EDITORIAL
Balears 07/10/2014

Les retallades en justícia, com en sanitat o educació: retrocés i mala gestió

És en aquests moments de penúries econòmiques que els ciutadans necessiten l'administració de justícia, i és en aquests moments que se senten abandonats

2 min

Els jutges socials de Mallorca han posat, una vegada més, el crit en el cel. En aquesta ocasió, no és que denunciïn la tradicional manca de recursos que té completament desbordada i embossada la justícia, sinó que lamenten la retirada d'efectius de reforç que fins ara havien tingut. Tot i aquest suport extra, els acomiadaments (2.001 casos nous l'any 2013 a Balears), la petició de prestacions i milers d'expedients per altres tipologies de casos posen de manifest la gravíssima situació d'aquesta jurisdicció, en la qual molts ciutadans es juguen els seus drets fonamentals.

Si els anys de l'apogeu de la crisi hi hagué milers de reclamacions, el 2013, amb una suposada recuperació a les portes, les causes presentades per acomiadaments es varen incrementar. Això significa que l'embós no només no ha acabat, sinó que no ha arribat a la màxima esplendor. Diu la teoria que la justícia que fa tard és debades, i no hi ha frase més sàvia per a aquesta realitat.

Qualsevol retard en l'administració de justícia és una disfunció i un perjudici impagable per a l'administrat, que paga religiosament els seus impostos i veu que quan necessita un servei públic fonamental, pot esperar d'assegut. Però en el cas dels jutjats socials el greuge és encara més gran, si és possible. Perquè negar la justícia a persones que disputen una indemnització o una prestació que consideren que els pertoca és directament negar els drets.

Acomiadats l'any 2011 encara esperen saber quan es farà la vista del seu cas. És precisament en aquests anys de penúries econòmiques que necessiten l'administració de justícia, i és en aquests moments que se senten abandonats. Per això, les retallades d'inversió pública en el sector judicial, i ja no diguem les que es fan en sanitat o educació, tenen conseqüències perverses, són un retrocés i demostren una mala gestió impossible de justificar. Després, els gestors públics aspiren que els ciutadans confiïn en l'administració, just quan el desencís creix de manera desorbitada.

stats