El repte de sortir de dues 'presons': la física i la mental

PalmaPer un pres, reinserir-se a la comunitat un cop finalitzada la condemna és una procés llarg i, tot i que no impossible, força difícil. Si a aquesta situació s’hi afegeix la problemàtica greu de patir una maalaltia de salut mental -no sempre diagnosticada-, el procés presenta encara moltes més dificultats. Des del Consell General de l’Advocacia, es titlla la situació, directament, d’“insostenible”. Per què? El percentatge de persones amb malaltia mental a les presons és molt més alt que en la població en general. En diversos estudis que recull l’Advocacia, s’explica que un 4% de la població reclusa pateix algun tipus de trastorn mental greu. Però a aquesta xifra cal afegir-hi altres trastorns no tan greus que fan que el percentatge es dispari.

Entre els problemes més greus, des de l’Advocacia s’explica que “es fa molt díficil prestar atenció a aquests malalts en igualtat de condicions dels malalts no privats de llibertat, perquè no està integrada en el sistema nacional de salut”. També s’adverteix que molts d’ells pateixen un “tracte discriminatori” que porta a una “falta de seguiment”, la qual pot conduir , de nou, a l’ingrés a la presó.

Viure al centre penitenciari o tot just haver-ne sortit amb una malaltia mental necessita recursos. En aquest sentit, l’associació Grec de Mallorca té un programa dedicat específicament a aquest factor. El servei està dirigit a homes i dones que compleixen condemna o l’han complerta al Centre Penitenciari de Mallorca i pateixen una malaltia mental amb un deteriorament, mínim, de tres àrees vitals. Com es gestiona? Es proposa un servei de rehabilitació integral i acompanyament en tot l’itinerari d’inserció “fins a la seva total autonomia”, explica l’associació.

Personalitzar el procés

L’ajuda es pot prestar de manera individual i grupal. Les principals estratègies que segueix Grec és personalitzar el procés, que hi hagi implicació de la comunitat, que els usuaris hi participin de manera activa i que existeixi un vincle educatiu entre l’educador i l’usuari. Els objectius, a més a més d’afavorir la reinserció social i la integració, són donar suport en les àrees vitals de la persona i fer costat als usuaris perquè realitzin les activitats de la vida quotidiana, entre d’altres.

Per fer-ho possible es desenvolupen diverses accions, com activitats grupals diàries de rehabilitació dins el centre penitenciari a través de tallers de cuina, hort o esport, per exemple. També es desenvolupen activitats grupals socioeducatives un cop en llibertat.

1.500 psiquiatres i psicòlegs se citen a Palma

Entre el 27 i el 29 d’octubre s’orgtanitza el XIX Congrés de la Societat Espanyola de Psiquiatria a Palma. Això significa que uns 1.500 psiquiatres i psicòlegs arribaran a Ciutat per intercanviar pensaments i oferir taules rodones i de debat, a més de cursos. S’hi tractarà des de l’estudi del tabaquisme i el trastorn mental greu fins al trastorn límit de personalitat, passant per les controvèrsies de la bioètica. Investigadors d’universitats de tot l’Estat i d’altres països se citen aquests tres dies i es duran a terme desenes d’actes.

Entre els cursos que s’ofereixen, n’hi ha un que se centra en la teràpia electroconclusiva, un altre que explora la situació del psiquiatre davant les demències i els diversos nivells assistencials. També se n’ofereix un de prevenció i maneig de la depressió postpart. Divendres, després d’aquest darrer, se n’impartirà un sobre l’actualització en el maneig dels psicofàrmacs en l’etapa perinatal i un altre sobre la psicofarmacologia essencial per al tractament de l’esquizofrènia. El Melià Palas Atenea i l’Auditòrium de Palma en seran les seus.