"Si una dona entra en l'economia, canvia la dona; si moltes dones entren en l'economia, canvia l'economia"

La unió de cooperatives reivindica el seu model empresarial com a clau per a l'empoderament femení

" Michelle Bachelet deia quan era presidenta de l'ONU Dones que si una dona entra en política, canvia la dona, però, si hi entren moltes, canvia la política. Podem substituir-ho per l'economia i passa el mateix". Així ha acabat aquest dimecres la conferència de Malena Riudavets, presidenta de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Balears (UCTAIB), sobre l'emprenedoria femenina.

Riudavet ha assegurat que "les cooperatives faciliten l'empoderament de la dona" a través del lideratge i que, per tant, "promouen la igualtat de gènere". De fet, la presidenta de la UCTAIB ha explicat que més del 50% de les direccions de les cooperatives estan liderades per dones i que el 93% de les treballadores d'aquest tipus de model empresarial asseguren que no existeix la discriminació salarial al seu lloc de feina.

Són algunes de les dades d'un estudi que va fer-se a escala europea amb distintes cooperatives, però n'hi ha d'altres: el 63% de les dones que treballen en cooperatives afirmen tenir fills i, d'aquestes, més de la meitat en tenen dos, una xifra per sobre de la mitjana i que xoca "amb altres models empresarials, on es veu que, com més nivell d'estudis, menor desig de ser mare pels efectes que pot tenir en la carrera professional".

Les clàusules socials

En la jornada d'avui, organitzada per la UCTAIB, també hi ha participat Paloma Arroyo, directora general de la Confederació Espanyola de Cooperatives (Coceta), qui ha dirigit la seva conferència a la utilitat de les clàusules socials en la contractació pública per aconseguir la igualtat de gènere. "Ha de fer un gir complet. No podem continuar amb el preu més baix perquè no sempre és el millor preu".

Arroyo ha explicat que una directiva europea del 2014 obliga totes les administracions a incorporar la perspectiva ambiental i social als seus contractes i que un dels articles d'aquesta directiva beneficia obertament les cooperatives, perquè valora que determinats serveis socials, culturals i sanitaris siguin gestionats per empreses que, per exemple, tenen treballadors als seus òrgans de direcció.

No obstant això, l'espanyol, que actualment tramita la nova llei de contractació pública, en la qual s'inclouran les clàusules socials, "és l'únic Estat que no ha incorporat aquest article". S'han presentat esmenes en aquest sentit, però Arroyo assegura que qüestions com la perspectiva de gènere no han d'introduir-se només en les polítiques de caràcter social, sinó que "s'ha de tenir en compte fins i tot a l'hora de construir una autopista". Com? "Demanant, per exemple, que les empreses tinguin un pla d'igualtat".

En qualsevol cas, apostar per models cooperatius com a preferents en la contractació pública, assegura Arroyo, no només fomenta una major qualitat de l'ocupació (basada en dades com les de l'estudi), sinó que també genera un "tancament del cercle", perquè les empreses convencionals s'adaptarien a les exigències de les administracions per no tancar-se la porta als contractes públics, ja que suposen el 19% del PIB europeu.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF