RECURSOS HÍDRICS
Balears 08/10/2016

Fre a la impunitat de les extraccions il·legals d’aigua

El Govern prepara uns paràmetres nous per endurir les multes, fins ara irrisòries

Jaume Vinyas
3 min
L’EXEMPLE PARADIGMÀTIC 
 Agents de Medi Ambient desinstal·len el quadre elèctric del sondeig il·legal detectat, a principis de setembre, al camp de golf Camp de Mar, a Andratx. La Cconselleria investiga altres instal·lacions d’aquest tipus.

PalmaRobar aigua ha sortit de franc, històricament, a les Balears. Les xifres ho demostren. Els darrers sis anys, la Direcció General de Recursos Hídrics ha incoat 134 expedients sancionadors, malgrat que els darrers càlculs aproximats (de temps del conseller Miquel Àngel Grimalt) parlaven de més de 15.000 pous il·legals a les Illes. Les multes tampoc sembla que hagin complert la seva funció dissuasiva. Des de 2010, s’han imposat multes per valor de poc més de 188.000 euros, una mitjana de 1.405 euros per expedient. “Les sancions són molt baixes”, admet la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau.

El Govern intenta ara revertir una manera d’actuar històrica per part de l’Administració. “Per aquí et diuen que sempre s’ha fet així”, afirma Garau, “però ningú et diu noms i llinatges”, afegeix. La impunitat hauria d’acabar quan s’aprovin els criteris nous que determinaran l’import de les sancions. “ La gent que hi fa feina està contenta de poder posar ordre, perquè així també es pot treballar amb més seguretat”, indica la directora general.

Sense una llei pròpia

El principal obstacle que ha d’esquivar el Govern és la manca de legislació pròpia. “Això no és com una multa de trànsit. Aquí va en funció del dany que s’hagi fet, però no tenim una llei d’aigües, que és la que t’explica com ho has de valorar”, diu. “Nosaltres som conca intracomunitària i hi tenim competències, però no s’ha fet mai una llei d aigües autonòmica, que no seria cap mala idea. Anam fent passes. Primer hem de veure el que volem i a partir d’aquí ja es podria fer alguna regulació”, afegeix. De moment, sí que es podrien prendre algunes mesures de caràcter transitori. “A la Junta de Govern de l’administració hidràulica es poden aprovar criteris per als expedients sancionadors, i és allà on estam fent feina, esbrinant quines coses podem fer amb la legislació que tenim”, conclou.

Garau defensa que “l’import de la sanció s’ha d’establir segons el dany al domini públic hidràulic”. Una llei d’aigües, hi insisteix, “t’explica com has de valorar aquest dany”. En aquest sentit, en posa un exemple: “Per les aigües subterrànies, has de calcular els metres cúbics que n’has extret, el preu que s’han estalviat si haguessin comprat aquests metres cúbics... El criteri que s’ha fet servir fins ara ha estat en funció del preu de l’aigua al municipi on s’havia fet el sondeig il·legal”. “Això”, admet, “es pot revisar i”, subratlla “s’ha de millorar aquest criteri”.

Facilitats per legalitzar

La sèrie històrica de sancions ja és paupèrrima de per si, però els dos darrers anys ha tornat ínfima. Garau no té una explicació al fet que, l’any passat, s’obrissin només 13 expedients, gairebé la meitat de 2011. Tot i que admet que la reducció de personal de la legislatura passada hi pot tenir relació, considera que no n’és el factor principal: “Està un poc relacionat amb la pèrdua de mitjans, però els expedients sancionadors depenen de les denúncies i les dels nostres tècnics estan en xifres similars. Són les dels particulars, les que han davallat”.

Si la minsa amenaça d’una inspecció ja és prou incentiu per als qui prefereixen ignorar la llei, aquesta encara els permet l’opció de legalitzar-se quan són descoberts. “Com quan fas una construcció”, diu Garau. “Aquest és el criteri que s ha seguit des d’aquí”, apunta. Fer una prospecció legal o il·legal no només suposa un estalvi considerable de doblers, sinó de temps. Amb tota la tramitació i els permisos, no baixa dels quatre mesos. Tirant pel dret, es pot tenir aigua en dues setmanes.

La tramitació per la via legal és feixuga. “Primer, has de demanar permís per fer un forat. I després es fan els estudis per veure si d’aquell forat es pot treure aigua i quina quantitat. Després es demana la concessió i l’autorització per extreure el volum”. Les opcions de picaresca augmenten, curiosament, a mesura que s’avança en el procés legal.”Moltes vegades demanen el permís per fer el forat i s’aturen aquí. Llavors, aquella persona té el sondeig fet de manera legal però el que no té legalitzat és l’extracció d’aigua. I aquests són molts dels casos”, admet Garau. “I aquests”, afegeix, “si es poden legalitzar, es legalitzen”. El raonament de l’Administració és el següent, assegura: “Tu no has continuat la tramitació per fer l’expedient. M’has demanat la tramitació del permís per fer el forat i s’ha acabat. I en aquests casos, la sanció és baixeta. De fet, és legalitzable des del moment que t’han demanat el primer permís i simplement s’ha aturat la tramitació del primer expedient”.

Garau no s’atreveix a marcar una fita per tenir aprovats els criteris nous, però la intenció és que entrin en vigor aquesta legislatura.

stats