NOU PARADIGMA AMBIENTAL

Els espais protegits aixafen la festa als ‘party boats’

La nova Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental afavoreix l’agilitat i la transparència
Espais on queden prohibits els 'party boats'

El Parlament, per unanimitat, ho va reclamar, i el Govern, a l’acte, ho va executar: els party boats hauran d’allunyar-se dels espais protegits naturals. Fins ara s’havia de demanar permís per poder fer aquestes festes sobre embarcacions en el litoral balear. És a dir, eren autoritzables. Ara, amb la nova Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA), queden expressament prohibides. Això sí, la Conselleria de Medi Ambient, artífex de la llei, i la Comissió de Medi Ambient, que tindrà més protagonisme en la protecció de les Illes, ha topat amb un problema que restringeix les seves limitacions. D’aquesta manera, la prohibició no queda garantida a totes les aigües que rodegen les Illes, ja que el Govern no té les competències necessàries per regular més enllà d’aquestes zones protegides.

Ara bé, la Conselleria de Vicenç Vidal ha aconseguit traçar el mapa que restringeix l’alcohol, la música i l’estampa que dibuixen els party boats a les costes de Balears. La xarxa Natura 2000 -que marca les àrees de conservació de la biodiversitat- delimita la protecció a través de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i els Llocs d’Importància Comunitària (LIC). Amb aquesta mesura, la principal beneficiària ha estat l’illa de Formentera, ja que l’alt grau de protecció que té ha pogut fer possible que no es vegin més party boats a les seves mars. No ha tingut la mateixa ‘sort’ Eivissa, que és l’illa més perjudicada, ja que les zones LIC i ZEPA se situen, sobretot, entre la zona del Vedrà i sa Conillera. Per part seva, Menorca també quedarà majoritàriament blindada, així com gran part del litoral mallorquí, que queda desprotegit principalment només a la badia de Palma i la zona de Magaluf.

Més atenció a Balears

Un dels factors més importants de la llei d’AIA és que augmenta el nombre de casos i projectes que s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental per part de la Comissió de Medi Ambient. D’aquesta manera, el Govern intenta orientar la normativa estatal cap a les Illes. El problema de les competències amb els party boats no afectarà tant a altres aspectes que recull la nova normativa. La llei estatal que regula el medi ambient no acaba de donar marge de maniobra a les autonomies. Ara, per dur a terme els projectes, s’hauran de seguir les directrius de l’Estat, però també tenir en compte les especificitats que marca la nova AIA, que deroga la llei de 2006 i fa fort el Govern en qüestions de territori.

El Govern desmenteix Company

De fet, va ser amb la llei de 2006 que l’anterior conseller de Medi Ambient, el popular Biel Company, va treballar durant els quatre anys de legislatura. El mateix Company ha duit la batuta de l’oposició a l’AIA. Després d’assegurar que el seu partit “és més proteccionista que MÉS”, s’ha encaminat a criticar aspectes tècnics i formals del text. En concret, adverteix que es tracta d’un text que burocratitza molt més els tràmits. Per acabar de fer punta al llapis que escriu els seus arguments, Company s’ha posat en la mateixa línia d’Asaja i ha reiterat en diverses ocasions -el ple que es va fer per aprovar la llei en va ser un exemple- que aquesta nova llei impulsada per MÉS no beneficia la pagesia, ja que els obliga a fer passar per un procés “més lent” tots els tràmits. Tot i així, el Govern critica de manera contundent les acusacions de l’oposició entorn a la nova llei. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que aquestes acusacions són “falses”. De fet, durant els anys que Company va estar al capdavant de la Conselleria no es va fer cap modificació. Segons el Govern, amb la llei de 2006 els tràmits eren molt més lents. Ara, la Comissió de Medi Ambient s’ha posat com a objectiu, per exemple, fer les tramitacions i avaluacions en quatre mesos, a diferència de com es feia fins ara, en què els anys regnaven en els tempos. La Conselleria ho assumeix sabent que és un repte, però treballa per deseternitzar els processos.

També en matèria d’Agricultura, sobretot, el Govern assegura que s’han simplificat alguns dels processos. De fet, s’explica que tràmits ordinaris han passat a ser tràmits simplificats i tràmits simplificats han desaparegut. A més, la Conselleria es defensa explicant que algun dels punts que es volien eliminar per agilitar s’han hagut de mantenir per les restriccions estatals de la norma elaborada pel Partit Popular.

Les sancions, a debat

Una altra de les acusacions que ha fet Company s’ha dirigit al preu de les sancions. El diputat popular critica que la quantitat ha augmentat un 20%. Si bé és cert que la llei estatal permet ara unes quanties inferiors en un 20%, la llei de 2006 mantenia el mateix preu que la nova AIA. El Govern acusa Company de mentir i li retreu que no fos ell qui baixàs les sancions. En la mateixa línia, des de Medi Ambient es critica una acusació particular del diputat popular. Aquest passat dimecres, un dia abans de l’aprovació de l’AIA, l’exconseller va denunciar que es preveu l’existència d’abocadors en espais protegits. La Conselleria desmenteix que hi hagi cap projecte per construir-ne cap i assegura que els que hi ha ara els va posar el PP.

Ara bé, en el que sí que han coincidit el Govern i el PP ha estat en una esmena a la llei que permetrà, per tercera vegada, adjudicar una moratòria als ajuntaments perquè puguin continuar donant llicències per construir a urbanitzacions sense xarxa de clavagueram. Amb només la votació en contra de Podem i la diputada de Gent per Formentera, es va aprovar aquesta moratòria que celebren tan El Pi com PP. El Govern s’excusa dient que reclamarà als ajuntaments un compromís per solucionar el problema en un màxim de 5 anys, mentre que només en deixa un per continuar adjudicant aquestes llicències. Des de Podem es desconfia d’aquest compromís i es critica que el problema “s’està allargant més”. Sigui com sigui, la nova llei d’AIA, pendent de publicar-se en el BOIB, afegirà transparència i agilitat i crearà un nou paradigma ambiental.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF