"Mallorca ha estat, és i serà terra d'acollida"

PalmaDesprés que l’any passat el Consell de Mallorca aprovàs canviar la data de la Diada de Mallorca per fer-la coincidir, el 31 de desembre, amb la festa de l’Estendard, que commemora la conquesta del rei En Jaume, ahir es va celebrar un acte per recordar l’efemèride. Va ser al teatre Principal de Palma en un format que va combinar actuacions artístiques amb un parlament del president del Consell, Miquel Ensenyat. L’acte el va conduir l’actriu montuïrera Maria Bauçà, que va exercir de presentadora durant tota la vetlada.

La primera celebració institucional de la Diada de Mallorca el 31 de desembre va ser un repàs de l’escena artística mallorquina. Els assistents gaudiren de les actuacions musicals del quartet Nafas Ensemble; de Jaume Compte, que va interpretar dues peces a l’inici de la celebració, i també del grup a capel·la O Veus, que, entre d’altres, va cantar la nadala Quan somrius i va acomiadar l’acte amb La Balanguera. També es va sentir música de Joana Gomila, a qui l’Obra Cultural va concedir dijous d’aquesta setmana el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel per la seva reformulació del cançoner popular mallorquí en el seu treball Folk Souvenir. A més, a l’acte hi varen participar els acròbates i ballarins de Dukto i Atirofijo, a banda d’haver-hi la dansa vertical, amb cordes i teles, de la companyia Ben Arran. Tampoc hi va mancar el circ, ja que la companyia Hotel Iocandi i el Circ Bover varen intervenir en l’esdeveniment. De fet, el Circ Bover va interpretar un fragment del seu darrer espectacle, Sentinel, que es va estrenar recentment també al Principal.

En el seu discurs, el primer que va fer Ensenyat després de les salutacions va ser descartar el debat sobre el canvi de data: “Ja hi va haver una comissió que ho va analitzar”, va dir. Després d’això, va encetar el discurs amb una pregunta reflexiva: “Per a què serveix una diada?”. El president es va respondre afirmant que “és una jornada en què un poble s’autocelebra” i “reflexiona sobre el futur col·lectiu”.

En aquestes reflexions, Ensenyat va voler entrar en el debat sobre la ‘mallorquinitat’. Per ell, “Mallorca ha estat, és i serà una terra oberta, d’acollida, on la pertinença no pot ser definida pel lloc de naixement, el color de la pell o les creences religioses”, i va voler contraposar aquesta situació a la d’una “Europa recorreguda pel fantasma de l’extrema dreta xenòfoba”. “Sentir-se mallorquí és compatible amb qualsevol altra identitat”, va recalcar.

Després d’això, Miquel Ensenyat va fer un repàs dels principals temes polítics. En primer lloc, va reivindicar Mallorca com “un país orgullós de la nostra llengua” i va demanar que “es pugui viure plenament en català en una societat orgullosament multilingüe”. Parlant de cultura, també va assenyalar figures clàssiques com Ramon Llull i Anselm Turmeda, i contemporànies com Blai Bonet i Maria Antònia Salvà. Alhora, però, va posar èmfasi en “les promeses de present i futur” i va defensar la gala com a “petit mostrador” per a aquests artistes. A més de la potència del món cultural, va recalcar els èxits dels esportistes mallorquins en diferents disciplines.

Així mateix, Ensenyat va demanar un model econòmic “compatible amb una sostenibilitat ambiental i també social” i “una administració forta capaç de regular l’economia”. També va parlar de serveis públics i va demanar “una Mallorca igualitària, on els homes i dones tinguin els mateixos drets i oportunitats”. I va insistir en la necessitat d’avançar cap a “unes institucions transparents, allunyades de la corrupció”, i va posar en valor la memòria històrica de Mallorca i “les fosses que molt dignament ara s’estan obrint”.

Parlant de la institució que presideix, Ensenyat va voler reivindicar el Consell de Mallorca com “la institució d’autogovern més propera i arrelada”, i va recordar que els consells són fins i tot “anteriors a la Constitució i a l’Estatut”.

Miquel Ensenyat no va obviar una de les qüestions de recurrent actualitat a les Illes Balears, el finançament i les compensacions de la insularitat, que va considerar “un tema imperdonablement posposat per l’Estat”. El president del Consell es va oferir a la presidenta del Govern, Francina Armengol, per fer-li saber que el té “al seu costat” a l’hora de reivindicar “el finançament just que els mallorquins i les mallorquines mereixem”.

La presidenta Armengol, per cert, no va assistir a l’acte. Hi eren, en canvi, els consellers Vicenç Vidal i Fina Santiago i la vicepresidenta Bel Busquets, tots tres de MÉS. De MÉS també hi havia la diputada Joana Aina Campomar, acompanyada del president del Parlament, Balti Picornell (Podem). Les autoritats més presents foren les del Consell de Mallorca. A banda del president, hi havia els dos vicepresidents, Francesc Miralles (PSIB) i Jesús Jurado (Podem); la consellera de Territori, la socialista Mercedes Garrido, i el d’Economia, Cosme Bonet. També hi eren alguns dels portaveus dels grups polítics del Consell: Mauricio Rovira (PP), Aurora Ribot (Podem), Toni Pastor (El PI) i Mercè Bujosa (MÉS). A la foto de família hi aparegué així mateix el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull.