquest pic abans que el jutge la imputi
Pedro Horrach justifica la seva posició per la manca d'indicis o proves contra la filla del rei
Palma.El fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, ha optat per la defensa preventiva de la filla del rei d'Espanya: sap que el jutge José Castro prepara el terreny per tornar a imputar Cristina de Borbó i ahir va presentar un informe de 29 pàgines en què es dedica a intentar desmuntar-ne els arguments. Pretén desacreditar una imputació que, com a mínim per ara, no existeix.
Horrach considera que no hi ha proves ni indicis de delicte en l'actuació de la infanta, la dona d'Iñaki Urdangarin, el màxim responsable de l'Institut Nóos amb Diego Torres. A través d'aquesta fundació -a la direcció de la qual hi havia Cristina de Borbó i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga-, Urdangarin i Torres haurien desviat devers quatre milions de les institucions balears i valencianes.
L'escrit que el fiscal va lliurar ahir també és una defensa pública de la seva posició. Hi insisteix a desmentir -tal com ja havia fet el setembre en una contundent conferència a Santa Margalida- que vulgui protegir la dona d'Iñaki Urdangarin, la infanta Cristina. El document es va escriure sabent que arribaria als mitjans de comunicació i les primeres tres pàgines semblen una vacuna contra possibles crítiques de periodistes.
Sota l'epígraf "la memòria és fràgil", el fiscal diu que els mitjans de comunicació a vegades "difuminen" situacions "enfosquint" el paper dels qui han impulsat les investigacions, en referència a ell mateix i a l'Agència Tributària. "És com a mínim incoherent i irracional que qui comença una investigació sigui acusat després d'amagar-la o encobrir-la", escriu en to dolgut.
Pedro Horrach fins i tot desafia els qui pensen que actua per protegir la dona d'Iñaki Urdangarin: "Si cap ciutadà tingués indicis o constància d'una actuació il·lícita d'encobriment per part d'aquest fiscal, ha d'acudir a les instàncies corresponents i denunciar-ho". I afegeix que no dur-lo als tribunals i "especular o afirmar l'existència de confabulacions delictives dirigides a la protecció de determinades persones en funció de la seva posició equival al 'fum' que venien Iñaki Urdangari i Diego Torres als organismes públics, presumptament".
Sense pressions
El fiscal ha negat en tot moment que actuàs així per pressions de la Fiscalia General de l'Estat. A la conferència del setembre ho va deixar molt clar: "L'únic responsable del que firm som jo, l'únic responsable dels meus escrits som jo i som perfectament conscient del que escric i del que faig", va declarar. Ho va dir quan encara era calenta la polèmica pel seu recurs en contra de la primera imputació de la filla del rei per part del jutge José Castro. Un recurs que l'Audiència va donar per bo, en la major part, i va deixar la citació de la dona d'Urdangarin sense efecte.
El recurs del fiscal va servir per mantenir Cristina de Borbó fora de la llista de més de 200 noms, entre testimonis i imputats, que han declarat arran d'aquest cas i entre els quals hi ha treballadores de la neteja de l'assistenta personal d'Urdangarin, col·laboradors d'empreses de la trama i fins i tot treballadors que hi han fet feina un sol dia.
Però el jutge Castro no es va rendir i fa mesos que investiga les dades bancàries i fiscals de la infanta Cristina, Urdangarin i l'empresa de tots dos, Aizoon, per tal de preparar una nova imputació per l'única via que va deixar oberta l'Audiència de Palma després del recurs: els delictes fiscals i de blanqueig de doblers.
Castro ha recopilat informes d'Hisenda i dades en què es demostra que la parella pagava, a través d'Aizoon -que al seu torn cobrava de Nóos- despeses domèstiques que no tenien res a veure amb l'empresa. Això podria comportar un delicte de frau a Hisenda. L'empresa dels ducs fins i tot els pagava lloguer per a una part del palauet on vivien, malgrat que tenia el domicili en una altra banda, i milers d'euros en vins, festes, cortines i tota mena de mobiliari. Dimecres el jutge va continuar indagant en aquesta línia i va reclamar informació a CaixaBank sobre les operacions d'un compte en què la infanta tenia firma.
