Les dones demanen tres de cada quatre excedències per cura de familiars

PalmaEl 75,8% de les excedències laborals demanades a Palma per cura de familiars les sol·liciten encara les dones, que també continuen dedicant més temps que els homes a la feina domèstica.

El 13% de les llars de Ciutat on hi ha almenys un infant d’entre 0 i 15 anys està encapçalat per una sola persona, que en el 83% dels casos és una dona. El percentatge de famílies monomarentals ha crescut gairebé un 10% respecte del 2010 (mentre que les monoparentals han pujat un 5,5%); a més a més, aquest tipus de famílies són aquelles que es troben amb un risc d’exclusió social i pobresa més elevat.

Aquestes són algunes de les conclusions de la diagnosi sobre la desigualtat de gènere que ha fet l’Ajuntament de Palma per elaborar, durant els primers mesos de l’any que ve, el pla d’ igualtat 2017-2021. L’informe té com a objectius, segons va explicar ahir durant la presentació el regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics, Aligi Molina, “visibilitzar les desigualtats en la vida quotidiana”, “aportar informació significativa per definir l’aplicació pràctica al pla” i “valorar l’aplicació del pla anterior”.

A l’hora d’estructurar la diagnosi, s’han triat set eixos temàtics amb indicadors tant quantitatius com qualitatius extrets d’entrevistes, grups focals i enquestes, i s’ha comptat amb la participació de les entitats que treballen qüestions de gènere i el Consell de Dones de Palma.

A partir de la informació recopilada, s’han pogut extreure dades com que, per exemple, el nombre de fills per dona continua reduint-se (d’1,37 el 2004 a 1,24 deu anys després) i que augmenta l’edat mitjana en què s’és mare per primera vegada a Palma (dels 28,64 anys registrats el 2004 s’ha pujat als 30,2 del 2014).

Altres conclusions fan referència a qüestions educatives i laborals. Tal com va explicar ahir la directora general d’Igualtat de l’Ajuntament de Palma, Lucía Segura, existeixen feines fortament feminitzades i d’altres que estan masculinitzades a causa d’una segregació que comença en els itineraris formatius (amb una majoria de dones en famílies professionals com el món dels serveis socioculturals i a la comunitat, i una majoria d’homes, per exemple, en la informàtica, les enginyeries i l’electrònica, feines que, d’altra banda, tenen salaris mitjans més elevats).

D’aquesta manera, les diferències formatives també es veuen reflectides en la situació del mercat laboral, ja que les dones presenten uns percentatges més alts de contractació temporal i parcial, la qual cosa implica una major inestabilitat i, com a conseqüència, un augment de la precarització laboral.

Dificultats

Molina va afirmar que, a l’hora de fer la diagnosi, s’han trobat amb la dificultat “metodològica però també política” d’accedir a dades desagregades per gènere, fet que invisibilitza les diferències que hi pot haver entre homes i dones a escala social, econòmica, política... Així mateix, va recordar que el pla d’igualtat ha de ser una “eina estratègica per aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal a totes les polítiques municipals”.

El pla, que s’implementarà entre el 2017 i el 2021, tindrà dos períodes d’avaluació: un de tipus intermedi en el primer quadrimestre del 2019 i un altre de final l’any 2021.

Només el 13% de les víctimes de Palma demana ajuda a Cort

El 87% de les dones de Palma que afirmen haver estat víctimes de violència física per part de les seves parelles o exparelles no rep atenció a l’Ajuntament. El 2015 el programa per a víctimes de violència de gènere va atendre 395 dones, però una extrapolació per a la ciutat feta a partir de la macroenquesta de violència de gènere del mateix any revela que 3.132 dones afirmaven haver sofert aquest tipus de violència en els darrers 12 mesos (és a dir, el 2014). A més, 16.009 dones majors de 16 anys van sofrir violència de control (un 9,2%) i 13.746, violència emocional, un 7,9% d’aquest segment de la població. Les agressions sexuals, sexistes i per identitat sexual o de gènere continuen sent invisibles a les administracions: “Hi ha un desconeixement de la incidència real d’aquestes situacions perquè no tots els casos es denuncien”, va explicar ahir Lucía Segura, directora general d’Igualtat.