OPORTUNITATS DE NEGOCI IMPOST DE TURISME SOSTENIBLE
Balears 15/10/2017

Economia verda: el ‘boom’ que no acaba d’explotar

La burocràcia i els entrebancs de l’Estat dificulten l’èxit dels ecoemprenedors

Jaume Vinyas
4 min
Economia verda: el ‘boom’ que  no acaba d’explotar

PalmaEl canvi climàtic comportarà els anys venidors temperatures més altes, menys precipitacions i, també, noves oportunitats de negoci. La instal·lació d’infraestructures d’energia renovable, la reforma dels edificis per a la millora de la seva eficiència energètica o l’adaptació de la primera línia de costa al previst augment del nivell del mar no són només necessitats socials sinó també una porta a la creació de llocs de feina. L’anomenada ‘economia verda’ ha de ser la gran dinamitzadora del PIB durant les properes dècades. Ara bé, malgrat que els efectes del canvi climàtic ja són ben palesos, els agents econòmics que haurien de desenvolupar les seves respostes encara estan poc presents en el dia a dia.

Aquesta setmana se celebra la III Setmana global de l’economia verda i el moviment pel clima, un esdeveniment mundial organitzat per Ecoemprenedors pel clima, una xarxa d’empresaris vinculats a aquest sector. Enguany, per primera vegada, Balears s’ha sumat a la cita, que ja ha arribat a 30 ciutats dels cinc continents. L’acte principal, organitzat per la promotora de projectes ambientals Logicament, es va dur a terme la setmana passada a la UIB. Diversos emprenedors van presentar els seus projectes davant l’audiència i dos foren premiats. El mallorquí Mateu Joan va rebre el primer premi com a soci fundador de Biobaen SL (Biomasses Balears per energia), que es dedica, des del 2012, a la comercialització i la producció de biomassa aconseguida amb producte local de l’Arxipèlag. Els guanyadors tindran l’oportunitat de participar en la 23a Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima (COP 23) que es realitzarà a principis del mes de novembre a la ciutat de Bonn (Alemanya).

L’objectiu de l’esdeveniment és “empoderar els eco-emprenedors que tenen al cap solucions per al canvi climàtic, enfortir tots els ecosistemes locals d’economia verda, impulsar les xarxes de negoci sostenible i implementar els Acords de París a través d’un ecosistema més sostenible”. Amb tot, els experts convocats van coincidir a assenyalar les dificultats que està trobant aquest sector emergent per a arrelar a les Balears.

Un marc poc propici

El professor de Dret de la UIB, Pau de Vílchez, posà sobre la taula un dels problemes estructurals, a escala estatal, que impedeixen la proliferació d’empreses vinculades a l’economia verda. “A Espanya, hi ha una col·lisió d’interessos polítics i empresarials, principalment en l’àmbit de l’energia, que fa que sigui extremadament impossible” generar aquest tipus de negocis, va assegurar. “Si a les Balears es proposen macroparcs fotovoltaics és perquè les regles del joc marcades des del punt de vista estatal no et permeten que surti rendible un parc inferior a 20, 30 o 40 MW”, hi afegí. “És importantíssim que el sector econòmic, el que no està en aquesta xarxa d’interessos, intenti influir en els polítics perquè canviïn aquestes regles del joc”.

L’obstacle del desconeixement

En representació del Govern, hi va participar el cap de servei de Canvi Climàtic, José Carlos Cerro, qui va centrar la seva intervenció a instar els emprenedors a estar molt atents a la gran quantitat de convocatòries d’ajudes que estan sorgint, els darrers mesos, i que, segons va lamentar, es perden, en bona part. Aquest desconeixement llastra, en bona part, les expectatives de negoci, un problema del qual també va responsabilitzar les grans empreses i les administracions públiques.

En aquest sentit, per exemple, va explicar que només un hotel de tot Balears va presentar un projecte a la darrera convocatòria del Plan PIMA Sol per al foment de la rehabilitació energètica d’instal·lacions hoteleres, finançat pel govern d’Espanya. Una altra línia d’ajudes similar, el pla PIMA Empresa, que incentiva que les empreses adoptin la petjada de carboni com a eina de competitivitat i sostenibilitat, també es perd, majorment, cada any per manca de propostes. “Hi ha poquíssimes empreses que tinguin registre de petjada de carboni a les Balears, som dels que menys a l’Estat”, va alertar. “I això perquè les empreses ni s’ho plantegen”, va sentenciar.

Així mateix, també va posar el focus en les administracions locals, les quals també estan deixant perdre línies de subvencions en aquest sentit, moltes vegades, assegura, per desconeixement de les possibilitats i la rendibilitat que comporten a mitjà i a llarg termini. “No hi ha agents energètics a les administracions, no hi ha funcionaris preparats per calcular aquestes coses”, va assenyalar.

A més, va suggerir a les empreses que es poden beneficiar d’aquesta situació oferint els seus serveis, precisament, per captar aquestes ajudes. En aquest sentit, va destacar que una darrera línia d’ajudes de 4,5 milions d’euros per a ajuntaments de menys de 20.000 habitants gairebé no va rebre peticions. El mateix va passar quan el Consell de Mallorca va anunciar una altra línia per un valor d’1,5 milions.

La directora de Triodos Bank a Mallorca, Maria Pinya, també va posar el focus en la necessitat d’aprofitar les subvencions públiques. “Des del sector financer, per molt brillant que sigui una idea, si l’emprenedor no aporta entre un 20 i un 30% de fons propis, difícilment rebrà finançament”, va assegurar, i recomanà als aspirants a convertir-se en ecoempresaris que “aprofitin les ajudes públiques perquè poden servir com a dotació de fons propis i perquè et financin la resta”. Amb tot, va admetre que aquestes línies d’ajudes solen ser “molt complexes des del punt de vista burocràtic”. No obstant això, va insistir en la necessitat d’estar alerta si no es vol perdre el tren.

En aquest sentit, Cerro va recomanar als petits empresaris que facin molt de treball de xarxa ( networking ). Així, va recordar que, a finals d’any o a principis del 2018, sortirà la major convocatòria de finançament de projectes verds d’àmbit europeu, Call for proposals, amb una dotació de 80.000 milions d’euros. “Un pastís molt gran que no està reservat només a les grans empreses, sinó que també es valora molt que n’hi hagi de petites associades”, segons va afirmar. “Ara bé -hi va afegir- ningú no hi pot accedir tot sol. Per tant, networking ”. Finalment, De Viclhez va llançar una recomanació als futurs empresaris: “Recordau que quan xerram de ‘negoci verd’ és més important el verd que el negoci, perquè, si no hi ha verd, ja no tindreu un sustentació per al vostre negoci”.

stats