L'exclusió no deixa de créixer a Balears i ja afecta una de cada tres llars

PalmaBalears té un 27,3% de les llars en situació d'exclusió, ja sigui severa (9,7%) o moderada (17,6%), i supera amb escreix la mitjana estatal, que és de 8,8% en el cas dels extrems i del 13,% en el cas de l'exclusió menys greu.

Només un 30% dels ciutadans de Balears (un 34% a l'Estat) pot dir que no té problemes econòmics i socials a la vista. De la resta, un 41,9% no es pot dir que puguin tirar coets, ja que es troben en situació d'integració però 'precària'.

Les dades han estat presentades avui per Guillermo Fernández, un dels coordinadors de l'informe Foessa, que, amb la col·laboració de Càritas, ha fet un profund estudi a partir de 8.800 enquestes a tot l'Estat.

Baixa la renda i les cobertures

Si algú remotament pensava que Balears encara conserva algun dels trets que anys enrere la situaven al capdavant de la renda a Espanya, l'informe de la fundació Foessa acaba amb qualsevol d'aquests pensaments. “Balears ha fet una davallada en matèria de distribució de renda i de cobertura de les necessitats bàsiques molt important, i avui se situa entre les comunitats de renda mitjana, però entre les que tenen més desigualtats i gent en risc d'exclusió”, ha dit Fernández a la presentació de l'estudi. De fet, ha qualificat de "molt preocupant" la situació.

I és que un 27,3% de les llars en situació d'exclusió vol dir que 300.000 persones pateixen una conjuntura que ja no només és de precarietat econòmica, sinó que va molt més enllà. “El nostre estudi inclou molts paràmetres i està clar que per a aquesta població ha baixat l'accés a les prestacions i a la feina, però, a més, hi ha altres components com l'habitatge, la protecció social i, fins i tot, quina xarxa social i familiar té la persona. A Balears hem detectat una preocupant davallada en aquest sentit”, ha afirmat Guillermo Fernández.

Menys solidaris

I és que, a més de tenir 300.000 persones en situació d'exclusió, només la meitat (en concret un 45%) afirma que té una xarxa de suport de veïns o d'amics que els permet fer front a les dificultats, mentre que a l'Estat espanyol és el 75% de les persones amb problemes d'exclusió el que manifesta tenir ajuda d'altres persones. “És un percentatge que ha baixat de manera alarmant a les Illes. En aquests moments la societat balear està acumulant una important borsa de ciutadans en situació límit i això és un problema molt greu que cal afrontar”, ha dit l'analista de Càritas.

De totes maneres, aquesta situació no s'ha generat de la nit al dia. Dues terceres parts de la gent que es troba amb dificultats econòmiques i/o socials ja hi estava quan va començar la crisi. “És un dels tòpics que crec que hem de desterrar. A Espanya ja hi havia un 19,6% d'exclusió al 2007; per tant, aquesta no prové de la crisi. Que s'ha incrementat? Sí. Però la pregunta que fem en acabar el nostre informe estatal és com volem sortir de la crisi. Com a societat, en grup, i sense deixar ningú pel camí? O amb el model que genera dos tipus de ciutadans?”, s'ha demanat l'expert de Càritas.

I és que la pèssima distribució de la renda i unes polítiques públiques “que no són neutrals, com és l'austeritat”, són les principals causes d'aquest nou model de societat que s'està generant, que està erosionant la classe mitjana a marxes forçades i dibuixant un panorama dual on els que estan a dalt de la piràmide concentren cada vegada més riquesa.

El fet que l'atur vagi baixant de manera lenta però ininterrompuda no significa que l'exclusió es redueixi ni que hi hagi perspectives de canvi a curt termini. “Sovint els contractes són de dues hores, molt precaris. A Balears, 8 de cada 10 persones que estan en aquesta situació no s'alliberen de la condició d'exclosos”, afirma Fernández.

Així, els models de contractació parcial i temporal estan provocant el que els sindicats anomenen 'fenomen dels treballadors pobres', gent que té un contracte laboral però que no pot arribar a final de mes. A les Illes, un 31,5% de les llars no poden pagar la casa, l'aigua i el llum, mentre que només un 20,4% es troba en aquesta situació a l'Estat.

Els senyals d'alarma no poden ser més clars. El nombre de llars que han rebut un avís de tall de subministrament per no pagar els rebuts és del 26,5%, el doble que la mitjana estatal.

Aquella societat rica, que mai ho va ser tant com creia, ara es troba amb només un 30% dels seus ciutadans amb la situació completament resolta. Els altres, amb diferents graus, s'enfronten a un panorama gens esperançador.