Porreres prepara l’entrega dels 14 cossos identificats
L’acte oficial serà el diumenge dia 14 al cementeri
PorreresEl diumenge 14 de gener es farà el lliurament als respectius familiars de les restes de les primeres 14 víctimes identificades de la fossa comuna del cementeri de Porreres. El Govern, les famílies i els ajuntaments ja han establert el protocol que se seguirà per donar-li la màxima solemnitat. L’acte de lliurament dels cossos pretén ser també un homenatge de record als que foren vilment assassinats durant la sanguinària repressió falangista que per atemorir la població va instaurar el crim en els mesos després del cop d’estat del 1936.
A partir de les 10 h del diumenge dia 14 fins a les 11.30 h es farà el lliurament de les restes a cadascuna de les famílies. Els equips d’arqueologia i antropologia forense de la societat científica basca Aranzadi donaran explicacions de les circumstàncies de la mort de cadascuna de les víctimes de manera individualitzada als familiars de cada víctima, que més tard serà evacuada cap al lloc d’enterrament que fixat per la família.
A partir de les 11.30 h, al mig del passadís central del cementeri de Porreres hi tindran lloc les intervencions de Xisca Mora, batlessa de Porreres; Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esport, i de Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears. Posteriorment, la Coral de Porreres interpretarà una peça composta a partir d’un escrit redactat per una de les víctimes afusellades a Porreres el 1937 que procedia de la presó de Can Mir.
Les restes de les 14 víctimes estaran dipositades en petits fèretres de 60x35x35 cm d’avet, elaborats per l’Associació Aproscom de Manacor. En acabar el lliurament, las caixes de fusta amb les restes de les víctimes seran traslladades en cotxes municipals a 12 destinacions diferents. A cada poble, l’Ajuntament, d’acord amb la família, farà una recepció oficial al cementari respectiu, segons que han explicat fons del Govern.
Les 14 persones identificades que seran retornades al poble d’on foren segrestades són: Pere Vallespir Amengual (Costitx), Jaume Capó Amengual (Búger), Ignasi Picornell Femenies (Palma), Miquel Ques Torrens (Sencelles), Joan Canyelles Capllonch (Esporles), Llorenç Coll Sastre (Selva), Baltasar Moyà Bauzà (Capdepera), Guillem Frau Moragues (Establiments), Mariano Galiana Galiana (Alcúdia), Joan Losa Campomar (Pollença), Gaspar Macià Ventayol (Campanet), Gabriel Ferriol Gelabert (Felanitx), Rafel Cifre Torres (Palma) i Tomàs Seguí Seguí (Esporles).
Trenta cossos ‘orfes’
Des del Govern s’ha fet una crida perquè els familiars de desapareguts se sotmetin a proves d’ADN. Avui dia encara hi ha 30 cossos de víctimes que ningú ha reclamat perquè no han comparegut familiars i no s’ha pogut fer cap tipus d’estudi genètic.
Si finalment no es poden ampliar les anàlisis genètiques per manca de familiars de les víctimes que en reclamin les restes, la Comissió Tècnica de Memòria Històrica haurà de determinar com i on es guarden els cossos. Aleshores, s’haurà de decidir si es fa un petit memorial al mateix cementeri, pel cas que en el futur hi hagués més familiars de víctimes que volguessin sotmetre’s a les proves.
