“Per favor, continuï proveint de bolquers els discapacitats”

PalmaEstan farts, enfadats, decebuts. Se senten discriminats i menyspreats. Els sentiments d’injustícia s’acumulen en els membres de l’Associació de pares i mares Mater Misericordiae. La gota que ha fet vesar el tassó i que els ha duit a mobilitzar-se i a fer una petició a la plataforma Change.org ha estat una nova tisorada que s’ha fet des del Servei de Salut. La demanda que han penjat a internet per recollir firmes s’adreça al Govern de les Illes amb aquesta sol·licitud: “No apliqui més retallades en discapacitat! Per favor, continuï proveint de bolquers els discapacitats”.

Doblers i maldecaps

Amb aquesta perspectiva començaren l’any 2014. És a partir del 31 de desembre que el Govern, sense previ avís, decideix que ja no proveirà de medicaments ni de productes sanitaris els centres de gestió privada com havia fet fins ara. “L’únic centre públic per a persones amb discapacitat que hi ha no té aquest problema. Però és que només n’hi ha un a tot Mallorca. I què fem els que no hem pogut dur els nostres fills a aquest centre?”, assenyala Juan Ángel Guerrero, president de l’APA de Mater Misericordiae.

La decisió que ha pres la Conselleria suposa un estalvi per a l’Executiu que els pares i mares consideren insignificant en els comptes generals. Però, per unes 70 famílies de Mater Misericordiae, significa molt. “Hem d’anar a demanar una recepta perquè ens subministrin bolquers. I hem comprovat, demanant-ho a metges, que tenen ordres de dalt que estableixen que només són necessaris quatre bolquers al dia. Això és totalment insuficient i ho sap perfectament qui ha tingut nadons. En el cas dels nostres infants n’han de menester vuit al dia com a mínim”, afirma Juan Ángel. Fabiola de Frutos, mare de Cristina, qui passa la major part del dia asseguda en una cadira, remarca la necessitat de canviar-li els bolquers sovint. “Com que ella no es pot moure, si no es manté eixuta, se li fan ferides i s’omple de nafres”, diu preocupada.

Segons comenten, la recepta que fa el metge és només per vint dies. La prescripció facultativa els permet obtenir a la farmàcia una caixa de bolquers de 80 unitats, que val entre 35 i 45 euros. Segons l’experiència dels pares i mares, si tot va bé, els basta per 10 dies, i no per 20 com pensa la Conselleria. “I com que en necessites més n’has de comprar, la qual cosa fa que a final de mes et surti a pagar entre 75 i 80 euros”, apunta el president de l’APA. “A mi em suposa uns 100 euros, perquè també he de comprar compreses”, assenyala la mare de Cristina.

El que més els ha cridat l’atenció és que cercant quins eren els seus drets varen trobar que el 3 de desembre del 2013 va sortir publicat al BOE un reial decret del Ministeri de Sanitat per les persones amb discapacitat, que diu textualment: “Els beneficiaris del sistema especial de prestacions assistencials i econòmiques estaran exempts d’aportació pel consum d’especialitats farmacèutiques”. Juan Ángel Guerrero afirma que “segons això, la ministra Mato diu que no hauríem de pagar els bolquers”. Però a Balears sembla que no ho tenen tan clar pel que ha viscut Antònia Vanrell, qui també pertany a l’associació i que és la mare de Miquel Àngel. “Jo vaig fer una reclamació a l’IB-Salut queixant-me’n i argumentant el que va sortir al BOE i encara estic esperant la resposta”, comenta.

Sansaloni els defuig

L’associació ja ha demanat cita amb el conseller de Salut, Martí Sansaloni, però els varen dir que Sansaloni no els podia atendre i que seria el director general de Gestió Econòmica i Farmacèutica, César Vicente, qui es reuniria amb ells. Després de dues setmanes esperant cita, divendres els confirmaren que el director general els rebrà demà, dimarts. “El que els volem dir és que necessitam tornar a la situació d’abans. No podem assumir més despeses. Això no suposa gaire a la Comunitat Autònoma i per nosaltres és un esforç que no podem o és molt complicat d’assumir”, explica el president de l’Associació de pares i mares de Mater Misericordiae. I és que entre els pares i mares que ara han de pagar bolquers n’hi ha que amb la crisi han quedat sense feina o han reduït els ingressos, es queixen entre indignats i desesperats.