Balears 30/06/2013

Les festes d'estiu: el difícil trànsit del pecat a la disbauxa

La banalització del temps d'oci ha menat a la massificació de les festes estiuenques a Mallorca

Antoni Riera
5 min

ManacorDels Javaloyas als Horris Kamoi. Del ball al tasser. Del pecat a la disbauxa. Del xampany al coma etílic. Del baret a la botellada. Amb l'arribada de l'estiu arriben també les revetles: Pina, Lloret, Algaida, Montuïri, Artà, Pollença, Bunyola, Santa Margalida, Llubí, Sant Llorenç. Cada poble té la seva, però la marca és única. Es repeteixen els grups que hi participen, normalment conjunts de "patxanga", i dins els darrers deu anys també es repeteixen un seguit d'ítems com ara la massificació, els problemes d'aparcament, la botellada, la brutor...

Els diferents municipis realitzen, si fa no fa, la mateixa oferta de sempre. Però els resultats són diferents. Què ha canviat, doncs? Què ha fet que pobles com sa Pobla amb Studio 54, Alaró amb la Flower Power fa alguns anys o enguany Biniali amb la revetla s'hagin vist obligats a suspendre aquesta part de les seves festes?

Els anys seixanta i setanta

"Les revetles d'un temps no eren un espectacle, eren un acte perquè la gent ballàs". Qui parla és Tomeu Matamalas, bateria de grups com els Amigos i autor de Paradise of Love , una crònica dels grups musicals del llevant mallorquí dels anys seixanta i setanta. A la revetla musical hi anava associada una certa infraestructura, amb un baret que "repartia els guanys entre els quintos, perquè tinguessin més bon passar el servei militar". Els grups, a més, "miràvem molt l'estètica, com ens vestíem i com ens presentàvem al públic, perquè aleshores no hi havia altres artificis com llums, fums o pantalles".

"El poble hi assistia en massa", explica Matamalas, i en tot cas l'aforament es completava amb l'assistència de joves dels pobles del costat i d'amics i familiars dels ciutadans de la vila en festes. El músic i escriptor manacorí recorda també les suspicàcies amb què l'església va rebre el nou estil de revetles modernes, fins al punt que un bisbe acceptà "que hi hagi festa, però amb més llum". A Manacor, una actuació de Xavier Cugat i Abby Lane, abillada amb un vestit llarg, estret i extremadament escotat, "provocà l'escàndol del capellà del poble, que en demanà explicacions". Felanitx, Calvià o Santa Margalida eren els capdavanters amb les revetles modernes, i a Felanitx s'hi arribaven a aplegar més de 10.000 persones. A Manacor, les festes de Sant Jaume també eren punteres i l'any 1965, en un mateix cartell s'hi podien trobar José Guardiola, Dúo Dinámico, Los Mustang i Los Sirex. Matamalas recorda que en els anys setanta visqueren els primers conats de violència entre bandes de pobles veïns: "Santa Maria, sa Pobla i Muro solien tenir conflictes d'aquesta casta".

Matamalas conta que "nosaltres anàvem llépols d'actuar en revetles, perquè en un vespre guanyàvem més que en tota la setmana de tocar als hotels", i insisteix que "primer hi havia un art en el ballar, i avui hi ha moltes parelles que ronden la setantena d'anys que es conegueren i s'enamoraren en les festes i que es recorden encara avui de les cançons que ballaven".

La festa social

Joventut, comunitat, alcohol i música són els ingredients de la festa d'avui. Les revetles dels pobles de Mallorca a l'estiu arrepleguen milers de persones, i els qui segueixen la festa musical conviuen amb altres joves que, mancats de poder adquisitiu, es duen el beure de ca seva. La festa sembla lligar-se inevitablement al consum d'alcohol i els municipis petits no saben com han de fer front a la massificació de les seves places i carrers. "La valoració del boom de les revetles d'estiu està més relacionada amb el meu estudi de Sant Antoni que amb Paradise of love ". Francesc Vicens ha estudiat els canvis en la celebració de les festes de Sant Antoni, però també coneix el món de les revetles musicals dels anys seixanta i setanta arran de la publicació del llibre Paradise of love , que coincideix en el títol amb el de Tomeu Matamalas.

Les revetles, diu, "avui són un producte global i els mitjans de transport fan que un mateix vespre puguem començar la festa a Manacor i acabar-la a Pina". Això ha generat un canvi en la manera de viure el temps de lleure: "Avui, l'activitat d'oci consisteix a anar a la festa, allà on sigui, no a esperar que la festa arribi al teu redol". Les revetles d'estiu, diu Vicens, "són un producte estandarditzat. La festa de Biniali és la mateixa que la de Montuïri i que la de la Colònia de Sant Pere".

"Tot això fa uns anys era impensable. La festa es vivia al poble amb la gent del poble, i tenia un sentit dins el conjunt de la comunitat. En tot cas, es convidaven amics, cosins o familiars que estaven a ca teva durant el cicle de festes", diu Francesc Vicens, que compara aquella manera de viure les revetles amb l'actual: "Tenen una pressió multitudinària i això genera preocupacions com ara la seguretat ciutadana".

Segons Francesc Vicens, hi ha tot un seguit d'ingredients que fan que les revetles estiuenques de Mallorca tinguin aquesta afluència fidel i gairebé obsessiva: "És molt important que siguin gratuïts, a més esdevenen un espai de trobada dels joves durant tot l'estiu, hi ha alcohol i hi ha música". El perfil dels "usuaris" d'aquestes festes és el de "joves universitaris, amb una certa autonomia de l'oci i que aprofiten aquests espais com a llocs de trobada social, és una oportunitat, per exemple, perquè s'hi trobi la gent que estudia a fora amb la gent que ha quedat a Mallorca".

Avui dia, a més, els mitjans de transport han fet que qualsevol lloc de Mallorca, visquis on visquis, no sigui a més de tres quarts d'hora de camí. Des de Palma, per exemple, és molt senzill acudir a qualsevol lloc de Mallorca tot cercant "elements vinculats amb la puresa, amb l'autenticitat, amb la ruralia, a la recerca d'aquesta marca d'estiu associada a l'aire lliure, a foravila, al poble, per això revetles d'estiu de pobles petits com Pina o Biniali tenen tant d'èxit".

Podríem pensar que l'afluència d'externs a les festes reportaria un retorn econòmic al poble, però per Vicens "el poble es queda amb la part negativa de l'esdeveniment. Molts de joves fan botellada, la festa es fa durant hores a la zona d'aparcament i l'alcohol comporta també conseqüències negatives com ara les bregues o les intoxicacions etíliques".

Un producte diferent és el de Felanitx. Tradicionalment, les revetles d'aquest municipi han estat de cartell i de pagament. "Tenen un producte que els funciona molt bé", diu Vicens, "amb un cartell prou diferenciat i rellevant perquè la gent estigui disposada a fer un esforç econòmic, i això alhora garanteix una seguretat, una qualitat i una festa molt més controlada".

La clau de volta de tot plegat, per Vicens, rau en el fet que "la societat canvia i amb la societat canvia el model d'oci. Els pobles, per les festes, antigament celebraven els seus rituals. Ara s'han convertit en un producte estàndard en el qual el model imperant és el de festa major. Això també ha passat amb Sant Sebastià de Palma o Sant Antoni de sa Pobla. Avui el que marca el sentit de la festa és la música, l'alcohol i la gent".

stats