ENTREVISTA
Balears 24/02/2017

Meritxell Esquirol: "Sovint es fan servir idèntics mots per tenir sexe amb una dona que per matar-la"

Doctora en feminismes i comunicació

4 min
La barcelonina Meritxell Esquirol viu i treballa a Mallorca des de fa més de set anys. És professora de la UOC. / ISAAC BUJ

PalmaAl llarg de la seva vida professional, ha aprofundit en dos temes que estan estretament vinculats: el feminisme i la comunicació. Dones i mitjans de comunicació és el tema que es tractarà a la taula rodona que es farà dimarts a les 17.30 h organitzada per l’Institut Balear de la Dona dins el marc de la Fira d’Entitats, a Palma. Meritxell Esquirol (Barcelona, 1974) sap que una part de la solució per erradicar el masclisme és canviar la manera de comunicar, cosa que implica una transformació radical del discurs social i polític, fer un altre ús del llenguatge, deixar de potenciar imatges estereotipades de les dones i incloure la mirada femenina en tots els àmbits de la vida. Professora de sociologia de la comunicació i de comunicació i informació audiovisual de la UOC, i doctora amb la tesi Feminitat, neoliberalisme i cultura popular: la despolitització del feminisme, Meritxell Esquirol arriba a l’entrevista esverada perquè, de camí, ha sentit un jove poc més que adolescent parlant pel mòbil que deia “Cerda, que eres una cerda ” a la seva interlocutora. S’enfada, però no li ve de nou.

Tots els estudis alerten de l’increment del masclisme entre els joves. Es comença per emetre i admetre expressions com aquesta?

Resulta significatiu que sovint es fan servir idèntics mots per tenir sexe amb una dona que per matar-la. “Ets meva i només meva”, “Porca” o “Porqueta”, “Et posseiré fins a destrossar-te”, i així fins a un llarg etcètera d’expressions de la pornografia que es traslladen a la vida real, tant en les relacions sexuals com en les situacions de violència masclista. És significatiu i perillós. Frases així són l’expressió d’un abús de poder, com ho és cada assassinat d’una dona.

Ara es parla de la hiper-sexualització de les disfresses. Quedam molt curts si només alertam de la hipersexualització de les nines i les dones per Carnaval.

Entre els joves són molts els que, i parlo d’ells, reprodueixen el patró masclista, però també preocupa que les nenes copiïn el model de la cultura hipersexualitzada. La cultura del consum està cada cop més sexualitzada. Resulta esfereïdor com actualment s’estan homogeneïtzant els codis que defineixen la dona. És cert que hi ha un ventall ampli de tipus de dones, però es nota que les més joves, i les que no ho són tant, han interioritzat que per tenir visibilitat o has de ser una lideressa o has de donar una imatge hipersexualitzada, d’objecte eròtic.

N’hi ha que us diran que avui les dones són lliures d’expressar i practicar la seva sexualitat. Ho rebateu?

Això és un engany més. Abans la dona estava sexualitzada de manera passiva, com a objecte; els canvis socials han fet que ara siguem objectes sexuals actius. Aquell clam feminista de “Jo tinc dret sobre el meu cos i sobre la meva sexualitat” s’ha adaptat al pensament masclista. Això ho explica Angela McRobbie, experta en cultures juvenils, en la seva teoria sobre la mascarada postfeminista: “Se’ns interpel·la com a agents lliures, però es continua pensant des del masclisme arquetípic”. Es fa difícil creure que som més lliures quan els arquetips són els mateixos. I el que passa és que les dones assimilem com a propi el pensament i el desig masculins.

Com a experta en comunicació, quin efecte tenen les campanyes feministes?

Són útils per llançar un missatge senzill que pot obrir els ulls a un nombre indeterminat de persones. El problema és que no s’entra en un debat sobre el discurs, ni sobre les polítiques necessàries per revertir la situació. Cal tenir un ordre narratiu com a dones i que se’ns tingui en compte en tots els àmbits. El mateix imperalisme estètic condiciona enormement la qualitat de la veu femenina. A més, es tendeix a problematitzar qualsevol decisió o aspecte de les dones. Et diuen: “Bé, ara treballes, però què fem amb la maternitat, la conciliació i totes aquestes qüestions?”. No oferim relats treballats -potser falta treballar críticament els discursos que sustenten el feminisme-, ni tampoc es pensa en polítiques generals que incloguin sempre les particularitats de les dones de la mateixa manera que s’hi inclouen les dels homes.

Quantes vegades us han dit radical?

Moltes, però contesto que jo em preocupo per una situació greu i que, com a dona, m’afecta. El que és absurd és que et donin permís per ser feminista: “Ah sí, ets feminista. Molt interessant, però no et tornis radical”. Sembla mentida que encara ens costi declarar-nos feministes. Tot està molt preparat per mantenir l’ordre establert i hi ha una reassignació constant del rol de la dona per tornar a l’ordre. I això que aplicar la mirada feminista no és només defensar les dones, sinó també una vida inclusiva... Ja hi ha molts homes que s’adonen que el sistema patriarcal també fot la seva vida.

Supòs que us posicionau contra la maternitat subrogada.

És una immoralitat brutal que va contra el drets de les dones. Hi haurà explotació de dones sense recursos i joves com en el cas de la prostitució. La maternitat subrogada està defensada des d’una mirada masculina. Tinc dret a ser pare i sentir que és meu, una celebració per als homes i des del patriarcat. Està legitimat pel contracte mercantil del neoliberalisme. Va contra els drets humans.

stats