Bancs, advocats i assessors hauran de denunciar els clients que evadeixin impostos

Brussel·lesEls escàndols dels papers de Panamà o de Luxleaks han posat al descobert l’ús que fan d’estructures fiscals les grans empreses per evadir impostos. Per aquesta raó, Brussel·les ha impulsat els últims mesos mesures per evitar que aquest tipus de sistemes fiscals continuïn en funcionament. Ara ha decidit fer un pas més i legislar per castigar els intermediaris -bancs, bufets d’advocats, assessors fiscals- que ajuden les empreses o els particulars a crear els entramats fiscals que permeten pagar menys impostos o blanquejar diners. Brussel·les els forçarà a delatar els seus clients.

La Comissió Europea presentarà demà una proposta legislativa, a la qual ha tingut accés l’ARA, que obligarà els intermediaris a denunciar a les autoritats fiscals les estructures fiscals “agressives” o “abusives” que impliquin almenys dos països (un dels quals ha de ser de la Unió Europea) i “que puguin ser potencialment utilitzades per a objectius d’evasió fiscal”.

Multes als intermediaris

Brussel·les, a més a més, demana als estats membres que impulsin multes per als intermediaris que no compleixin amb la seva obligació de notificar els plans d’evasió fiscal dels seus clients. “Filtracions recents, com els papers de Panamà, han fet evident com alguns intermediaris semblen haver ajudat els seus clients a utilitzar plans fiscals agressius per poder reduir la càrrega fiscal i per poder amagar diners en paradisos fiscals”, afirma el document de la proposta.

En l’esborrany de la directiva que proposa, l’executiu destaca que aquestes estructures fiscals són cada vegada més “sofisticades” i que, malgrat que no totes les planificacions fiscals agressives són il·legals, “és evident que algunes activitats, incloses les estructures offshore, poden no ser legítimes i, en alguns casos, poden ser fins i tot il·legals”.

La Comissió Europea es refereix a les estructures fiscals il·legals com a plans “agressius” o “abusius”, però admet la dificultat de definir els conceptes. Per tenir pistes que indiquin que un pla fiscal és agressiu, apunta a una sèrie de característiques, com ara que el client imposi una clàusula de confidencialitat al seu intermediari o que el client pagui a l’intermediari amb un percentatge dels impostos a evadir.

Brussel·les reconeix que la legislació que proposa -que hauran d’aprovar els estats membres per poder entrar en vigor- i les multes que es podrien posar en marxa no serviran per acabar amb totes les pràctiques fiscals fraudulentes, però espera que serveixin com a mesura “dissuasiva”. La proposta també preveu que els estats membres intercanviïn periòdicament, cada tres mesos, la informació que rebin de les empreses intermediàries “per assegurar la màxima efectivitat” de la normativa.

El Regne Unit acapara el negoci

L’eurodiputat d’Els Verds-Aliança Lliure Europea Jordi Solé (ERC) -membre de la comissió parlamentària que investiga els papers de Panamà - valora la proposta de la Comissió Europea com “un pas en la bona direcció” però demana als governs europeus que l’aprovin al més aviat possible. “Els ciutadans no poden continuar tolerant que alguns bancs i bufets d’advocats es passin els dies identificant les llacunes de la legislació europea per assessorar els seus clients rics sobre com esquivar la llei per reduir la càrrega impositiva”, adverteix Solé.

A la Unió Europea, quatre de cada deu empreses intermediàries són al Regne Unit (41%), on hi ha la City de Londres, el primer centre financer europeu. El Regne Unit és un dels tres països, juntament amb Irlanda i Portugal, que ja tenen normatives similars a les que proposarà demà l’executiu comunitari.

LES CLAUS

1. Què són els intermediaris?

Els intermediaris, també anomenats facilitadors, són els encarregats de dissenyar el frau mitjançant la creació d’empreses offshore (companyies pantalla que serveixen per amagar el titular dels diners o dels béns que no es volen declarar) i fent circular els diners per diferents paradisos fiscals. La majoria d’intermediaris són bancs, bufets d’advocats i empreses d’assessoria fiscal. La nova norma preveu que els intermediaris hagin de denunciar els clients que evadeixin impostos, a excepció d’aquells que s’emparin en el secret professional.

2. Per què la Comissió Europea vol legislar contra el frau fiscal?

Els escàndols fiscals dels papers de Panamà i de Luxleaks, que han revelat l’ús de sistemes d’enginyeria fiscal per evitar que multinacionals o particulars paguin tots els impostos corresponents, han obligat la UE a endurir la legislació per evitar que les empreses puguin continuar evadint impostos. Brussel·les ha impulsat diferents canvis legislatius en els últims anys. Ara és el torn dels intermediaris, una peça clau de l’evasió.

3. Quin país té més intermediaris?

A la Unió Europea, quatre de cada deu empreses intermediàries són al Regne Unit (41%), on hi ha la City de Londres. Espanya és el tercer soci de la UE on hi ha registrades més empreses facilitadores (3,5%), per darrere de Luxemburg (7%).