Les dones a Cort: més qualificades, però amb treballs més inestables

La bretxa salarial s'evidencia, fet que respon a problemes estructurals

Les funcionàries de l'Ajuntament de Palma estan molt més qualificades que els funcionaris, però, en canvi, tenen molta més inestabilitat laboral. Ho evidencia la diagnosi de la situació que ha presentat el Consistori, en què es confirma que els homes representen un 68% dels funcionaris de carrera i les dones tan sols un 32%.

Pel que fa als interins, hi ha un nombre més alt de dones. És a dir, hi ha més dones en els llocs més inestables. Si bé a les dades generals estan equilibrades (un 48% d'homes i un 52% de dones), si s'analitza tan sols el personal no policial, el percentatge de dones s'eleva a un 66%. A més, un 38% de les treballadores té estudis universitaris i, en canvi, dels treballadors, tan sols en tenen un 18%.

Segons l'informe de diagnosi, la bretxa salarial també és evident. Del personal que té uns ingressos d'entre 40.000 i 50.000 euros, la majoria són homes. La bretxa de gènere en favor dels homes és de 60 punts. Les desigualtats també es reprodueixen en els complements salarials.

Palma posa les bases per ser una ciutat feminista

Cort ha apuntat que les diferències en els sous es detallen en els usos del temps i dels recursos. És a dir, a un problema estructural de fons, ja que les dones empren uns recursos que redueixen la seva remuneració i els homes n'empren d'altres que l'augmenten. En aquest sentit, es detalla que els homes fan jornades més llargues que les dones i que una bona part de les hores extraordinàries també la fan ells.

De fet, un 90,3% de les persones que van fer qualque hora extraordinària durant el 2016 varen ser homes. Pel que fa a les reduccions de jornada, com més augmenten més bretxa hi ha. Es destaca que un 76% de dones té una reducció d'entre 1 i 9,5 hores.

Conciliació més feminitzada

La conciliació laboral, personal i familiar també està molt més feminitzada. Així, han fet ús d'aquest horari un 77% de les dones i un 23% dels homes. Els permisos per cura de familiars també els empren les dones duna manera molt més destacada. Per exemple, un 77% de les persones que van demanar permisos per acompanyar familiars als serveis sanitaris van ser dones, i per tenir cura d'un familiar per malaltia greu, un 86%. Les excedències motivades per cura de familiars han estat demanades per dones en el 100% dels casos.

La distribució per sexes també mostra la masculinització o la feminització marcada d'algunes àrees. A Seguretat Ciutadana, per exemple, hi ha un 90% d'homes. És una àrea, segons Cort, vinculada a rols professionals tradicionalment masculins i a estereotips masculins com ara el risc, l'autoritat o les destreses tècniques. També n'és important el percentatge a l'àrea d'Infraestructures i Accessibilitat: un 79%. Cort assumeix que "caldrà aprofundir en els motius de l'exclusió de les dones dels cossos de bombers i policies, perquè pensam que l'hegemonia masculina no pot respondre tan sols a aquests motius".

En canvi, les àrees més feminitzades són les que requereixen competències sobre polítiques socials o estan dedicades a la cura i l'atenció de les persones: a Benestar i Drets socials hi ha 82% de dones i a Igualtat, Joventut i Drets Cívics, un 77%.

L'Ajuntament ha constituït un comitè tècnic que ha de dissenyar el Pla d'igualtat intern. La directora general de Funció Pública, Joana Maria Adillón, ha assegurat que "les actuacions de l'Ajuntament en matèria de personal no són neutres" i que "haurem d'aprendre a mirar per poder-ne triar aquelles que no perjudiquin les dones". En aquesta direcció, ha destacat que "tan sols si incorporam l'enfocament de gènere d'una manera transversal en totes les pràctiques i procediments de gestió de personal podrem eradicar les desigualtats per raó de sexe".

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF